RECORDANT : ARQUITECTURA

HISTÓRIA

               TEMPLO  -  SAGRADA FAMILIA

(  II )

Las TORRES de los EVANGELISTAS

---------------------------------------------------------

De los 135 metros que alcanzarán en 2.022, las cuatro torres de  de los Evangelistas ya llegan a los  a los 92,80 metros y se encuentran en el quinto nivel de los trece que tendrán. Una vez finalizadas, llegaran a los 135 de alt, incluyendo los terminales. Asimismo ya se han colocado los cuatro puentes que conectarán las torres de los Evangelistas con la de Jesucristo.

1. TORRE DE JESUCRISTO

-----------------------------------
Serà la más alta con 172 metros de altura. La piel estarà formada por doce paraboloides ( como la cúpula de la sacristía ) de ventanas triungurales, con esbeltos aristones de pórfido en las esquinas en referencia a la sangre de Jesucristo. En el interior a 85 m. con respecto al templo, el visitante podrà acceder a un primer espacio de 60 m. de altura que contará con un núcleo de escalera de caracol de piedra, en cuyo centro se emplazará un ascensor con cierre de cristal.

La torre ha comenzado a crecer éste año y tendrá doce niveles. Los primeros paneles se han colocado en octubre y,con ellos, la torre alcanza 90,86 metros.

Actualmente, también se trabaja en el proyecto definitivo de los terminales de las seis torres centrales.

         RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'EN  JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

HISTORIA :
               DEL  TEMPLO - SAGRADA FAMILIA
( I )

...Durante 2018 también se ha finalizado la fachada de la Pasión, con la ejecución y colocación de los elementos simbólicos que faltaban en el pótico superior,y en ésta misma fachada se ha trabajado en la restauración del último de los terminales, el de la torre campanario de Santiago el Menor. En el interior de la Basílica se continuará con la climatización y la pavimentación definitiva de la nave central.

TORRE  DE  LA VIRGEN  MARIA

Ubicada sobre el  ábside y de 138 metros de altura, rodea el gran hiperboloide que aporta luz al altar y que conduce la luz del exterior al presbiterio. El interior de la torre sera un espacio monumental vacío repleto de luz.

Actualmente, son 170  los paneles colocados en la torre de la Virgen María. Ahora mismo se encuentra precisamente en el decimotercer nivel de los diecinueve que habrà, de manera que la torre ya alcanza cerca 100 metros, Esta previsto que alcance los 102,31 metros de altura al finalizar el año.

Desde la calle se ve cómo crece ésta torre, ya que se construye sin andamios en el exterior. Se pueden contemplar los gajos parabólicos de piedra, con los aristones de granito azulado en las esquinas, que evocan el manto de la Virgen María. En la base de la torre se han situado, al lado del texto de la primera parte de la oración del avemaría, relieves de flores que se relacionan con atributos de la Virgen. Y que han sido diseñados por el taller de escultores del templo y realizados por el taller de canteros, todo bajo la dirección de Etsuro Sotoo.

                   Recordat en : Les CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

PROXIM CAPÍTOL :LAS TORRES DE LOS EVANGELISTAS

                                       Y LA TORRE DE JESUCRISTO

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                           ANTONI  GAUDÍ


(  II )            Historia del templo

                   La Sagrada Familia, es un templo

                         excepcional, tanto por su origen y

                      su fundación como por sus propósitos

                      ----------------------------------------------

Ya son más de cinco generaciones las que han ido viendo la evolución del templo en Barcelona. La construcción continúa, y se podría acabar durante el primer tercio del siglo XXI.

 En marzo de 2017 se cumplieron 135 años de la colocación de la primera piedra del templo. Ya se había realizado el 70 por ciento de la construcción de la Basílica y se estaba inmerso en la construcción de las seis torres centrales.

...El cortejo del féretro de Antoni Gaudí, fallecido el 10 de junio de 1.926, recorrió gran parte de Barcelona hasta la Sagrada Familia, fué un gran acontecimiento ciudadano, puesto que se despedía quien fué el arquitecto más ilustre de Barcelona. Gaudí sería enterrado en la capilla de la Virgen del Carmen, en la cripta del templo.

Hombre de fé, gran observador de la naturaleza, arquitecto genial, Antoni Gaudí se convirtió en una figura universal de la arquitectura moderna, su aportación a ésta disciplina comporto una rotura de los esquemas establfruto de unecidos, tanto en la forma como en los sistemas constructivos y estructurales de sus edificios, fruto de una metodología própia, única y sin precetente.

           Recordat en : LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

RECORDANT :UNA DE LAS FIGURAS MAS UNIVERSALES DE LA CULTURA CATALANA

                                            ANTONI  GAUDÍ
                 ...Y de la arquitectura internacional 

( I )

Antoni Gaudí nació el 25 de  de junio de 1.852 en Reus, en el Baix Camp. Cursó sus estudios primarios en las Escuelas Pías donde destacó en geometría y aritmétca, y donde recibió una educación tradicional religiosa y humanística. Hijo de un calderero, se inició en el mundo de los oficios en el taller de su padre en 1.860.

Ocho años mas tarde se trasladó a Barcelona y se preparó para entrar en la Escuela de Arquitectura, en la que ingresó en 1.873. Compaginó la formación con el trabajo de asistente de estudios de arquitectos y en talleres de carpinteros, cristaleros y cerrajeros, donde aprendió estos oficios.

Sería un estidiante de arquitectura irregular, pero destacaría en las asignaturas de proyectos, dibujo y cálculo matemático. En 1.883 asumió el proyecto de La SAGRADA FAMILIA, compatibilizándolo con otras obras. En 1.906 Gaudí se instalaría en la ahora conocida como Gran Museo Gaudí, la casa muestra del Park Güell,proyectaba por Francesc d'Assís  Berenguer y Mestres-amigo y mano derecha del arquitecto-y que acabaría siendo su residencia durante veinte años.

