RECORDANT : ARQUITECTURA

                 L'ABSIS     I                                                                                        CONTRAFORTS

L'absis es disposat sobre una base poligonal de set costats que aixequen i tanquen sis arcs ogivals que es lliguen en una clau central, formant una volta arestada, les nervadures de la qual descansen, cada una, sobre una mènsula que sobresurt de les arrencades dels arcs de les capelles.

És molt probable que per a un millor sosteniment de les forçes de la creuaria de l'absis i per un millor repartiment d'aquetes forçes que empenyen contra el primer arc toral, es varen bastir, entre aquest arc i les ogives de la volta, unes lligades nervades que es tanquen en una clau més més petita i formen un conjunt secundari.

L'absis es disposat sobre una base poligonal de set costats que aixequen i tanquen sis arcs ogivals que es lliguen en una clau central, formant una volta arestada, les nervadures de la qual descansen, cada una, sobre una mènsula que sobresurt de les arrencades dels arcs de les capelles.

És molt probable que per a un millor sosteniment de les forçes de la creuaria de l'absis i per un millor repartiment d'aquetes forçes que empenyen contra el primer arc toral, es varen bastir, entre aquest arc i les ogives de la volta, unes lligades nervades que es tanquen en 

Els contraforts suten exteriorment i mantenen l'equilibri de les forçes de les arcades que intervenen a la nau, així com les de les capelles, aquestes amb arcs ogivals que convinen els seus sostres, reforçen el carregament que han de sostenir aquells respatllers.

Aquets contraforts es presenten llisos i dividits en tres escalons  per acabar a un pla inclinat, lleugerement corbat, en el qual s'hi va practicar un canaló per on desguassava la teulada construïda directament per damunnt les voltes de l'abis. Més tard, desmuntada aquesta taulada, es prolongaríen en la seva alçada les parets foranes per aixecar-se la teulade actual i les arcuacions per al sosteniment de cairtals i teules.

                   RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                            ( Continuarà )

RECORDANT : ARQUITECTURA

         SEMBLANÇA

     ---------------------

D'ésser encertada la datació que fem de l'aixacament del nou temple entre els anys 1.306 y 1.314, trobaríem iniciada, dintre de les construccions religioses del gòtic català, de principis del segle XIV, edificació de una església d'una sola nau, de les més amplies del Principat, (14,46 mts. ) i que ha passat desapercebuda pels estudiosos i quasi ignorada en els catàlegs dels monuments gòtics. 

La seva arquitectura es podía situar entre la de les esglési esglésies més  divulgades com a mostra dels temples gòtics d'una sola nau a Catalunya, com son: la de Jonqueres, 1.293-1.300; Santa Agueda, 1.303; Sant Domènec a Girona, 1.280; i d'altres posteriors a la nostra Pedralbes; 1.326-1.327; Sant Just i Pastor, 1.324-1.362; Sarrià Maria de Montblanc, 1.352 i moltes altres de característiques semblants que fóra llarg enumerar.

                   
         RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

                                ( Continuarà )

RECORDANT : ARQUITECTURA

                EL MONUMENT

Entre els anys 1.306 i 1.314, s'aixecà a Torroella un nou temple; per falta de lloc dintre la Sellera, es va haver de bastir per damunt la vella església romànica...

L'estructura arquitectònica, de la petita catedral torroellenca correspón al gòtic català que imperà en aquells anys, sobri i auster en ornaments, però sí grandiós i atrevit per les seves dimensions i per l'amplada de la seva nau; sense dubte per l'estructura i el volum de l'església que en un principi romania dintre, dificultaría per les bastides, els xindris i el pas al seu entorn per les obres, a semblança de la construcció de la Catedral de Girona.

Ès una construcció pròpia dels temples mendicants, coberta amb voltes arestades, absis poligonal i capelles en tot el voltant entre contraforts.

EL PRESBITERI
----------------------
En aixecar-se el nou temple es va respectar l'altar Major, el presbiteri i la capsalera de l'absis de la primitiva església. Al llarg dels anys anaren recollint les vicisituts i canvis soferts en aquell altar i en el seu retaule, fins que a l'any 1.607 es trobà noticia que és enderrocat i s'aixca un altre presbiteri, mentre s'hi tornaría a muntar l'últim  que havíen construït de nou pocs anys abans. Tot el conjunt de l'església devía ser acabat en el seu interior i la datació que es tingué més aproximada es trobà en una de les claus centrals de la volta de la nau, que ostentà l'any 1.605.
                RECORDAT EN "LES CRÍTIQUES d'EN JUSSÀ

                                 ( Continuarà)

RECORDANT : PRIMERS DOCUMENT DEL TEMPLE

                       TORROELLA,  EL  SEGLE  XIV

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

...Fonament d'aquella asservació per la recriminació del bisbe, la tenim vuit anys més tard en una altre visita pastoral. Fou el bisbe Guillem de Vilamarí, nebot del seu antecesor, qui féu la visita i expressà que en Ramon Dalmau, qui cobrava els delmes en aquells anys, havía pagat una capella i establert un benefici a l'altar de Sant Joan ( capella de l'absis ), i en Perico de Llavià, possiblement fill de Pere, i donzell, n'havía establert un altre, i havía de pagar una llàntia que cremava davant de l'altar  de la Mare de Dèu. Els que ens fa suposar que la nova església devia ser començada en aquélla dècada.

A les actes corresponents a les visites pastorals que es feren al llarg de diferents anys, pel que respecta a l'estudi sobre la fàbrica del temple, podem recollir una certa orientació de procés seguit en la seva construcció. Són notícies breus, que cal espigolar entre ratlles, ordres imposades pel bisbe al trobar certes irregularitats i mals condicionaments de capelles i altars o en noves construccions o reparacions que calía fer.

L'estudi arquitectònic ens permet, dintre aquelles ordenacions del visitador, recopilar com es va portar a cap al llarg dels segles l'estructura i aixecament de la nova fàbrica del temple.

