EL PRESIDENT MAS I JOSEP CUNÍ

Per començar, jo diria, sense ànim de crítica, que l' entrevista realitzada el passat dijous  per en Josep Cuní al President Mas podia haver donat més de sí. Ja no es tractava d'esbrinar tant a fons les intencions del President sobre un procés de Independència, sinó que, com a probable futur President dels catalans, que el votin  o no, i sigui per les intencions que cadascú el voti, crec que s'hauría d'haver entrat mes a fons amb la seva gestió realitzada durant dos anys com a President de

la Generalitat.

De ben segur que molts jubilats varen trobar a faltar que se li preguntés sobre les retallades, sobre el co-pagament, i per si fos poc el per què ara molts medicaments vitals per a ells, els han de pagar íntegrament. Segur també que van pensar ...i les retallades als polítics catalans i espanyols, no seria una bona pregunta que se li hauria de fer al President...? Ja no diguem el tema Caixes o potser si sobren polítics, factor que quan les vaques van grasses ningú pensa però que, quan estan tan "flaques" tothom hauria d'ésser més solidari.Creiem Sr. Cuní que quan hi ha tanta pobresa, quan els contenidors d'escombraries són remenats cada  matí o cada nit, quan hi ha tants i tants joves que han d'ésser mantinguts pels pares perquè no han pogut pagar l'hipoteca i els han fet fora del seu niu, es necesita un mínim de preguntes al President - de les quals posiblement  n'hagués  sortit airós i que ho sentía profundament, etc, etc.- que haguessin deixat més consolats a tanta gent que avui per avui ho passa molt malament.

Vaig trobar a un President molt més còmode que vostè durant tota l'entrevista, animant-lo inclús a que li fes alguna pregunta que vostè era reticent a fer-li, i per descomptat alguna se li va passar.

Evidentment però, estic amb vostè en què el President Mas té un to mesiànic, que jo ja li vaig descobrir en el miting de cloenda  d'ara farà gairebé dos anys...i el vaig felicitar inclús abans d'ésser proclamat guanyador.

Respecte a la il.legalitat del referèndum ...ens va venir a dir que si el Govern espanyol no li permitia

faria mans i mànigues per aconsegui-ho, aquí, a Europa o bé a Honnolulú -dit  amb altres paraules, és clar.

I quan vostè Sr. Cuní li va preguntar sobre una hipotètica contra-oferta del Govern espanyol, ell va respondre que això també ho hauria de contestar el poble català, cosa que aquesta  sí poso en tela de judici.

En fi, a prop d'unes eleccions catalanes, que sí podem dir, és que Catalunya avui les està afrontant amb il.lusió cap a un procés d'Independéncia desconegut per a tots, encara que no tothom, no ens enganyem,  a l'espera del què passi el 25N.

Sigui el que sigui, n'obstant, demanem seny i que la crisi que estem travessant baixi aviat  bastant de to. Per altra part, ja sabem que, el que un dia el nostre President ens va dir, que se sentia independent, i que en certes ocasions i en alguna petita manifestació havíem vist algunes Estalades, a les quals poc cas es feia, ara sabem que el nostre President, i futur President, diria jo, és en esperit i ànima independestista i allò que va passar en la multiplicació dels pans i dels peixos ara ha passat a Catalunya amb la sortida de milers i milers d'Estalades al carrer.

ENTRE LA INFANTESA I LA INDEPENDENCIA

Si dono marxa endarrera i penso en tot el que recordo de la meva infantesa, a partir més o menys dels set anys o  vuit i, ho comparo amb tot el que he viscut any rere any fins avui, diria que... sembla que estigui vivint en un altre món. El que són les coses, costums i fets no és que hagin canviat tot fent un salt de qualitat, ni molt menys... És veritat que, tècnicament hem avançat, i cada dia s'avança... és veritat que estem a l'era del mòbil... però, també de la depència d'ell. És veritat que els aliments que els nens mengen avui no són els mateixos que els d'ahir... i així, moltes coses més. Però, es tenen els mateixos valors? La pregonada de tothom en dir i fer el que vulgui, no s`ha convertit, en moltes ocasions, en un llibertinatge tolerat que a la llarga no condueix enlloc?