Trabajaría 43 años en el templo, hasta 1.926. En 1.914 decidiría dejarlo todo para centrarse en éste único proyecto, hasta el día de su muerte, el 10 de junio de 1.926, debido a un trágico accidente tres días antes.         

                                              

                    

                    Recordat en : LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                     LES  CLAUS  DE VOLTA

                     DE LA NAU CENTRAL

La figura esculpida en aquesta clau correspon al Sant Titular i Patró de la Parróquia de Sant Genís  d'Artés.

Ès la clau  principal que lliga la creueria de l'absis i de la majors dimensions entre les diferents claus de volta de l'església. El medalló porta  en el seu entorn una senefa d'arquets lobulats, i la figura del Sant ès presentada amb una vestidura completament diferent de les que ens mostren en la imaginaría o xilografíes. Un gipó cordat per dues sivelles que el cinturó cenyeix al cos. La faldilla oberta mostra les cames de bota alta. Una capa llarga, retirada o tirada a l'espatlla, mostra una màniga abombada per damunt del colze i amb mà aguanta un llibre. La mà dreta manté aixecada la capa i sosté una espasa d'una alçaria semblant a la de la figura; en el cap un birret a la manera dels magistrats, la cara és de faccions propies d'un home jove. Genís fou un jove escrivà o notari del tribunal imperial a la capital de la Galia romana, la ciutat d'Ariés, que refusà de firmar l'edicte de persecució contra els cristians. Perseguit pels romans fou pres i decapitat. L'escultor d'aquesta clau de volta va pendre model dels notaris i magistrats de finals del segle XVI com a tal va interpretar a la pedra la figura del màrtir d'Artés.

            RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES  D'EN  JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                         LA FAÇANA  I  CAMPANARS

(i II)

...Traslladades l campanar les campanes al campanar NOU, es donava fi a l'obra de la façana i dels campanars. Es va acabar aquest, si bé sense la seva cobertura, en uns anys molt ajustats, les dataccions a les pedres ens mostren  aquell procés. Es rumorejava que no fou acabat per no haver de pagar els drets d'obra, nosaltres ens determinem a pensar que va ésser per la falta de recursos econòmics, con a conseqüencia de la dominació francesa del 1.809 i la pobresa que va experimentar tota la comarca amb les guerres, el còlera i altres calamitats.

La seva construcció, una altre mostra del bon fer dels picapedrers de Torroella és de forma octagonal, amb una balconada a cada parament, entre els seus pilars, quatre de cecs o paredats i d'altres lliures lliures per sostenir les quatre campanes que hi havía abans. L'accés és per les golfes i per una escala de cargol perfectament traçada que remunta fin d'alt d'un pilar en el qual es va gravar l'última datació de l'obra, l'any 1.808.

             RECORDAT  EN: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

RECORDANT ARQUITENTURA

                                                     
              LA  FAÇANA I  CAMPANARS

La construcció de la façana com l'acabament de les torres dels campanars es va portar a cap entre entre el segles divuit i dinou. La façana és una mola de pedra de forma de forma quadrangular en la qual es mostren les arestes de les torres amb un tirat rectilini impressionant per la seva justesa i verticalitat. Trenca aquesta austeritat la gran rossasa al mig i dues balconades amb una formícula en el centre; al sota, la portalade d'estil neoclàssic remalada sobre el frontó, per una altre formícula. Dintre el modest conjunt no es pot negar la grandiositat arquitectònica d'aquesta façana que, en circunstàncies menys adverses con foren les econòmiques, guerres i altres contratemps, podría haver-se acabat en consonància amb el gòtic de la fàbrica general del temple.

                                      

El que anomenen campanar petit en un principi sostenía, damunt les seves parets i teulada, al campanar que va substituir el vell campanar romànic que amb quatre campanes ja s'esmenta a l'any 1.470. Acabada l'obra juntament amb la façana es muntar-s'hi un templet de forma hexagonal amb finestrelles a cada cara, rematat per una cobertura piramidal que en un temps cobrien rajoles vitrificades i un penell.
                                                ( Continuarà )
             RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                                ACCESSOS

...S'entrava al temple per una sola porta en el costat de Ponent, dita de Sant Genis pel nom del carrer que ho menava. I s'havía de travessar el cementiri, una part del qual era llavors enfront de l'església.

La porta de Migdia es va obrir en els anys 1.735-1.739. Considerem que aquell nou accés al temple va ésser imposat per les obres que es verificaren en aixecar la façana de Ponent i de la nova porta, amb els ambalums de les bastides que dificultatíen el pas d'entrada a l'església. Igualment el que avui és passeig de l'Església devía ser condicional com a camí i fou un millor enllaç amb la vila, Les muralles i el portal que donaven al carrer de Mar eren enderrocats i els valls recoberts així no s'havia de donar la volta al palau del Mirador per accediel  al Temple.

En obrir-se  la porta de Middia s'hagui m´wé de procedir com amb la capella de Sant Francesc, s'endorrocà el fons i es traslladà l'altar a un altre loc, així aquella capella servi de vestíbul i més tard es tancà per dintre amb un gran cancell.

                                                  ( Continuarà)

               

  

                RECORDAT EN: LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                 PROXIMAMENT:LA FAÇANA I CAMPANARS

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                      LA  CAPELLA  FONDA

Tenim  noticia que la Capella Fonda, abans CAPELLA MAJOR, es va aixecar en dues époques. La primera en l'any 1.508 amb motiu del trasllat en aquesta del culte del Santíssim; més tard, en 1.730 començaven les obres per ENFONDIR-LA,i d'aquí prové el nom de CAPELLA FONDA.

El pas o entrada es va fer enderrocant el fons de la capella de Sant Francesc i es va treslladar l'altar i retaule a la nova capella. Sobre la capella d'aquest sant existía l'orgue vell, per això es troba una SOBRE  CAPELLA per damunt de l'esmentat pas. Més tard, per ampliació de la seva caixa, cadireta i la nova balconada amb el porticons que cobríen tot el seu frontal es va fer una nova volta o pis que avui encara es manté. Any 1.681.