Aquestes obres foren interrompudes al llarg de la seva construcció per les guerres, amb les consegüents ocupacions forasteres de la vila, plagues diverses, com el colera, fam, falta de recursos monetaris i finalment s'hagué de recórrer a la caritat.

RECORDANT :PRIMERS DOCUMENTS DEL TEMPLE

                  TORROELLA ,  EL SEGLE   XIV

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Dels primers temps del segle XIV, respecte al Temple, no tenim cap altre documentació, a part dels reculls de les visites pastorals a la parròquia. La primera correspon a la visita del bisbe Bernat de Vilamarí, el 20 de febrer de l'any 1.305, consignada en el llibre de visites que en obre un camí per a la indagació sobre la construcció del nou temple.

El bisbe va restar  deu dies a la vila, allotjat en una de les cases principals i, per tant, en contacte amb les classes preeminents. Probablement d'aquella visita episcopal sorgí el compromís o fundació per edificar un nou temple. El bisbe els recriminà per l'abandó en que teníen  l'església, ja que menaçava ruina.

A la vila existía un moviment febrós per la restauració del palau del Mirador, els paraires constituïts en gremi eran una font econòmica important dins la vila, el comerç i el transport per mar contribuia a aquell benestar, al nou pont del Ter permetía un millor acostament als nous conreus i en especial al del arròs, i mentrestant els vilatans es descuidaven la parróquia.

                                                        ( Continuarà )

RECORDANT : TORROELLA , PUNT I SEGUIT

                         TORROELLA    VILA   REIAL



Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Acabades les obres del castell de la Muntanya de Santa Caterina, destacaments militars romangueren a la Sellera sota el comandament  d'un dels Llavià. A la plaça s'aixecà una Capella dedicada a Sant Antoni i que esdevindría lloc de reunió de la Universitat per el nomenament de cònsols. També el gremi dels Peraires (fundat a l'any 1.300) i tindría les seves assemblees i hi realitzarà els canvis de junta i dels sobreposats.

Aquell benestar i prosperitat que gaudía la vila a l'empar de la protecció que li donaren els Llavià i els monarques, que sovintegen la seva estada a Torroella, promou una indiferència envers la parróquia. Aquesta indiferència devia contribuir en gran manera el fet que l'església parroquial es trobava dintre el recinte de la Sellera i,per tant, separada de la vila, tant per la muralla com pel seu portal d'accés.

RECORDANT : TORRUELLA , PUNT I SEGUIT

                              TORRUELLA , VILA REIAL

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

Amb la permuta de la vila que varem fer Bernat de Santa Eugènia i la seva filla Sanxa de Santa Eugènia, al de Rocaberti i que aquest la va transferir-la a l'infant Pere,(1.272), aquest asumía el compromís de mantenir els beneficis instituits a l'església de Torroella. Ens ho assevera, encara que no ho trobem documentat al compromís, el fet que al llarg dels segles continuen presentats pel rei, els beneficis establerts a diferents altars i capelles, com igualment, els que foren instituïts pel senyor del Mas Esteva d'Ullà, que mantingueren els seus succesors i els que més tard tingueren el fidelcomís del Mas.

A finals del segle XIII la vila va gaudir d'un desenvolupament econòmic molt pròsper. Entre la noblesa i els militars destacaren els Senesterra, emparantats amb la casa Santa Eugènia, i els Llavià, al antecessors dels quals concorregueren a la conquesta de Mallorca i de València, foren governadors de Menorca. I com a procuradors reials, principals de la vil.la que protegiren junt amb els seus habitants en benefici de la corona. Abatut el Comte d'Empúries donaren al de Senesterra, en feu,Monells i Ullastret, sola la potestat del monarca.

                                                   ( Continuarà)

RECORDANT : TORROELLA , ÈPOCA FEUDAL

                                TORROELLA  , SEGLE  X



Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per:Jaume Costajussà
-----------------------------------

...Amb el creixament del poder del torroellenc, s'axecaren nous edificis a rodós del  calgué dotar aquellconjunt amb un segón recinte murat amb torres, baluards, el corresponent portal d'entrada. I, igualment, amb la protecció dels valls al seu contorn exterior: així esdevé LA SELLERA. Els nous habitatges dels serf  s'aixequen per la banda de Migdia de la muralla, a la qual, al creixer la vila,es va  obrir un nou portal .

En el regnat de Jaume I, destaquen entre la noblesa catalana tres apersonatges torroellencs, feudataris del rei i vinculats directament amb la corona i amb l'Església, Bernat de Santa Eugènia, últim baró de la branca dels Torruella, primer governador de Mallorca i més tard membre del seguici del monarca. Guillen de Montgrí germà seu prelat, arquebisbe electe de Tarragona i sacristà de la seu de Girona. I Ramón de Torroella, yorsen prelat igualment i cosi germà dels anteriors, primer bisbe de Mallorca. Aquets nobles torroellencs establiren beneficis i fundaren diferents capellaníes a l'església de Sant Genís. Entre aquestes fundacions en trobem una del senyor del Mas Esteve, d'Ullà, que devía ser tal vegade cavaller o noble d'aquesta vila.

PRÓXIM CAPÍTOL: TORROELLA VILA REIAL

RECORDANT : TORROELLA , ÈPOCA FEUDAL

                            TORROELLA,  SEGLE  X

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

------------------------------------

...En aquella centúria s'aixecava a Torruella un "CASTRO" sobre la primera TORRE, del feudal; el seu redós es trobaven l'església i les cases dels serfs, que en temps de guerra es refugiaven dins la torre amb llurs senyors

El recinte esdevingué insuficient i es va ampliar amb una SALA que anys a venir, sería tancad o vtreoltada de muralla, amb els corresponents valls o fossats exteriors per dificultar l'atac enemic amb la qual cosa esdevenía una fortalesa.

