RECORDANT : ARQUITECTURA

HISTÓRIA

               TEMPLO  -  SAGRADA FAMILIA

(  II )

Las TORRES de los EVANGELISTAS

---------------------------------------------------------

De los 135 metros que alcanzarán en 2.022, las cuatro torres de  de los Evangelistas ya llegan a los  a los 92,80 metros y se encuentran en el quinto nivel de los trece que tendrán. Una vez finalizadas, llegaran a los 135 de alt, incluyendo los terminales. Asimismo ya se han colocado los cuatro puentes que conectarán las torres de los Evangelistas con la de Jesucristo.

1. TORRE DE JESUCRISTO

-----------------------------------
Serà la más alta con 172 metros de altura. La piel estarà formada por doce paraboloides ( como la cúpula de la sacristía ) de ventanas triungurales, con esbeltos aristones de pórfido en las esquinas en referencia a la sangre de Jesucristo. En el interior a 85 m. con respecto al templo, el visitante podrà acceder a un primer espacio de 60 m. de altura que contará con un núcleo de escalera de caracol de piedra, en cuyo centro se emplazará un ascensor con cierre de cristal.

La torre ha comenzado a crecer éste año y tendrá doce niveles. Los primeros paneles se han colocado en octubre y,con ellos, la torre alcanza 90,86 metros.

Actualmente, también se trabaja en el proyecto definitivo de los terminales de las seis torres centrales.

         RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'EN  JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

HISTORIA :
               DEL  TEMPLO - SAGRADA FAMILIA
( I )

...Durante 2018 también se ha finalizado la fachada de la Pasión, con la ejecución y colocación de los elementos simbólicos que faltaban en el pótico superior,y en ésta misma fachada se ha trabajado en la restauración del último de los terminales, el de la torre campanario de Santiago el Menor. En el interior de la Basílica se continuará con la climatización y la pavimentación definitiva de la nave central.

TORRE  DE  LA VIRGEN  MARIA

Ubicada sobre el  ábside y de 138 metros de altura, rodea el gran hiperboloide que aporta luz al altar y que conduce la luz del exterior al presbiterio. El interior de la torre sera un espacio monumental vacío repleto de luz.

Actualmente, son 170  los paneles colocados en la torre de la Virgen María. Ahora mismo se encuentra precisamente en el decimotercer nivel de los diecinueve que habrà, de manera que la torre ya alcanza cerca 100 metros, Esta previsto que alcance los 102,31 metros de altura al finalizar el año.

Desde la calle se ve cómo crece ésta torre, ya que se construye sin andamios en el exterior. Se pueden contemplar los gajos parabólicos de piedra, con los aristones de granito azulado en las esquinas, que evocan el manto de la Virgen María. En la base de la torre se han situado, al lado del texto de la primera parte de la oración del avemaría, relieves de flores que se relacionan con atributos de la Virgen. Y que han sido diseñados por el taller de escultores del templo y realizados por el taller de canteros, todo bajo la dirección de Etsuro Sotoo.

                   Recordat en : Les CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

PROXIM CAPÍTOL :LAS TORRES DE LOS EVANGELISTAS

                                       Y LA TORRE DE JESUCRISTO

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                           ANTONI  GAUDÍ


(  II )            Historia del templo

                   La Sagrada Familia, es un templo

                         excepcional, tanto por su origen y

                      su fundación como por sus propósitos

                      ----------------------------------------------

Ya son más de cinco generaciones las que han ido viendo la evolución del templo en Barcelona. La construcción continúa, y se podría acabar durante el primer tercio del siglo XXI.

 En marzo de 2017 se cumplieron 135 años de la colocación de la primera piedra del templo. Ya se había realizado el 70 por ciento de la construcción de la Basílica y se estaba inmerso en la construcción de las seis torres centrales.

...El cortejo del féretro de Antoni Gaudí, fallecido el 10 de junio de 1.926, recorrió gran parte de Barcelona hasta la Sagrada Familia, fué un gran acontecimiento ciudadano, puesto que se despedía quien fué el arquitecto más ilustre de Barcelona. Gaudí sería enterrado en la capilla de la Virgen del Carmen, en la cripta del templo.

Hombre de fé, gran observador de la naturaleza, arquitecto genial, Antoni Gaudí se convirtió en una figura universal de la arquitectura moderna, su aportación a ésta disciplina comporto una rotura de los esquemas establfruto de unecidos, tanto en la forma como en los sistemas constructivos y estructurales de sus edificios, fruto de una metodología própia, única y sin precetente.