                                   LA  SAGRISTIA

                                  ----------------------

Existía a mitjans del segle XV una sagristía, en la qual s'entrava per darrera del altar de Sant Joan, que era una de les capelles que avui hi dóna pas. Va ésser engrandida l'any 1.700 i la porta exterior es va suprimir.              ( Continuarà)

                                 RECORDANT EN :

                      LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

                      

RECORDANT : ARQUITECTURA

                 
    LES  FONTS   BAPTISMALS  I  EL  COR

( i  II )

...Conten que quan bastiren aquella volta, al desmuntar els xindris i bastides una vegade acabada, se'ls va venir a baix ; tornaren a refer-la per dues vegades consecutives, i quan anaren a desmuntar finalment les bastides s'adonaren que el mestre d'obres o arquitecte havía desaparegut i ja mai el tornaren a veure.

Segons Joan Pericot  potser sí que es trobaren amb dificultats, i que uns càlculs foren el motiu d'aquell desgavell que per dues vegades provocà l'ensorrament de la volta. Les càrregues de la descomunal i oberta curvatura i de llurs arcades repercuteixen sobre les bases dels dos campanars, que en el seu primer temps eren de poca alcària, buidats per dintre llurs "caixes" per la cual cosa no devien tenir prou resistència i aguant.

Es va haver de compensar aixecant les seves parets i donar-los PES per contrarestar la gran pressió que havíen de suportar. Pel costat del campanar petit es varen reforçar els contraforts en tota la seva alcària vertical suprimint escalons, es va demolir la construcció interior del vell baptisteri i es reforçsren les parets, mentre es prolongava l'amplada del primer contrafort, fins el mur del Palau del Mirador, que en fer-se la façana va quedar unit amb aquesta.
                        
                     RECORDAT EN:
                      LES CRÍTIQUES Dén JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

RECORDANT : ARQUITECTURA

                 

RECORDANT : ARQUITECTURA

RECORDANT ARQUITECTURA

             LES FONTS  BAPTISMALS I  EL  COR

Generalment les primitives esglésies tenía les fonts baptismals  separades del temple, a la de Torroella estaven situades en el lloc que avui s'aixeca el "campanar petit", l'estructura i les parets presenten en la seva base testimonis  d'anteriors construccions  i reformes que al llarg dels segles s'hi varen portar a cap.

Per damunt d'aquestes fonts baptismals, a l'entrada  de cara a l'Altar Major, es va aixecar el cor, entre els anys 1.511 i 1.530, mentre es retirava el vell, que per documents sabem que es trobava davant de l'altar Major i dificultava les funcions religioses de les capelles laterals com el pas pels costats de la nau.

Sosté el COR una arcada atrevida per tota l'amplada de la nau, de 13,48 mts. de llum, el terra del cor  està format per quatre arcades que arranquen de les parets de les bases dels dos campanars laterals, i les nervudes d'aquestes es tanquen amb una clau que porta escolpit l'anagrama de Jesús. Per sobra la volta, s'estén una pesada barana amb balaustrada de pedra macissa.

Sobre la construes mantécció d'aquesta descomunal obra, a Torruella es manté una llegenda, que Pella i Forgas va recollir i recopilar a la seva obra "HISTÒRIA DEL AMPURDAN".

                RECORDAT EN ; LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                               ( Continuarà ) 

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                                           LA  NAU

La nau la composaven cinc trams partits per arcs torals, apuntats, de que descansen sobre pilars i que corresponen als respectius contraforts i sobresurten als respectius con des contraforts i sobresurten per tota la seva alçària fins el sól. Entre aquets arcs torals, la semblança de l'absis, destaquen unes arcades amb nerbadures ogivals que é,s lliguen en el centre de la creuería amb claus de volta als arcs torals, modalitat que és inexistent en moltes en moltes esglésies co la nostra. Ès d'interés observar el seu lligat i construcció per sobre les voltes, a les golfes.

Una guarnisa al voltant del parametre interior, lliga les arrencades dels arcs torals amb els de les ogives de l'absis; corresponents a cada tram i per sobre d'aquesta montllura, sobren uns esbelts finestrals, que donen llum a l'interior, amb aquets lobulats i alguns amb una columneta central.

En un principi la neu estava voltada completament de capelles, més tard es varen suprimir les nessesàries per una reforma i ampliacions arquitectòniques posteriors.

Les capelles interiors, entre els contraforts, ostenten llurs arcs amb blocs sense cap motllura, solament tenen un simple bisell en el cantel. Lliguen aquestes amb les arrencades de les voltes que formen llur sostre. Les de l'interior reposen damunt una mènsula en l'angle del fons i tanquen la volta amb una clau. Aquestes tenen en el medalló, esculpides diferents imatges de sants titulars, símbols eucarístics i escuts nobiliaris d'antigues families torroellenques fundadores de la capella.

              RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                 L'ABSIS     I                                                                                        CONTRAFORTS

L'absis es disposat sobre una base poligonal de set costats que aixequen i tanquen sis arcs ogivals que es lliguen en una clau central, formant una volta arestada, les nervadures de la qual descansen, cada una, sobre una mènsula que sobresurt de les arrencades dels arcs de les capelles.

És molt probable que per a un millor sosteniment de les forçes de la creuaria de l'absis i per un millor repartiment d'aquetes forçes que empenyen contra el primer arc toral, es varen bastir, entre aquest arc i les ogives de la volta, unes lligades nervades que es tanquen en una clau més més petita i formen un conjunt secundari.

L'absis es disposat sobre una base poligonal de set costats que aixequen i tanquen sis arcs ogivals que es lliguen en una clau central, formant una volta arestada, les nervadures de la qual descansen, cada una, sobre una mènsula que sobresurt de les arrencades dels arcs de les capelles.