El senyor de Torroella tenía enfeudat una bona part d'Ullà i dels seus homes, mentre el bisbe mantenía bens dominis dintre el terme de Torroella, dels quals percibía els corresponents delmes. Els homes d'Ullà obteníen privilegis dels senyors de Torroella amb drets  dintre aquest terme aquest terme com el d'amparar-se i refugiar-se a la vila en temps de guerra.

                                                   (   Continuarà )

RECORDANT : TORROELLA : EPOCA FEUDAL

                  TORROELLA , EN EL SEGLE  X

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...Que no es trobin noticies sobre les esglèsies d'Ullà i Torruella en el segle X, (entre els anys 900 i 1.000), potser degut al fet que les ordenacions d'aquesta església estarien assentades, i els termes entre els dominis del bisbe i els dels comtes determinats, si bé dintre la propera centúria següent els feudals de Torroella i d'Empúries trencaren pactes i compromissos amb el bisbe i són excomunals per aquest Reconeixen, més tard però la propietat del prelat, signaren noves prestacions i li juraren lleialtat. Amb les reconciliacions s'establiren i es refermaren els drets i dominis de cada ú.

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                     EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE                                        SANT  GENÍS

( i V )

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

...Al pensar amb el camí, i amb la memória de tantes coses fetes, es recordo les expressions d'aquell vellet de més de 90 anys, en Joan Pagés, que cada tarda es deixave veure assegut al llindar de l'entrada de l'esgléssia i quan passo pel seu costat no es cansà de repetir:" Sr. Rector, el temps que jo vaig treballar aquí dins! Hui, si jo hagués vist, els cops de martell-ells és el picapedrer-. Aquelles pedres les vaig picar-jo, aquelles d'allà també...fins algunes vegades entrarem a l'interior, i  amb el seu bastó ensenyava la seva obra. L'Altar Major( que és una pedra d'àmplies dimensions), la varem posar i repicar amb en Miquel Calsina..."Bona obra la del Altar Major. Precisament, el 3 de maig d'aquella època també celebrarem el 40 aniversari de la consagració d'aquest Altar Major, el construit per en Pagés i en Calsina...". Doncs, sobra aquesta pedra, que és ara el nostra Altar, hi deixo la meva ofrena amb la de tots vosaltres,el poble de Torroella i la gratitut al Sr. Josep Vert, per la seva generosa col.laboració.

Torroella de Montgrí, juliol de 1.984

                                                              Josep Quer i Fusté,pvre.

                                                               Rector de la Parroquia

RECORDANT :RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                      EL TEMPLE  PARROQUIAL  DE                                        SANT  GENÍS

( I V )

Recordat en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per  : Jaume Costajusà

------------------------------------

...Penso que és l'hora de recordar  aquest poble, amb les seves tradicions i herències: els grans i els petits, aquells qdelue posaven pedra sobre pedra, les lloses de l'edifici, i aquells, el nom dels  quals quedaren inscrit en les planes de les gloses i fins alguns, en les planes del martiri. Enguany, en el marc de la nostra església parroquial s'ha fet un homenatge, als dos monjos montserratins, fills de la Vila, músics excel.lents, els P. Benet Julià i el P. Anselm Viola, amb un extraordinari concert per l'Escolania de Montserrat. Els posaren també a la balança dels nostres records i del passat ben estimat.

I si el passat es admirable, no ha de menys el futur. Nosaltres els d'ara hem de ser capaços de sembrar inquietuts, bones gestes: el futur el podem fer també amb roques i pedres, amb cants i esperançes, aventures i il.lussions. Però sobretot l'hem de fer, plegats de gestos d'amor i de pau, que són els llaços del poble.

RECORDANT : RAMBLA DE TORRUELLA DE MONTGRÍ

                EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE  SANT  GENÍS

 I

( III)

                      Recordat en :

                       " Les Crítiques d'en Jussà"

                       Per : Jaume Costajussà

                        ----------------------------------

....Totes aquestes coses ens ajudaren a compendre el sentit i el destí que si el Sr. Vert publicà i que amb aquestes paraules ens permeteren presentar: posar-nos en actitut cpntemplativa i admiradora d'aquell monument, d'aquest monument que els nostres passats sapigueren construir i guardar; un monument ben nostra, carregat de la senzilla història de tants segles passats.

La nau i les seves entrelligades arcades, les claus de volta adornades amb els símbols i les imatges, les laudes sepulcrals, els vitralls i el rossetó; i la mateixa capella fonda, encara que posterior, amb la nau en forma de creu, un bon exemplar de l'arquitectura del XVIII constituiren la síntesi de tot l'interior. I al exterior, la façana principal amb els dos campanars, l'àbsis pentagonal, els contraforts i les gargoles. Tot un procés; el camí d'un poble que construia la seva vida, la seva regiliositat, la seva grandesa i el seu voler.

                                               ( Continuarà)

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                 EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE  SANT  GENÍS

( II )

                    Recordat en:

                     " Les Crítiques d'en Jussà"

                     Per : Jaume Costajussà

                     -----------------------------------

...Al arribar a les diades de la Festa Major ens alegrem poder presentar ja aquesta nova obra del Sr. Vert sobre la parróquia, i gaudir de les recerques i investigacions que va portar a terme. En nom de la Parróquia se li donaran les gràcies per l'estimimació que posar-hi en el present treball, i les llargues hores passades tant en els arxius de la Vila com en el del Bisbat. Amb aquella obra, tots plegats varem compendre millor no tan sols el significat del 375 aniversari, més encara, pendre conciència i estimació del bell temple que presideix la nostra Vila, de la seva història i dels seus fets.

En aquell aniversari, la providència ens dispensà la sort de retrobar la Pica Baptismal d'àmplies dimensions,que havía estat present en les celebracions litúrgiques des del s. XIV al XVII, mentre el temple s'anava construint, i que sortosament es va poder admirar-la col.locada en una de les capelles laterals. Com també es va sentir la satisfacció i en varem donar gràcies, per haver novament equipat el temple d'un excelent orgue de construcció macànica al estil clàssic, a la manera del que ja hi havíen existit.

