Si dono marxa endarrera i penso en tot el que recordo de la meva infantesa, a partir més o menys dels set anys o vuit i, ho comparo amb tot el que he viscut any rere any fins avui, diria que... sembla que estigui vivint en un altre món. El que són les coses, costums i fets no és que hagin canviat tot fent un salt de qualitat, ni molt menys... És veritat que, tècnicament hem avançat, i cada dia s'avança... és veritat que estem a l'era del mòbil... però, també de la depència d'ell. És veritat que els aliments que els nens mengen avui no són els mateixos que els d'ahir... i així, moltes coses més. Però, es tenen els mateixos valors? La pregonada de tothom en dir i fer el que vulgui, no s`ha convertit, en moltes ocasions, en un llibertinatge tolerat que a la llarga no condueix enlloc?
I no parlem de les residències d'avis, perquè la majoria de les vegades ens fa fins i tot tristor visitar-les, quan abans, els nostres pares cuidaven als nostres avis fins l'últim moment. Jo, encara sóc dels que pensa, que un avi a casa ensenya més que estorba...però, és clar, amb l'assumpte de les hipoteques, a vegades, un avi, no estaria gaire ben atès a casa, mentre el matrimoni treballa i els fills entudien...
En fi que, hi ha temes que mereixerien ser tractats amb un títol diferent al que figura a l'encapçalament, però ja veieu... me n'hi he anat sense voler amb apunts d'altres temes...
La veritat però, és que, la vida, des de la meva infantesa fins ara, no té res a veure amb el que jo vaig viure.....Ara es respira independència per a tots quatre costats, fins a un punt, que si un la diu grossa, l'altre tampoc calla. Tot això, recolzat per un quart poder que encara ho emmetzina més, sobretot, el de fora...
Abans, fins els vuit anys creixíem més o menys feliços, sense que a les escoles ens fessin pintar cap bandera ni opinar de temes polítics. Però, és que ni als vuit, ni als quinze... ni als vint. Fixeu-vos, jo vaig tenir un professor, que em donava la famosa assignatura 'Formación del Espíritu Nacional' que, en els exàmens finals ens deia: 'Señores, no me metan rollo que igual les voy a aprobar'. Aquest professor era falangista, però no pretenia alliçonar-nos amb escreix... I, a casa, amb els amics dels pares, generalment, no se'n sentia a parlar de la Guerra Civil...
Ara bé, després d'haver viscut la postguerra com a nen, la democràcia en mans d'Adolfo Suárez, Calvo Sotelo, Felipe González, J.M. Aznar, Rodríguez-Zapatero i Rajoy, crec que Catalunya ha donat molt a Espanya si ho comparem amb el que ha rebut d'aquesta. I jo diria que d'una manera irrevocable, quan això succeix, quan tot es calenta, quan la crisi hi col.labora i quan les noves generacions diuen prou, els catalans de la meva època, i no parlem dels més joves, d'una manera bastant pacífica i assenyada, comencem a trencar, ara fa set anys, amb la qüestió de l'Estatut. Quan hi ha governs que no compleixen la paraula i oposicions que porten el tema al Constitucional, i es comença a crear un mal estar d'indignació pel despreci cap al motor d'España. Només li faltava, al Govern Central, una crisi com la que estem vivint i, per altra part, el NO de Rajoy al Pacte Fiscal.
Resumint, els catalans hem començat a donar els primers passos sobre el camí de decidir. Quelcom que va começar sent un petit embrió que ha anat madurant i que ha de germinar... A partir d'aquí, l'elecció del President Mas, el No de Rajoy al Pacte Fiscal, demanat pel propi President de la Generalitat, mai menys merescut i....l'ESCLAT!!, el dia de la DIADA del poble català, trencant previsions. Dia on s'inicià un camí cap a un procés, el de la Independència de Catalunya, de difícil marxa endarrera, digui el que es digui des de la resta de l'Estat Espanyol. Naturalment, d'una manera ben democràtica, encara que no cosnstitucional, a la vella usança... com cada dia estant pregonant des de la capital de l'Imperi.
En fi, n'anirem parlant perquè l'assumpte és ben complexe. I davant de tantes dificultats com es pretén que arribem....cal molta serenitat i sobretot el SENY català.
Com canvien les coses amb 50 o 60 anys ...Ara bé tinguin en compte tots els que ens volen posar contra les cordes que només el polítics, sobretot del Govern Central, i la premsa de fora Catalunya ,hauran estat els responsables d'una futura Independència del poble català.
-
No hay comentarios:
Publicar un comentario