És molt probable que per a un millor sosteniment de les forçes de la creuaria de l'absis i per un millor repartiment d'aquetes forçes que empenyen contra el primer arc toral, es varen bastir, entre aquest arc i les ogives de la volta, unes lligades nervades que es tanquen en 

Els contraforts suten exteriorment i mantenen l'equilibri de les forçes de les arcades que intervenen a la nau, així com les de les capelles, aquestes amb arcs ogivals que convinen els seus sostres, reforçen el carregament que han de sostenir aquells respatllers.

Aquets contraforts es presenten llisos i dividits en tres escalons  per acabar a un pla inclinat, lleugerement corbat, en el qual s'hi va practicar un canaló per on desguassava la teulada construïda directament per damunnt les voltes de l'abis. Més tard, desmuntada aquesta taulada, es prolongaríen en la seva alçada les parets foranes per aixecar-se la teulade actual i les arcuacions per al sosteniment de cairtals i teules.

                   RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                            ( Continuarà )

RECORDANT : ARQUITECTURA

         SEMBLANÇA

     ---------------------

D'ésser encertada la datació que fem de l'aixacament del nou temple entre els anys 1.306 y 1.314, trobaríem iniciada, dintre de les construccions religioses del gòtic català, de principis del segle XIV, edificació de una església d'una sola nau, de les més amplies del Principat, (14,46 mts. ) i que ha passat desapercebuda pels estudiosos i quasi ignorada en els catàlegs dels monuments gòtics. 

La seva arquitectura es podía situar entre la de les esglési esglésies més  divulgades com a mostra dels temples gòtics d'una sola nau a Catalunya, com son: la de Jonqueres, 1.293-1.300; Santa Agueda, 1.303; Sant Domènec a Girona, 1.280; i d'altres posteriors a la nostra Pedralbes; 1.326-1.327; Sant Just i Pastor, 1.324-1.362; Sarrià Maria de Montblanc, 1.352 i moltes altres de característiques semblants que fóra llarg enumerar.

                   
         RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

                                ( Continuarà )

RECORDANT : ARQUITECTURA

                EL MONUMENT

Entre els anys 1.306 i 1.314, s'aixecà a Torroella un nou temple; per falta de lloc dintre la Sellera, es va haver de bastir per damunt la vella església romànica...

L'estructura arquitectònica, de la petita catedral torroellenca correspón al gòtic català que imperà en aquells anys, sobri i auster en ornaments, però sí grandiós i atrevit per les seves dimensions i per l'amplada de la seva nau; sense dubte per l'estructura i el volum de l'església que en un principi romania dintre, dificultaría per les bastides, els xindris i el pas al seu entorn per les obres, a semblança de la construcció de la Catedral de Girona.

Ès una construcció pròpia dels temples mendicants, coberta amb voltes arestades, absis poligonal i capelles en tot el voltant entre contraforts.

EL PRESBITERI
----------------------
En aixecar-se el nou temple es va respectar l'altar Major, el presbiteri i la capsalera de l'absis de la primitiva església. Al llarg dels anys anaren recollint les vicisituts i canvis soferts en aquell altar i en el seu retaule, fins que a l'any 1.607 es trobà noticia que és enderrocat i s'aixca un altre presbiteri, mentre s'hi tornaría a muntar l'últim  que havíen construït de nou pocs anys abans. Tot el conjunt de l'església devía ser acabat en el seu interior i la datació que es tingué més aproximada es trobà en una de les claus centrals de la volta de la nau, que ostentà l'any 1.605.
                RECORDAT EN "LES CRÍTIQUES d'EN JUSSÀ

                                 ( Continuarà)

RECORDANT : PRIMERS DOCUMENT DEL TEMPLE

                       TORROELLA,  EL  SEGLE  XIV

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

...Fonament d'aquella asservació per la recriminació del bisbe, la tenim vuit anys més tard en una altre visita pastoral. Fou el bisbe Guillem de Vilamarí, nebot del seu antecesor, qui féu la visita i expressà que en Ramon Dalmau, qui cobrava els delmes en aquells anys, havía pagat una capella i establert un benefici a l'altar de Sant Joan ( capella de l'absis ), i en Perico de Llavià, possiblement fill de Pere, i donzell, n'havía establert un altre, i havía de pagar una llàntia que cremava davant de l'altar  de la Mare de Dèu. Els que ens fa suposar que la nova església devia ser començada en aquélla dècada.

A les actes corresponents a les visites pastorals que es feren al llarg de diferents anys, pel que respecta a l'estudi sobre la fàbrica del temple, podem recollir una certa orientació de procés seguit en la seva construcció. Són notícies breus, que cal espigolar entre ratlles, ordres imposades pel bisbe al trobar certes irregularitats i mals condicionaments de capelles i altars o en noves construccions o reparacions que calía fer.

L'estudi arquitectònic ens permet, dintre aquelles ordenacions del visitador, recopilar com es va portar a cap al llarg dels segles l'estructura i aixecament de la nova fàbrica del temple.

Aquestes obres foren interrompudes al llarg de la seva construcció per les guerres, amb les consegüents ocupacions forasteres de la vila, plagues diverses, com el colera, fam, falta de recursos monetaris i finalment s'hagué de recórrer a la caritat.

RECORDANT :PRIMERS DOCUMENTS DEL TEMPLE

                  TORROELLA ,  EL SEGLE   XIV

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Dels primers temps del segle XIV, respecte al Temple, no tenim cap altre documentació, a part dels reculls de les visites pastorals a la parròquia. La primera correspon a la visita del bisbe Bernat de Vilamarí, el 20 de febrer de l'any 1.305, consignada en el llibre de visites que en obre un camí per a la indagació sobre la construcció del nou temple.

El bisbe va restar  deu dies a la vila, allotjat en una de les cases principals i, per tant, en contacte amb les classes preeminents. Probablement d'aquella visita episcopal sorgí el compromís o fundació per edificar un nou temple. El bisbe els recriminà per l'abandó en que teníen  l'església, ja que menaçava ruina.