           Recordat en : LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

RECORDANT :UNA DE LAS FIGURAS MAS UNIVERSALES DE LA CULTURA CATALANA

                                            ANTONI  GAUDÍ
                 ...Y de la arquitectura internacional 

( I )

Antoni Gaudí nació el 25 de  de junio de 1.852 en Reus, en el Baix Camp. Cursó sus estudios primarios en las Escuelas Pías donde destacó en geometría y aritmétca, y donde recibió una educación tradicional religiosa y humanística. Hijo de un calderero, se inició en el mundo de los oficios en el taller de su padre en 1.860.

Ocho años mas tarde se trasladó a Barcelona y se preparó para entrar en la Escuela de Arquitectura, en la que ingresó en 1.873. Compaginó la formación con el trabajo de asistente de estudios de arquitectos y en talleres de carpinteros, cristaleros y cerrajeros, donde aprendió estos oficios.

Sería un estidiante de arquitectura irregular, pero destacaría en las asignaturas de proyectos, dibujo y cálculo matemático. En 1.883 asumió el proyecto de La SAGRADA FAMILIA, compatibilizándolo con otras obras. En 1.906 Gaudí se instalaría en la ahora conocida como Gran Museo Gaudí, la casa muestra del Park Güell,proyectaba por Francesc d'Assís  Berenguer y Mestres-amigo y mano derecha del arquitecto-y que acabaría siendo su residencia durante veinte años.

Trabajaría 43 años en el templo, hasta 1.926. En 1.914 decidiría dejarlo todo para centrarse en éste único proyecto, hasta el día de su muerte, el 10 de junio de 1.926, debido a un trágico accidente tres días antes.         

                                              

                    

                    Recordat en : LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                     LES  CLAUS  DE VOLTA

                     DE LA NAU CENTRAL

La figura esculpida en aquesta clau correspon al Sant Titular i Patró de la Parróquia de Sant Genís  d'Artés.

Ès la clau  principal que lliga la creueria de l'absis i de la majors dimensions entre les diferents claus de volta de l'església. El medalló porta  en el seu entorn una senefa d'arquets lobulats, i la figura del Sant ès presentada amb una vestidura completament diferent de les que ens mostren en la imaginaría o xilografíes. Un gipó cordat per dues sivelles que el cinturó cenyeix al cos. La faldilla oberta mostra les cames de bota alta. Una capa llarga, retirada o tirada a l'espatlla, mostra una màniga abombada per damunt del colze i amb mà aguanta un llibre. La mà dreta manté aixecada la capa i sosté una espasa d'una alçaria semblant a la de la figura; en el cap un birret a la manera dels magistrats, la cara és de faccions propies d'un home jove. Genís fou un jove escrivà o notari del tribunal imperial a la capital de la Galia romana, la ciutat d'Ariés, que refusà de firmar l'edicte de persecució contra els cristians. Perseguit pels romans fou pres i decapitat. L'escultor d'aquesta clau de volta va pendre model dels notaris i magistrats de finals del segle XVI com a tal va interpretar a la pedra la figura del màrtir d'Artés.

            RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES  D'EN  JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                         LA FAÇANA  I  CAMPANARS

(i II)

...Traslladades l campanar les campanes al campanar NOU, es donava fi a l'obra de la façana i dels campanars. Es va acabar aquest, si bé sense la seva cobertura, en uns anys molt ajustats, les dataccions a les pedres ens mostren  aquell procés. Es rumorejava que no fou acabat per no haver de pagar els drets d'obra, nosaltres ens determinem a pensar que va ésser per la falta de recursos econòmics, con a conseqüencia de la dominació francesa del 1.809 i la pobresa que va experimentar tota la comarca amb les guerres, el còlera i altres calamitats.

La seva construcció, una altre mostra del bon fer dels picapedrers de Torroella és de forma octagonal, amb una balconada a cada parament, entre els seus pilars, quatre de cecs o paredats i d'altres lliures lliures per sostenir les quatre campanes que hi havía abans. L'accés és per les golfes i per una escala de cargol perfectament traçada que remunta fin d'alt d'un pilar en el qual es va gravar l'última datació de l'obra, l'any 1.808.