Cal significar, la bona restauració portade a terme per l'Ajuntament de la nostra Vila, de les rodalies del temple, ajardinat tot l'entorn, i possiblement l'accés per una i altre banda, convertint-ho com a lloc de passeig i de repós.

                                                       ( Continuarà) 

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                     EL TEMPLE  PARROQUIAL DE SANT  GENIS

( I )

                              RECORDAT EN :
                    " LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ"
                       Per : Jaume Costajussà Oliver
                     --------------------------------------------

Un 3 de maig de fa ja bastants anys es celebrà a la Parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí, el 375 aniversari de la consagració de l'Església. Es va celebrar amb senzillesa, però amb tot el goig.

El Bisbe de Girona, monseñor Jaume Camprodón, acompanyat pels preveres de l'arxipreprestat, presidía una solemne concelebració, i l'església era plena a gom a gom pels feligresos torroellencs que es feien ressò de la data.

Al iniciar la celebració religiosa, es va llegir l'acte de la consegració, transcrita en el volum II dels llibres de defuncions que es conserven en l'arxiu parroquial i es recordava aquella història, amb els seus personatges i les seves manifestacions. "El 3 de maig del 1.609, festa de la Santa Creu, a les 6 del matí, el Bisbe Francesc Arévalo Suaso, inicià la llarga cerimònia de la consagració, seguida per la Missa de Pontificial i la solemne processió pels carrers de la Vila, engalanats i il.luminats per tots cantons"

En motiu d'aquesta celebració centenària va sugerir al Sr. Josep Vert i Planas, la celebració d'un treball sobre el Temple i sobre la Parròquia; aquella tasca, ja iniciada amb espumes, a través de diferents articles, publicats en el Llibre de la Festa Major i darrerament en el llibret titulat LA RELIQUIA DE SANT GENÍS, editat feia un any, va mereixa ser continuada d'una manera més amplia i extensa.

                                             ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                 MIQUEL   JORDAN   :

          DESPRÉS  DE SEÜL QUEDAREN

            ENRERE ELS JOCS OLÍMPICS

             PERÒ LA VIDA CONTINUÀ

                               

               

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

...Els Jocs Olímpic, aviat van ser història,però Miquel volía mantenir-se i pujar encara més, per la qual cosa continuà acumulant triomfs en els torneigs en que participà. Tenía una meta : Barcelona 1.992; punt i final d'una trajectòria plena de competició per aconseguir una millor clasificació en aquets segons Jocs en què podría participar. "Serían totalment dotze anys dedicats al taekwondo vuit d'ells en la Federació  Catalana".Durant el 1.991, es va fer amb el subcampionat d'Europa i es clasificà en la quarta posició en la Copa del Món celebrada a Zagreb i medalla de bronze en la celebrada a Atenes.

Continuà entrenant els joves, els futurs campions. Tot i que Miquel encara era jove, estaba creant una escola que algun día li donaría fruit i,aleshores, ell serà el mestre.

                                                             FI.

RECORDANT : ELS OLIMPÍMPICS DE SABADELL

     MIQUEL  JORDAN :

                                        SEÜL 1.988                       

RECORDAT en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

A Barcelona se celebrà el campionat d'Espanya, en el qual participà Miquel i on aconseguí la medalla d'or. "Vaig començar a recollir el fruit d'un any dedicat exclusivament al taekondo", recordà. Després vingué el campionat d'Europa a Turquía i l'intercional  del Marroc, i es clasificà en terc er i primer lloc, respectivament.

Miquel Jordan i la resta de l'equip espanyol es concentraren a Navacerrada, una concentració durísima dirigida i preparada 

per  Ireno Fargas, Linton HJon i Jesús Navarro. Un cop acabada la planificació, els Jocs Olímpics de Seül esperen l'equip espanyol, i aquest es presentà amb Azafra ( pes min - mosca ), G. G.García (mosca), J . Santos (gall), J. Tortosa (ploma), J.M. Sánchez Còlez (lleuger ), J. Wait (superlleuger), M. Jordan (mig) i  J,L. Alvarez ( pesat).

Miquel tenía el primer combat el día següent a la inauguració contra un corpulent holandés tot im "armari" que podría observar  ben de prop, " Abans de començar els combats",tots érem en una sala del costat, fent escalfament. Les mirades s'intercanviaven els motviments dels nostres rivals i la nostra adrenalina augmentava a la velocitat de la llum en el moment en que ens varen recollir per anar a través del túnel, a la zona de competició i al tatami" recorda.

Quedà en quarta posició en els Jocs Olímpics i li va venir a la memòria el malaurat J.M. Sànchez Celez, subcampió olímpic, company i amic de Miquel. Digué: " Son el meus records , més tendres", digue emocionadament.

                                           ( Continuarà )

e

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                  MIQUEL  JORDAN   I   ARENAS
                                SEÜL  1.988


Recordat en:
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Miquel Jordan i Arenas, nasqué a Vilafranca de Còrdova el 8 de Març de 1.960. Als 5 anys i després de la mort  del seu pare arriba a Sabadell. Als 11 anys alternà l'escola amb la de feina, la primera de les quals fou com a repartidor de begudes a la tenda d'Anís del Ciervo del carrer Salut, que ara ja no i és. Quan va acabar l'EGB i Comerç posa punt i final als seus estudis i ; primer a Emilio Baqués, després a J.Saderra-situat a leshores en el carrer Josep Renom- i aprestos Tèxtil Ricart fins al 1.987.- És casà amb Nativitat i d'aquélla unió nasqué l' Isaac.