A la vila existía un moviment febrós per la restauració del palau del Mirador, els paraires constituïts en gremi eran una font econòmica important dins la vila, el comerç i el transport per mar contribuia a aquell benestar, al nou pont del Ter permetía un millor acostament als nous conreus i en especial al del arròs, i mentrestant els vilatans es descuidaven la parróquia.

                                                        ( Continuarà )

RECORDANT : TORROELLA , PUNT I SEGUIT

                         TORROELLA    VILA   REIAL



Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Acabades les obres del castell de la Muntanya de Santa Caterina, destacaments militars romangueren a la Sellera sota el comandament  d'un dels Llavià. A la plaça s'aixecà una Capella dedicada a Sant Antoni i que esdevindría lloc de reunió de la Universitat per el nomenament de cònsols. També el gremi dels Peraires (fundat a l'any 1.300) i tindría les seves assemblees i hi realitzarà els canvis de junta i dels sobreposats.

Aquell benestar i prosperitat que gaudía la vila a l'empar de la protecció que li donaren els Llavià i els monarques, que sovintegen la seva estada a Torroella, promou una indiferència envers la parróquia. Aquesta indiferència devia contribuir en gran manera el fet que l'església parroquial es trobava dintre el recinte de la Sellera i,per tant, separada de la vila, tant per la muralla com pel seu portal d'accés.

RECORDANT : TORRUELLA , PUNT I SEGUIT

                              TORRUELLA , VILA REIAL

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

Amb la permuta de la vila que varem fer Bernat de Santa Eugènia i la seva filla Sanxa de Santa Eugènia, al de Rocaberti i que aquest la va transferir-la a l'infant Pere,(1.272), aquest asumía el compromís de mantenir els beneficis instituits a l'església de Torroella. Ens ho assevera, encara que no ho trobem documentat al compromís, el fet que al llarg dels segles continuen presentats pel rei, els beneficis establerts a diferents altars i capelles, com igualment, els que foren instituïts pel senyor del Mas Esteva d'Ullà, que mantingueren els seus succesors i els que més tard tingueren el fidelcomís del Mas.

A finals del segle XIII la vila va gaudir d'un desenvolupament econòmic molt pròsper. Entre la noblesa i els militars destacaren els Senesterra, emparantats amb la casa Santa Eugènia, i els Llavià, al antecessors dels quals concorregueren a la conquesta de Mallorca i de València, foren governadors de Menorca. I com a procuradors reials, principals de la vil.la que protegiren junt amb els seus habitants en benefici de la corona. Abatut el Comte d'Empúries donaren al de Senesterra, en feu,Monells i Ullastret, sola la potestat del monarca.

                                                   ( Continuarà)

RECORDANT : TORROELLA , ÈPOCA FEUDAL

                                TORROELLA  , SEGLE  X



Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per:Jaume Costajussà
-----------------------------------

...Amb el creixament del poder del torroellenc, s'axecaren nous edificis a rodós del  calgué dotar aquellconjunt amb un segón recinte murat amb torres, baluards, el corresponent portal d'entrada. I, igualment, amb la protecció dels valls al seu contorn exterior: així esdevé LA SELLERA. Els nous habitatges dels serf  s'aixequen per la banda de Migdia de la muralla, a la qual, al creixer la vila,es va  obrir un nou portal .

En el regnat de Jaume I, destaquen entre la noblesa catalana tres apersonatges torroellencs, feudataris del rei i vinculats directament amb la corona i amb l'Església, Bernat de Santa Eugènia, últim baró de la branca dels Torruella, primer governador de Mallorca i més tard membre del seguici del monarca. Guillen de Montgrí germà seu prelat, arquebisbe electe de Tarragona i sacristà de la seu de Girona. I Ramón de Torroella, yorsen prelat igualment i cosi germà dels anteriors, primer bisbe de Mallorca. Aquets nobles torroellencs establiren beneficis i fundaren diferents capellaníes a l'església de Sant Genís. Entre aquestes fundacions en trobem una del senyor del Mas Esteve, d'Ullà, que devía ser tal vegade cavaller o noble d'aquesta vila.

PRÓXIM CAPÍTOL: TORROELLA VILA REIAL

RECORDANT : TORROELLA , ÈPOCA FEUDAL

                            TORROELLA,  SEGLE  X

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

------------------------------------

...En aquella centúria s'aixecava a Torruella un "CASTRO" sobre la primera TORRE, del feudal; el seu redós es trobaven l'església i les cases dels serfs, que en temps de guerra es refugiaven dins la torre amb llurs senyors

El recinte esdevingué insuficient i es va ampliar amb una SALA que anys a venir, sería tancad o vtreoltada de muralla, amb els corresponents valls o fossats exteriors per dificultar l'atac enemic amb la qual cosa esdevenía una fortalesa.

El senyor de Torroella tenía enfeudat una bona part d'Ullà i dels seus homes, mentre el bisbe mantenía bens dominis dintre el terme de Torroella, dels quals percibía els corresponents delmes. Els homes d'Ullà obteníen privilegis dels senyors de Torroella amb drets  dintre aquest terme aquest terme com el d'amparar-se i refugiar-se a la vila en temps de guerra.

                                                   (   Continuarà )

RECORDANT : TORROELLA : EPOCA FEUDAL

                  TORROELLA , EN EL SEGLE  X

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...Que no es trobin noticies sobre les esglèsies d'Ullà i Torruella en el segle X, (entre els anys 900 i 1.000), potser degut al fet que les ordenacions d'aquesta església estarien assentades, i els termes entre els dominis del bisbe i els dels comtes determinats, si bé dintre la propera centúria següent els feudals de Torroella i d'Empúries trencaren pactes i compromissos amb el bisbe i són excomunals per aquest Reconeixen, més tard però la propietat del prelat, signaren noves prestacions i li juraren lleialtat. Amb les reconciliacions s'establiren i es refermaren els drets i dominis de cada ú.