I no parlem de les residències d'avis, perquè la majoria de les vegades ens fa fins i tot tristor visitar-les, quan abans, els nostres pares cuidaven als nostres avis fins l'últim moment. Jo, encara sóc dels que pensa, que un avi a casa ensenya més que estorba...però, és clar, amb l'assumpte de les hipoteques, a vegades, un avi, no estaria gaire ben atès a casa, mentre el matrimoni treballa i els fills entudien...

En fi que, hi ha temes que mereixerien ser tractats amb un títol diferent al que figura a l'encapçalament, però ja veieu... me n'hi he anat sense voler amb apunts d'altres temes...

La veritat però, és que, la vida, des de la meva infantesa fins ara, no té res a veure amb el que jo vaig viure.....Ara es respira independència per a tots quatre costats, fins a  un  punt, que si un la diu grossa, l'altre tampoc calla. Tot això, recolzat per un quart poder que encara ho emmetzina més, sobretot, el de fora...

Abans, fins els vuit anys creixíem més o menys feliços, sense que a les escoles ens fessin pintar cap bandera ni opinar de temes polítics. Però, és que ni als vuit, ni als quinze... ni als vint.  Fixeu-vos, jo vaig tenir un professor, que em donava la  famosa assignatura 'Formación del Espíritu Nacional' que, en els exàmens finals ens deia: 'Señores, no me metan rollo que igual les voy a aprobar'. Aquest professor era falangista, però no pretenia alliçonar-nos amb escreix... I, a casa, amb els amics dels pares, generalment, no se'n sentia a parlar de la Guerra Civil... 

Ara bé, després d'haver viscut la postguerra com a nen, la democràcia en mans d'Adolfo Suárez, Calvo Sotelo, Felipe González, J.M. Aznar, Rodríguez-Zapatero i Rajoy,  crec que Catalunya ha donat molt a Espanya si ho comparem amb el que ha rebut d'aquesta. I jo diria que d'una manera irrevocable, quan això succeix, quan tot es calenta, quan la crisi hi col.labora i quan les noves generacions diuen prou, els catalans de la meva època, i no parlem dels més joves, d'una manera bastant pacífica i assenyada, comencem a trencar, ara fa set anys, amb la qüestió de l'Estatut. Quan hi ha governs que no compleixen la paraula i oposicions que porten el tema al Constitucional, i es comença a crear un mal estar d'indignació pel despreci cap al motor d'España. Només li faltava, al Govern Central, una crisi com la que estem vivint i, per altra part, el NO de Rajoy al Pacte Fiscal.

Resumint, els catalans hem començat a donar els primers passos sobre el camí de decidir. Quelcom que va começar sent un petit embrió que ha anat madurant i que ha de germinar... A partir d'aquí, l'elecció del President Mas, el No de Rajoy al Pacte Fiscal, demanat pel propi President de la Generalitat, mai menys merescut i....l'ESCLAT!!, el dia de la DIADA del poble català, trencant previsions. Dia on s'inicià un camí cap a un procés, el de la Independència de Catalunya, de difícil marxa endarrera, digui el que es digui des de la resta de l'Estat Espanyol. Naturalment, d'una manera ben democràtica, encara que no cosnstitucional, a la vella usança... com cada dia estant pregonant des de la capital de l'Imperi. 

En fi, n'anirem parlant perquè l'assumpte és ben complexe. I davant de tantes dificultats com es pretén que arribem....cal molta serenitat i sobretot el SENY català.

Com canvien les coses amb 50 o 60 anys  ...Ara bé tinguin  en compte tots els que ens volen posar contra les cordes que només el polítics, sobretot del Govern Central, i la premsa de fora Catalunya ,hauran estat els responsables d'una futura Independència del poble català.

 

-