L'afecció al taekwondo sorgí a través de les pel.lícules de Bruce Lee, molt de moda durant els anys 74 i 75, i d'un amic que entrenava a l'escola d'Antoni Toledo." Jo no em podía permetre el luxe de pagar un gimnàs que fos semblant i trobà la boxa. El gimnàs era a la Plaça del Vallés, antiga plaça Caste,lla. Allà conegué Lluis Martínez, Olímpic a Londres, els germans Soler, Casado etc. " A mi ni m'agradava la boxa comi  esport, però si la preparació física que implicava" Bó i passant els anys i després d'importants esforços en Miquel s'inscriu en l'escola gimnàs d'Antoni Toledo-"el seu mestre"-, digué amb admiració- i entrenà amb un platònic Ireno Fargas" rebía cops per totes bandes, però jo en volía apendre". Al 1.981 participà per primera vegade al campionat de Catalunya i aconsegueix la medalls de bronze: és el començament d'una carrera plena d'èxits. És cinc cops campió de Catalunya; tres campió d'Espanya, i subcampió i subcampió d'Espanya. Participà en torneigs internacionals: a Palma de Mallorca quedà primer, a  Bilbao, tercer, a Sevilla,segon, a Tolosa de Llenguadoc, tercer, al Marroc, dues vegades primer. Fou Medalla de bronze als Campionats d'Europa, etc.

Veient la seva trajectòria, Toledo li proposà de dirigir un gimnàs, Dong Young Li, D'aquesta manera, Miquel podría "viure" mès hores el taekwondo; això succeïa al 1.987.

                                                 ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

       MAGDALENA  MOIRA  CAMPS  I PAGET
                       Mont-real 1.976

                 MOLTS  BONS ENTRENADORS
                  -----------------------------------------------


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
---------------------------------- 

Magda va saber sempre que el gran secret d'una carrera esportiva era la preparació. Va procupar estar a les ordres de gran tècnics, com Carmen Ramos, Agustí Mestres, Lars Erik Paulsson( a Sabadell) , John Hogg i Bill Rose ( quan era a les poblacions canadenques d'Edmonton i Vancouver ), Ronny Paleski a Suècia, que sónPeter Dahl a la Residència BLUME i Josep Claret .

 Té una amplia col. lecció de trofeus  i medalles que són el record material d'una excel.lent carrera esportiva. Lluny de les compensacions econòmiques,Madda, va posar el sacrifici i les condicions econòmiques per poder anar a entrenar a Canadà i Suècia. N0 va rebre mai cap premi especial, però sí la satisfacció personal d'haver posat de part seva tot l'amor a una dedicació esportiva que la va il.lusionar sempre.

Si bé Magda treballà a Andorra, i els seus pares vivían a a Barcelona és fàcil veura-la molts cap de setmana entrenant-se a les instal.lacions del Club, a Sant Oleguer o al carrer Montcada. Tor i que mai no residí  a Sabadell, fou una sabadellenca auténtica,
vde
   Magda  Moira Camps i Paget , va rebra la felicitació l'Altesa Reial Alfons de Borbón, en el curs de la "Nit d'Esports, a Sabadell."

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                    MAGDA MOIRA....

...ES VA RETIRAR ALS 22 ANYS

...SELECCIONADA I INTERNACIONAL hO VA SER EN DIVERSES OCASIONS. Potser les més importants les trobem en el campionat d'Europa a Jonkoping, Suècia en 1.977, el campionat del món a Berlín 1.978, en el Set Nacions a Israel i Islàndia, i en la Copa Llatina a Puerto Rico. Es va retirar als 22 anys, molt disgustada per una sanció imposada per la Federació Espanyola de Natació que ella considerava injusta. En aquest mateix any 1.989, abans de retirar-se als 22 anys, va batre el rècords d'Espanya de 100 i 200 papallona i els 400m. estils individuals, durant els campionats de Catalunya d'hivern al Club Natació Sabadell. En els campionats d'Espanya va ser guanyadora- Palma de Mallorca aquest any- en els 100 i 200 papallona.

PROPER CAPÍTOL:MOLT BONS ENTRENADORS

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

      MAGDALENA  MOIRA   CAMPS  I PAGET

                         1.976 : ACTUACIÓ DISCRETA

                                        A MONT -REAL

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

Miquel Torres, la va seleccionar per als Jocs Olímpics de Mont-real, on va nedar el relleu de 4x100 m. estils, en papallona, amb Montserrat Majó, Silvia Fontana i Rosa Estiarte. És cert que el resultat del relleu no va ser gaire bó, però va ser suficient per el títol de nedadora olímpica.

Ella recordà d'aquella gran cita en terres del Canadà que la van fer participar en la desfilada inaugural amb les sabates de taló de l'uniforme de l'equip. No hi estava acostumada i li feien un mal terrible. L'endemà, van haver de nedar d'hora, estava esgotada i li feien mal les cames.


                    ES VA RETIRAR ALS  22 ANYS

Des d'aquell mateix any 1.976 de Mont-real a fins la seva retirada va ser campiona nacional en els 100 i 200 m. papallona i va batre en repetides ocasions el rècord espanyol. L'últim estiu, en els nacional de las Palmas, va ser també campiona espanyola en els 200 i 400 m. estils individuals, en els quals va batre el rècord nacional en la segona de les proves esmentades.

                                 ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

     MAGDALENA  MOIRA  CAMPS  I  PAGET
                            Mont- Real  1.976


Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------------

Magdalena Moira Camps i Paget, va néixer a Casablanca- Marroc- el 30 de Novembre de 1.956. És filla única. El seu pare era representant i la seva mare, traductora. Va ingressar al Club Natació Sabadell el 16 d'agost de 1.973. Va estudiar en els instituts francesos de Saragossa i Barcelona.  A l'institut Pitman de Barcelona i a l'institut de Sabadell-Terrassa. Era entrenadora superior de natació. Ha entrenat el Club Natació Helios de Saragossa, al GEEG de Girona i al Náutico de Vigo. Després treballà en una piscina comunal de Sant Julià de Lòria, a Andorra, Estave separade i tenía una filla de 6 anys, Taïs Erica Rivas i Camps.