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                     EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE                                        SANT  GENÍS

( i V )

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

...Al pensar amb el camí, i amb la memória de tantes coses fetes, es recordo les expressions d'aquell vellet de més de 90 anys, en Joan Pagés, que cada tarda es deixave veure assegut al llindar de l'entrada de l'esgléssia i quan passo pel seu costat no es cansà de repetir:" Sr. Rector, el temps que jo vaig treballar aquí dins! Hui, si jo hagués vist, els cops de martell-ells és el picapedrer-. Aquelles pedres les vaig picar-jo, aquelles d'allà també...fins algunes vegades entrarem a l'interior, i  amb el seu bastó ensenyava la seva obra. L'Altar Major( que és una pedra d'àmplies dimensions), la varem posar i repicar amb en Miquel Calsina..."Bona obra la del Altar Major. Precisament, el 3 de maig d'aquella època també celebrarem el 40 aniversari de la consagració d'aquest Altar Major, el construit per en Pagés i en Calsina...". Doncs, sobra aquesta pedra, que és ara el nostra Altar, hi deixo la meva ofrena amb la de tots vosaltres,el poble de Torroella i la gratitut al Sr. Josep Vert, per la seva generosa col.laboració.

Torroella de Montgrí, juliol de 1.984

                                                              Josep Quer i Fusté,pvre.

                                                               Rector de la Parroquia

RECORDANT :RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                      EL TEMPLE  PARROQUIAL  DE                                        SANT  GENÍS

( I V )

Recordat en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per  : Jaume Costajusà

------------------------------------

...Penso que és l'hora de recordar  aquest poble, amb les seves tradicions i herències: els grans i els petits, aquells qdelue posaven pedra sobre pedra, les lloses de l'edifici, i aquells, el nom dels  quals quedaren inscrit en les planes de les gloses i fins alguns, en les planes del martiri. Enguany, en el marc de la nostra església parroquial s'ha fet un homenatge, als dos monjos montserratins, fills de la Vila, músics excel.lents, els P. Benet Julià i el P. Anselm Viola, amb un extraordinari concert per l'Escolania de Montserrat. Els posaren també a la balança dels nostres records i del passat ben estimat.

I si el passat es admirable, no ha de menys el futur. Nosaltres els d'ara hem de ser capaços de sembrar inquietuts, bones gestes: el futur el podem fer també amb roques i pedres, amb cants i esperançes, aventures i il.lussions. Però sobretot l'hem de fer, plegats de gestos d'amor i de pau, que són els llaços del poble.

RECORDANT : RAMBLA DE TORRUELLA DE MONTGRÍ

                EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE  SANT  GENÍS

 I

( III)

                      Recordat en :

                       " Les Crítiques d'en Jussà"

                       Per : Jaume Costajussà

                        ----------------------------------

....Totes aquestes coses ens ajudaren a compendre el sentit i el destí que si el Sr. Vert publicà i que amb aquestes paraules ens permeteren presentar: posar-nos en actitut cpntemplativa i admiradora d'aquell monument, d'aquest monument que els nostres passats sapigueren construir i guardar; un monument ben nostra, carregat de la senzilla història de tants segles passats.

La nau i les seves entrelligades arcades, les claus de volta adornades amb els símbols i les imatges, les laudes sepulcrals, els vitralls i el rossetó; i la mateixa capella fonda, encara que posterior, amb la nau en forma de creu, un bon exemplar de l'arquitectura del XVIII constituiren la síntesi de tot l'interior. I al exterior, la façana principal amb els dos campanars, l'àbsis pentagonal, els contraforts i les gargoles. Tot un procés; el camí d'un poble que construia la seva vida, la seva regiliositat, la seva grandesa i el seu voler.

                                               ( Continuarà)

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                 EL  TEMPLE  PARROQUIAL  DE  SANT  GENÍS

( II )

                    Recordat en:

                     " Les Crítiques d'en Jussà"

                     Per : Jaume Costajussà

                     -----------------------------------

...Al arribar a les diades de la Festa Major ens alegrem poder presentar ja aquesta nova obra del Sr. Vert sobre la parróquia, i gaudir de les recerques i investigacions que va portar a terme. En nom de la Parróquia se li donaran les gràcies per l'estimimació que posar-hi en el present treball, i les llargues hores passades tant en els arxius de la Vila com en el del Bisbat. Amb aquella obra, tots plegats varem compendre millor no tan sols el significat del 375 aniversari, més encara, pendre conciència i estimació del bell temple que presideix la nostra Vila, de la seva història i dels seus fets.

En aquell aniversari, la providència ens dispensà la sort de retrobar la Pica Baptismal d'àmplies dimensions,que havía estat present en les celebracions litúrgiques des del s. XIV al XVII, mentre el temple s'anava construint, i que sortosament es va poder admirar-la col.locada en una de les capelles laterals. Com també es va sentir la satisfacció i en varem donar gràcies, per haver novament equipat el temple d'un excelent orgue de construcció macànica al estil clàssic, a la manera del que ja hi havíen existit.

Cal significar, la bona restauració portade a terme per l'Ajuntament de la nostra Vila, de les rodalies del temple, ajardinat tot l'entorn, i possiblement l'accés per una i altre banda, convertint-ho com a lloc de passeig i de repós.

                                                       ( Continuarà) 

RECORDANT : RAMBLA DE TORROELLA DE MONTGRÍ

                     EL TEMPLE  PARROQUIAL DE SANT  GENIS

( I )

                              RECORDAT EN :
                    " LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ"
                       Per : Jaume Costajussà Oliver
                     --------------------------------------------

Un 3 de maig de fa ja bastants anys es celebrà a la Parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí, el 375 aniversari de la consagració de l'Església. Es va celebrar amb senzillesa, però amb tot el goig.

El Bisbe de Girona, monseñor Jaume Camprodón, acompanyat pels preveres de l'arxipreprestat, presidía una solemne concelebració, i l'església era plena a gom a gom pels feligresos torroellencs que es feien ressò de la data.

