EMMA BOSCH I CASTELL
Albertville 1.992
Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
----------------------------------
...Desde 1.987- una meta de sortida molt seriosa-, Emma va portar a terme una carrera proguessiva. Al 1.988, estigué en un stage a Xile, i al 1.989, a Argentina. En el mundial de 1.991, a Salbach, es clasificà en la trenta-cinquena posició. En el supergegant i fou la trenta-dues, en el gegant, al desembre d'aquell mateix any, en la copa del món- Santa Caterina- a Itàlia fèu una mànega de campiona a nomès sis dècimes de Blanca Fernández Ochoa.
Fins poc abans de l'inici d'aquests Jocs Olímpics, Emma va dedicar-se a entrenr-se am l'equip nacional femení amb Blanca Fernández, Eva Moga, Ainoia Ibarra i Silvia del Rincón. Des d'aquell primer eupervisor a la Vall d'Aran, David Vinyeta, fins a l'entrenador Fabio Roda, Emma s'ha après molt. Assolí, pas a pas, un camí somniat, pero ningú no li va regalà. Als gran campions als anomenen els elegits. Emma ens explicarà algun día què elegí i a qué hagué de renunciar a canvi. Però ella era la nostra primera olímpica d'hivern en tota la història de l'esport local.
ULTIM CAPÍTOL : ALBERTVILLE 1992, SER OLÍMPICA: UN PREMI A UN INCANSABLE TREBALL VOCACIONAL
Fins poc abans de l'inici d'aquests Jocs Olímpics, Emma va dedicar-se a entrenr-se am l'equip nacional femení amb Blanca Fernández, Eva Moga, Ainoia Ibarra i Silvia del Rincón. Des d'aquell primer eupervisor a la Vall d'Aran, David Vinyeta, fins a l'entrenador Fabio Roda, Emma s'ha après molt. Assolí, pas a pas, un camí somniat, pero ningú no li va regalà. Als gran campions als anomenen els elegits. Emma ens explicarà algun día què elegí i a qué hagué de renunciar a canvi. Però ella era la nostra primera olímpica d'hivern en tota la història de l'esport local.
ULTIM CAPÍTOL : ALBERTVILLE 1992, SER OLÍMPICA: UN PREMI A UN INCANSABLE TREBALL VOCACIONAL
No hay comentarios:
Publicar un comentario