Des dels seus records infantils més infantils, la seva memòria tè imatges esportives. Sempre la va atreure l'esport,  l'activitat física, i li agradava molt l'aigua. Va començar a nedar als 9 anys, al Club Natació Montjujuic. La relació estudis-esport era bastant difícil de compaginar, si bé els seus pares ho compreníen, cosa que facilitava la seva afecció. Durant els últims anys de la seva vida esportiva compartí els seus entrenaments amb l'exercici i de monitora de natació.

Després del Momtjuic va passar al Club Natació Poble Nou. D'allà li va venir la seva admiració per la papallonista i estrella de la natació de lèpoca, Aurora Chamorro. Precisament, les proves reina de Magda eren els 100m. papallona, també els 200, i els 200 i 400 estils. Al 1.971 és campiona de Catalunya infantil de de 100m. papallona i sots-campiona en 200 m. estils individuals. En els anys 1.972, 1.973 i 1.974 es classificà en tercer lloc en els 100 papallona. El 1.975 ja fou sots-campiona en els 100 i 200 papallona.
                                                    ( Continuarà)

                         

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                        JOSEFINA   LÓPEZ  I  PÉREZ

                     UNA ALTRA IL.LUSIÓ :
                           BARCELONA -92


Recordat en:
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
----------------------------------

Després de Seül, Josefina es continuà entrenant fort i participant en diversos campionats com el "seus clàssic de Catalunya- hi ha participat en dos 7 sèniors, amb 7 victòries-; el d'España 1.989-1.990-1.991 en que aconseguí 1r. i 2n.; el d'Europa, diversos internacionals, i en el 1.991, participà per segona vegade en el campionat del món d'Atenes, amb medalla de bronze. En l'anterior, a Barcelona 1.987, havia ocupat la segona plaça.

Aconseguí una beca per entrenar-se al Centre d'Alt Rendiment-CAT- de Sant Cugat, on assistí al matins, ja que a la tarda feia classes al gimnàs del seu mestre.

La Josefina tenía la vista posada en els Jocs de Barcelona'92. Seül ja era història, quedà lluny. La medalla de bronze obtinguda és un nou llistó que Josefina volía superar. Segura de les seves possibilitats i amb 23 anys acabats de fer confessà que no estava conforma"només en acudir a l'Olimpíada de Barcelona" i digué que volía "rugir"- en concordança amb el que indicava amb el seu signe zodiacal- en el pòdium situat al tatami barceloní.

                                                              FI.

                  

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                           JOSEFINA  LÓPEZ  PÉREZ

                          SEÜL  1.988


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------------

Abans que no comencessin els Jocs Olímpics de Seül, i en el mateix any , Josefina va aconseguir la medalla d'or en els campionats d'Espanya a Barcelona, i la de bronze a l'internacional de Turquía. Així doncs, va arribar en òptimes condicions tant a la duríssima concentració de Navacerrada com a la ciutat coreana.

L'equip espanyol femení de taekwondo era format per Rosa Moreno , en la categoría de mini mosca,Angeles Naranjo en mosca, Josefina López en gall, Amparo Dos en ploma, Elena Benítez, en lleuger, Coral Bistuer en super lleuger, Elena Navaz en mig, i Yolanda Santana en pesants. Ireno Fargas, amb Linton, Hon i Jesús Navarro van ser els responsables de la part técnica de l'equip.

Josefina va tenir un bon debut i es va imposar a la danesa L. Larsen amb claretat, el segon combat la va enfrontar amb l'americana Debra Holloway i els àrbitres"van escombrar descaradament cap al país de l'oncle Sam". El resultat va ser una extraordinária medalla de bronze.

Recorda amp simpatía que el día que va aconseguir la medalla, el seu coach es va emportar el passi d'accés als diferents llocs: menjador, habitació, sales especials etc. i Josefina i alguns components de l'equip espanyol van convèncer tots els policíes que els demanaven les acreditacions que Josefina era medalla de bronze, que amb l'eufòria...ja se sap. I no va tenir cap problema!!

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                            JOSEFINA  LÓPEZ  PÉREZ
                              SEÜL 1.988

                " Josefina entre en contacte
                    amb el taeckwondo al 10
                                o 11 anys.
                  ---------------------------------

Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

1. Durant en aquesta edat sortía de l'escola, els nois li feien la guitza , així que va decidir anar a un gimnàs per saber defensar-se defensar millor". Aquell gimnàs encara existeix i es troba al carrer Antonio Vico. Allà va conèixer el que sería  el seu mestre, Josep Bravo. Ell mateix ens comentà que "un any més tard va observar que la Josefina tenía fusta de campiona".

Amb 14 anys, Josefina es proclamava campiona de Catalunya infantil a Barcelona, al 1.983. Al 1.984 guanyà l'internaciona de la Mercè,de Barcelona i es un punt de partida per a les aspiracions de Josefina, la nostra jove olímpica que es dedicarà exclusivament al taekwondo. Va anar augmentant els seus entrenaments per progresar día a día. Van innomblables torneig i campionats fins a arribar al campionat d'Espanya de 1.986 a Jaén, en el qual la Josefina es proclamà guanyadora. El seu primer títol nacional" continuà essent quelcom especial per a mi".

1.                                    ( CONTINUARA)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                        JOSEFINA  LÓPEZ  I  PÉREZ

                             SEÜL 1.988


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Josefina López i Pérez, va néixer a Sabadell el 29 de juliol de 1.969. Fou la tercera de cinc germans- M. Carme, M. Dolors, Josefina, Antoni i David- Va asistir a l'escola fins als 16 anys, va estudiar als col.legis Carmen Tronchoni i Fernando el Católico, després Els Merinals. En aquélla època començava a ser conscient que el seu fort era la gimnàstica i els entrenaments, i així ho va fer saber a la seva família que, a contracor, li van donar sempre suport. Quan es retiri de l'alta competició es vol dedicar a la docència en un gimnàs o en una escola, per la qual cosa haurà de rependre els estudis...