Al iniciar la celebració religiosa, es va llegir l'acte de la consegració, transcrita en el volum II dels llibres de defuncions que es conserven en l'arxiu parroquial i es recordava aquella història, amb els seus personatges i les seves manifestacions. "El 3 de maig del 1.609, festa de la Santa Creu, a les 6 del matí, el Bisbe Francesc Arévalo Suaso, inicià la llarga cerimònia de la consagració, seguida per la Missa de Pontificial i la solemne processió pels carrers de la Vila, engalanats i il.luminats per tots cantons"

En motiu d'aquesta celebració centenària va sugerir al Sr. Josep Vert i Planas, la celebració d'un treball sobre el Temple i sobre la Parròquia; aquella tasca, ja iniciada amb espumes, a través de diferents articles, publicats en el Llibre de la Festa Major i darrerament en el llibret titulat LA RELIQUIA DE SANT GENÍS, editat feia un any, va mereixa ser continuada d'una manera més amplia i extensa.

                                             ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                 MIQUEL   JORDAN   :

          DESPRÉS  DE SEÜL QUEDAREN

            ENRERE ELS JOCS OLÍMPICS

             PERÒ LA VIDA CONTINUÀ

                               

               

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

...Els Jocs Olímpic, aviat van ser història,però Miquel volía mantenir-se i pujar encara més, per la qual cosa continuà acumulant triomfs en els torneigs en que participà. Tenía una meta : Barcelona 1.992; punt i final d'una trajectòria plena de competició per aconseguir una millor clasificació en aquets segons Jocs en què podría participar. "Serían totalment dotze anys dedicats al taekwondo vuit d'ells en la Federació  Catalana".Durant el 1.991, es va fer amb el subcampionat d'Europa i es clasificà en la quarta posició en la Copa del Món celebrada a Zagreb i medalla de bronze en la celebrada a Atenes.

Continuà entrenant els joves, els futurs campions. Tot i que Miquel encara era jove, estaba creant una escola que algun día li donaría fruit i,aleshores, ell serà el mestre.

                                                             FI.

RECORDANT : ELS OLIMPÍMPICS DE SABADELL

     MIQUEL  JORDAN :

                                        SEÜL 1.988                       

RECORDAT en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

A Barcelona se celebrà el campionat d'Espanya, en el qual participà Miquel i on aconseguí la medalla d'or. "Vaig començar a recollir el fruit d'un any dedicat exclusivament al taekondo", recordà. Després vingué el campionat d'Europa a Turquía i l'intercional  del Marroc, i es clasificà en terc er i primer lloc, respectivament.

Miquel Jordan i la resta de l'equip espanyol es concentraren a Navacerrada, una concentració durísima dirigida i preparada 

per  Ireno Fargas, Linton HJon i Jesús Navarro. Un cop acabada la planificació, els Jocs Olímpics de Seül esperen l'equip espanyol, i aquest es presentà amb Azafra ( pes min - mosca ), G. G.García (mosca), J . Santos (gall), J. Tortosa (ploma), J.M. Sánchez Còlez (lleuger ), J. Wait (superlleuger), M. Jordan (mig) i  J,L. Alvarez ( pesat).

Miquel tenía el primer combat el día següent a la inauguració contra un corpulent holandés tot im "armari" que podría observar  ben de prop, " Abans de començar els combats",tots érem en una sala del costat, fent escalfament. Les mirades s'intercanviaven els motviments dels nostres rivals i la nostra adrenalina augmentava a la velocitat de la llum en el moment en que ens varen recollir per anar a través del túnel, a la zona de competició i al tatami" recorda.

Quedà en quarta posició en els Jocs Olímpics i li va venir a la memòria el malaurat J.M. Sànchez Celez, subcampió olímpic, company i amic de Miquel. Digué: " Son el meus records , més tendres", digue emocionadament.

                                           ( Continuarà )

e

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                  MIQUEL  JORDAN   I   ARENAS
                                SEÜL  1.988


Recordat en:
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Miquel Jordan i Arenas, nasqué a Vilafranca de Còrdova el 8 de Març de 1.960. Als 5 anys i després de la mort  del seu pare arriba a Sabadell. Als 11 anys alternà l'escola amb la de feina, la primera de les quals fou com a repartidor de begudes a la tenda d'Anís del Ciervo del carrer Salut, que ara ja no i és. Quan va acabar l'EGB i Comerç posa punt i final als seus estudis i ; primer a Emilio Baqués, després a J.Saderra-situat a leshores en el carrer Josep Renom- i aprestos Tèxtil Ricart fins al 1.987.- És casà amb Nativitat i d'aquélla unió nasqué l' Isaac.

L'afecció al taekwondo sorgí a través de les pel.lícules de Bruce Lee, molt de moda durant els anys 74 i 75, i d'un amic que entrenava a l'escola d'Antoni Toledo." Jo no em podía permetre el luxe de pagar un gimnàs que fos semblant i trobà la boxa. El gimnàs era a la Plaça del Vallés, antiga plaça Caste,lla. Allà conegué Lluis Martínez, Olímpic a Londres, els germans Soler, Casado etc. " A mi ni m'agradava la boxa comi  esport, però si la preparació física que implicava" Bó i passant els anys i després d'importants esforços en Miquel s'inscriu en l'escola gimnàs d'Antoni Toledo-"el seu mestre"-, digué amb admiració- i entrenà amb un platònic Ireno Fargas" rebía cops per totes bandes, però jo en volía apendre". Al 1.981 participà per primera vegade al campionat de Catalunya i aconsegueix la medalls de bronze: és el començament d'una carrera plena d'èxits. És cinc cops campió de Catalunya; tres campió d'Espanya, i subcampió i subcampió d'Espanya. Participà en torneigs internacionals: a Palma de Mallorca quedà primer, a  Bilbao, tercer, a Sevilla,segon, a Tolosa de Llenguadoc, tercer, al Marroc, dues vegades primer. Fou Medalla de bronze als Campionats d'Europa, etc.