                                            ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                   ANTONI   CULEBRAS   I  JULIANA

                            MUNIC  1.972

                  UN ESPORTISTA SATISFET

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

Antoni Culebras, que tingué un ídol durant la seva infantesa -Francesc Buscató, més conegut amb el nom de "Nino" Buscató  ex-jugador de bàsquet de la Penya-, que admirava el californià Mark Spitz que a Munic recullia set medalles d'or i l'australiana Shane Gould que en els mateixos Jocs aconseguí tres medalles d'or, que aconseguí en més de trenta ocasions la internacionalitat, a qui entusiasmà escoltar les melodies de Cat Steevens i Frank Sinatra i veure pel.lícules de Barbra Sterisand i Liza Minelli...se sent plenament satisfet de la seva etapa esportiva perquè aprenguè a lluitar contra les adversitats i s'inculcà un esperit de superació i sacrifici, qualitats totes elles que avui día un home com Antoni Cubellas,va sabé que treballà a importants empreses com Wilson i me.s tard Pierre Cardin, son una avantage que ell va sabé cultivar.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                       ANTONI  CULEBRAS I  JULIANA

           TRAJECTÒRIA FINAL I REPESCA 

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Després d'haver participar als campionats d'Espanya i als d'Europa, a l'Olimpíada de Munic, als més rellevants com  al Siete Colinas ( a Roma ), a Bremen ( també s'anomenava s'anomenava la Miniolimpíada ), al Vuit Nacions, etc,  Antoni Culebras decidí al 1.974, abandonar la natació, ja que té la possibilitat de jugar a waterpolo amb el C.N. Sabadell.

Antoni Culebras deicidex plantejar-se el seu futur professional i estudià empraserials, dins l'àrea de managament, al Centre Management School, per la qual cosa cada vegade li serà més difícil compaginar la seva professió amb el waterpolo. Al 1.976 abandonà per primera vegade el waterpolo i uns anys més tard, quan Roca fou President, tornaría per tal que el C. N. Sabadell, que havia entrat en una profunda crisi, resossorsig i es coloques on es mereix.

                                    ( Continuarà)

ULTIM CAPITOL; UN ESPORTISTA  SATISFET

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                   ANTONI    CULEBRAS  I  JULIANA

                       SORPRENENT  MUNIC 1.972

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussàs 

------------------------------------

Antoni Culebras havia aconseguit les mínimes als Campionats de Catalunya i Espanya als 200 i 400 metres estils, però la Federació va creure oportú que fes de farciment-segons ell- als 4x100 metres estils juntament amb J.Comas, E. Melo i J. Pujol. Sorprenment per a la Federació Espanyola de Natació( i no pas per els nedadors) es clasificaren per a la final guanyant per dues mi mil.lèsimes els italians. A la final quedaran vuitens.

Antoni Culebras, no entenía la política de les mínimes. Per exemple, Josep Bas un nedador que cada vegade que es llançava a 1.500 metres aconseguía la mínima- comentà amb resignació-, hagué d'anar a uns campionats que se celebraven a Benidorm, abans del Jocs Olímpics, per tornar a aconseguir la "marca"; també hi anaren els seus companys per animar-lo. Bas aconseguí la mínima però no anà a Munic...

En el record de la seva participació a la ciutat teutona, Culebras va fer una pausa i ens parla d'aquell 5 de setembre en el qual es donà a conèixer la noticia: un comandament per a l'alliberament de Palestina s'havia introduït a la residència del arletes israelites...

PROXIMAMENT: TREJECTÒRIA FINAL I REPESCA.

                                      (  Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                  ANTONI  CULEBRAS  I  JULIANA

                               Munic  1.972

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

-----------------------------------

Antoni Culebras i Juliana : va néixer a Badalona el 14 de Setembre de 1.950. Tenía una germana, M. Teresa, un any més gran que ell. El seu pare era funcionari municipal de Badalona. Antoni cursà el batxillerat al col.legi del Germans Maristes de la seva ciutat natal, posteriorment s'inscriví al col.legi Badaloní i acabà el PREU a la Residència Blume. La seva formació acadèmica continuà amb cursos d'infotmàtica, màrqueting i manegament a diferents centres de Barcelona. Ès casà amb Margarita Balbuena, ex-nedadora del C.N. Sabadell i van tenir dos fills, Marta i Antoni.

Antoni Culebras començà al món de la natació tard, als setze anys i per casualitat. El nostre olímpic practicava bàsquet als infantils del Club Joventut de Badalona, La Penya, i un bon día un company seu el convidà a participar en unes proves de natació per conmemorar la inauguració de la primera piscina a Badalona. Antoni Culebras venç sorprenentment i és inscrit per participar l'endemà a la tradicional " Travessia de Badalona". Antoni surt victoriós de la prova i venç en la seva categoría. Aquestes proves foren seguides per Jordi Llorenç, el que fou entrenador del Natació Badalona, el qual convencé a Culebras del seu gran futur a la natació i va fer que deixés momentàneament el bàsquet. Jordi Llorens li sabé inculcar disciplina,sacrifici i confiança en ell mateix; això succeïa a l'any 1.967. Dos anys més tard, al 1.969 fitxà pel C.N. Barceloneta i aconsegueix ràpidament alguns campionats de Catlunya i Espanya; és en aquest club on assoleix la internacionalitat. Ingressa a les files del C.N. Sabadell a l'any 1.972, club on aconseguirà l'entorxat olímpic.

Fins aleshores Antoni Culebras havia aconseguit els títols de Campió d'Espanya d'estiu en 200 metres estils, 4 per 100 lliures,4x100 estils, sots -campió en 100 papallona i 400 estils, etc. Recorda amb estima el seu primer títol de campió d'Espanya individual absolut celebrat a la piscina de Granollers, al 1.972, en la modalitat de 200 metres estils, ja que aconseguí la seva mínima ( 2.15.3) per poder anar als Jocs Olímpics de Munic.

                                                  ( Continuarà)

UN DIMECRES PER L' ELENA

                  AVUI, UN  COMENTARI  DE LA NOSTRA COL.LABORADORA:

                                                    ELENA   TAMAYO
               Per : " Les Crítiques d'en Jussà"

        TITTULO: LA TAREA DE SER PADRE NO ES FÁCIL

Ciertamente, como seres humanos imperfectos y completos, crecemos, a veces, con una serie de carencias emocionales que nos impiden ser unos adultos seguros y fuertes, en el fondo somos conscientes de esas carencias, pero en muchas ocasiones no sabemos como sanar esas carencias y vivimos nuestra vida con miedos,ansiedades y vacios que nos impiden ser felices y alcanzar nuestros sueños u objetivos y si no sabemos como ser felices nosotros y que necesitamos, como vamos a saber que necesitan nuestros hijos ?

Les educamos y criamos, a veces, en base  a nuestras carencias, pero son nuestras carencias, no son las carencias de nuestros hijos, con lo cual seguimos en el mismo círculo, volvemos a crear adultos inseguros y emocionalmente frágiles.

La tarea de ser padre no consiste solo en vestir,alimentar y cubrir sus necesidades básicas, va mas allá.

Como Padres deberíamos aprender a ver que que es lo que necesitan, cuáles son sus carencias y en que podemos ayudarles a crecer como seres humanos, y si no sabemos lo que necesitamos nosotros como adultos no podemos ayudarles a ellos como hijos.

En fin !!! Todo empieza por nosotros.

Feliz Miercoles...

                                                      

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL :

                          EMMA   BOSCH  I  CASTELL

        ALBERTVILLE 1.992. SER OLÍMPICA :
               UN PREMI A UN INCANSABLE
                    TREBALL VOCACIONAL


Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà

----------------------------------                              Amb la seva participació durant la setmana del 17 al 22 d'un febrer  d'aquella època- el día 23 se celebrà la cerimònia de clausura dels Jocs. Emma Bosch entrà en la història dels Jocs Olímpics, en la de la més pura  èlite de l'esport espanyol. En la versió d'hivern d'aquestes Olimpíades varem tenir una nova olímpica de Sabadell.

En l'eslàlom supergegant aconseguí la trenta-cinquena posició amb un temps de 7.23. En l'eslàlom gegant, potser ja més posada en escena i en l'ambient la seva actuació, li va permetre classificar-se al lloc 24, amb una marca de 2.2la Saboia2.82. A Albertville, una de les valls de Saboia, la jove Emma va fer història que podía ser superada en el futur per la seva envejable joventut, vocació i estil i, més encara i més important sacrifici, feina i il.lusió

A Espanya, aquests Jocs quedaran marcats en el temps com els de la retirada de Blanca Fernández Ochoa, després de la seva quarta participació olímpica i la seva medalla de bronze-vint anys després que el seu germà Paquito aconseguía a Sapporo la d'or - A Sabadell si Emma persistis, podríen dir, amb el temps, que aquest podría ser l'inici d'una autèntica carrera internacional d'una conciutadana esportivament il,lustre.

                                                                          Fi.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                              EMMA  BOSCH   I CASTELL

                          Albertville  1.992

Recordat en : 

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...Desde 1.987- una meta de sortida molt seriosa-, Emma va portar a terme una carrera proguessiva. Al 1.988, estigué en un stage a Xile, i al 1.989, a Argentina. En el mundial de 1.991, a Salbach, es clasificà en la trenta-cinquena posició. En el supergegant i fou la trenta-dues, en el gegant, al desembre d'aquell mateix any, en la copa del món- Santa Caterina- a Itàlia fèu una mànega de campiona a nomès sis dècimes de Blanca Fernández Ochoa.

Fins poc abans de l'inici d'aquests Jocs Olímpics, Emma va dedicar-se a entrenr-se am l'equip nacional femení amb Blanca Fernández, Eva Moga, Ainoia Ibarra i Silvia del Rincón. Des d'aquell primer eupervisor a la Vall d'Aran, David Vinyeta, fins a l'entrenador Fabio Roda, Emma s'ha après molt. Assolí, pas a pas, un camí somniat, pero ningú no li va regalà. Als gran campions als anomenen els elegits. Emma ens explicarà algun día què elegí i a qué hagué de renunciar a canvi. Però ella era la nostra primera olímpica d'hivern en tota la història de l'esport local.

ULTIM CAPÍTOL : ALBERTVILLE 1992, SER OLÍMPICA: UN PREMI A UN INCANSABLE TREBALL VOCACIONAL

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                         EMMA  BOSCH  I  CASTELL

                        Albertville  1.992

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

------------------------

....A finals de 1987- des d'aleshores- es seguí molt d'aprop la seva carrera per mitjà de la seva familia, es va saber, com també  ho sabé Emma, que es trovava en les mateixes portes de la selecció nacional, com realment s'esdeveingué. En aquells moments la campiona era en el cercle del 90/100 punts, amb una moral de ferro i amb una serenitat que impresioanava per la seguretat que hi havia en una encisadora joveneta de, només, setze anys.

No li va estar gens fàcil tirar endavant els estudis i les estades en el col.legi internat de Jaca amb entrenaments a Candantxú. Però l'élite no se la deixa respirar. Es comença a les sis del matí i s'acaba a la una de la tarda. I a la  tarda hi havia una sessió de preparació física a l'estiu o de neu altre cop  si és a l'hivern. La posada a punt física era tant important com la tècnica. Per a la joventut era dur el règim diatètic i la categoría d'eterna viatgera; però no s'hi val a badar quan s'ha decidit quan o s'hi arriba o cap del esforços que s'han fet no serveixen per res.

                                                  (   Continuarà)