Veient la seva trajectòria, Toledo li proposà de dirigir un gimnàs, Dong Young Li, D'aquesta manera, Miquel podría "viure" mès hores el taekwondo; això succeïa al 1.987.

                                                 ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

       MAGDALENA  MOIRA  CAMPS  I PAGET
                       Mont-real 1.976

                 MOLTS  BONS ENTRENADORS
                  -----------------------------------------------


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
---------------------------------- 

Magda va saber sempre que el gran secret d'una carrera esportiva era la preparació. Va procupar estar a les ordres de gran tècnics, com Carmen Ramos, Agustí Mestres, Lars Erik Paulsson( a Sabadell) , John Hogg i Bill Rose ( quan era a les poblacions canadenques d'Edmonton i Vancouver ), Ronny Paleski a Suècia, que sónPeter Dahl a la Residència BLUME i Josep Claret .

 Té una amplia col. lecció de trofeus  i medalles que són el record material d'una excel.lent carrera esportiva. Lluny de les compensacions econòmiques,Madda, va posar el sacrifici i les condicions econòmiques per poder anar a entrenar a Canadà i Suècia. N0 va rebre mai cap premi especial, però sí la satisfacció personal d'haver posat de part seva tot l'amor a una dedicació esportiva que la va il.lusionar sempre.

Si bé Magda treballà a Andorra, i els seus pares vivían a a Barcelona és fàcil veura-la molts cap de setmana entrenant-se a les instal.lacions del Club, a Sant Oleguer o al carrer Montcada. Tor i que mai no residí  a Sabadell, fou una sabadellenca auténtica,
vde
   Magda  Moira Camps i Paget , va rebra la felicitació l'Altesa Reial Alfons de Borbón, en el curs de la "Nit d'Esports, a Sabadell."

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                    MAGDA MOIRA....

...ES VA RETIRAR ALS 22 ANYS

...SELECCIONADA I INTERNACIONAL hO VA SER EN DIVERSES OCASIONS. Potser les més importants les trobem en el campionat d'Europa a Jonkoping, Suècia en 1.977, el campionat del món a Berlín 1.978, en el Set Nacions a Israel i Islàndia, i en la Copa Llatina a Puerto Rico. Es va retirar als 22 anys, molt disgustada per una sanció imposada per la Federació Espanyola de Natació que ella considerava injusta. En aquest mateix any 1.989, abans de retirar-se als 22 anys, va batre el rècords d'Espanya de 100 i 200 papallona i els 400m. estils individuals, durant els campionats de Catalunya d'hivern al Club Natació Sabadell. En els campionats d'Espanya va ser guanyadora- Palma de Mallorca aquest any- en els 100 i 200 papallona.

PROPER CAPÍTOL:MOLT BONS ENTRENADORS

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

      MAGDALENA  MOIRA   CAMPS  I PAGET

                         1.976 : ACTUACIÓ DISCRETA

                                        A MONT -REAL

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

Miquel Torres, la va seleccionar per als Jocs Olímpics de Mont-real, on va nedar el relleu de 4x100 m. estils, en papallona, amb Montserrat Majó, Silvia Fontana i Rosa Estiarte. És cert que el resultat del relleu no va ser gaire bó, però va ser suficient per el títol de nedadora olímpica.

Ella recordà d'aquella gran cita en terres del Canadà que la van fer participar en la desfilada inaugural amb les sabates de taló de l'uniforme de l'equip. No hi estava acostumada i li feien un mal terrible. L'endemà, van haver de nedar d'hora, estava esgotada i li feien mal les cames.


                    ES VA RETIRAR ALS  22 ANYS

Des d'aquell mateix any 1.976 de Mont-real a fins la seva retirada va ser campiona nacional en els 100 i 200 m. papallona i va batre en repetides ocasions el rècord espanyol. L'últim estiu, en els nacional de las Palmas, va ser també campiona espanyola en els 200 i 400 m. estils individuals, en els quals va batre el rècord nacional en la segona de les proves esmentades.

                                 ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

     MAGDALENA  MOIRA  CAMPS  I  PAGET
                            Mont- Real  1.976


Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------------

Magdalena Moira Camps i Paget, va néixer a Casablanca- Marroc- el 30 de Novembre de 1.956. És filla única. El seu pare era representant i la seva mare, traductora. Va ingressar al Club Natació Sabadell el 16 d'agost de 1.973. Va estudiar en els instituts francesos de Saragossa i Barcelona.  A l'institut Pitman de Barcelona i a l'institut de Sabadell-Terrassa. Era entrenadora superior de natació. Ha entrenat el Club Natació Helios de Saragossa, al GEEG de Girona i al Náutico de Vigo. Després treballà en una piscina comunal de Sant Julià de Lòria, a Andorra, Estave separade i tenía una filla de 6 anys, Taïs Erica Rivas i Camps.

Des dels seus records infantils més infantils, la seva memòria tè imatges esportives. Sempre la va atreure l'esport,  l'activitat física, i li agradava molt l'aigua. Va començar a nedar als 9 anys, al Club Natació Montjujuic. La relació estudis-esport era bastant difícil de compaginar, si bé els seus pares ho compreníen, cosa que facilitava la seva afecció. Durant els últims anys de la seva vida esportiva compartí els seus entrenaments amb l'exercici i de monitora de natació.

Després del Momtjuic va passar al Club Natació Poble Nou. D'allà li va venir la seva admiració per la papallonista i estrella de la natació de lèpoca, Aurora Chamorro. Precisament, les proves reina de Magda eren els 100m. papallona, també els 200, i els 200 i 400 estils. Al 1.971 és campiona de Catalunya infantil de de 100m. papallona i sots-campiona en 200 m. estils individuals. En els anys 1.972, 1.973 i 1.974 es classificà en tercer lloc en els 100 papallona. El 1.975 ja fou sots-campiona en els 100 i 200 papallona.
                                                    ( Continuarà)