             RECORDAT  EN: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

RECORDANT ARQUITENTURA

                                                     
              LA  FAÇANA I  CAMPANARS

La construcció de la façana com l'acabament de les torres dels campanars es va portar a cap entre entre el segles divuit i dinou. La façana és una mola de pedra de forma de forma quadrangular en la qual es mostren les arestes de les torres amb un tirat rectilini impressionant per la seva justesa i verticalitat. Trenca aquesta austeritat la gran rossasa al mig i dues balconades amb una formícula en el centre; al sota, la portalade d'estil neoclàssic remalada sobre el frontó, per una altre formícula. Dintre el modest conjunt no es pot negar la grandiositat arquitectònica d'aquesta façana que, en circunstàncies menys adverses con foren les econòmiques, guerres i altres contratemps, podría haver-se acabat en consonància amb el gòtic de la fàbrica general del temple.

                                      

El que anomenen campanar petit en un principi sostenía, damunt les seves parets i teulada, al campanar que va substituir el vell campanar romànic que amb quatre campanes ja s'esmenta a l'any 1.470. Acabada l'obra juntament amb la façana es muntar-s'hi un templet de forma hexagonal amb finestrelles a cada cara, rematat per una cobertura piramidal que en un temps cobrien rajoles vitrificades i un penell.
                                                ( Continuarà )
             RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                                ACCESSOS

...S'entrava al temple per una sola porta en el costat de Ponent, dita de Sant Genis pel nom del carrer que ho menava. I s'havía de travessar el cementiri, una part del qual era llavors enfront de l'església.

La porta de Migdia es va obrir en els anys 1.735-1.739. Considerem que aquell nou accés al temple va ésser imposat per les obres que es verificaren en aixecar la façana de Ponent i de la nova porta, amb els ambalums de les bastides que dificultatíen el pas d'entrada a l'església. Igualment el que avui és passeig de l'Església devía ser condicional com a camí i fou un millor enllaç amb la vila, Les muralles i el portal que donaven al carrer de Mar eren enderrocats i els valls recoberts així no s'havia de donar la volta al palau del Mirador per accediel  al Temple.

En obrir-se  la porta de Middia s'hagui m´wé de procedir com amb la capella de Sant Francesc, s'endorrocà el fons i es traslladà l'altar a un altre loc, així aquella capella servi de vestíbul i més tard es tancà per dintre amb un gran cancell.

                                                  ( Continuarà)

               

  

                RECORDAT EN: LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                 PROXIMAMENT:LA FAÇANA I CAMPANARS

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                      LA  CAPELLA  FONDA

Tenim  noticia que la Capella Fonda, abans CAPELLA MAJOR, es va aixecar en dues époques. La primera en l'any 1.508 amb motiu del trasllat en aquesta del culte del Santíssim; més tard, en 1.730 començaven les obres per ENFONDIR-LA,i d'aquí prové el nom de CAPELLA FONDA.

El pas o entrada es va fer enderrocant el fons de la capella de Sant Francesc i es va treslladar l'altar i retaule a la nova capella. Sobre la capella d'aquest sant existía l'orgue vell, per això es troba una SOBRE  CAPELLA per damunt de l'esmentat pas. Més tard, per ampliació de la seva caixa, cadireta i la nova balconada amb el porticons que cobríen tot el seu frontal es va fer una nova volta o pis que avui encara es manté. Any 1.681.

                                   LA  SAGRISTIA

                                  ----------------------

Existía a mitjans del segle XV una sagristía, en la qual s'entrava per darrera del altar de Sant Joan, que era una de les capelles que avui hi dóna pas. Va ésser engrandida l'any 1.700 i la porta exterior es va suprimir.              ( Continuarà)

                                 RECORDANT EN :

                      LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ

                      

RECORDANT : ARQUITECTURA

                 
    LES  FONTS   BAPTISMALS  I  EL  COR

( i  II )

...Conten que quan bastiren aquella volta, al desmuntar els xindris i bastides una vegade acabada, se'ls va venir a baix ; tornaren a refer-la per dues vegades consecutives, i quan anaren a desmuntar finalment les bastides s'adonaren que el mestre d'obres o arquitecte havía desaparegut i ja mai el tornaren a veure.

Segons Joan Pericot  potser sí que es trobaren amb dificultats, i que uns càlculs foren el motiu d'aquell desgavell que per dues vegades provocà l'ensorrament de la volta. Les càrregues de la descomunal i oberta curvatura i de llurs arcades repercuteixen sobre les bases dels dos campanars, que en el seu primer temps eren de poca alcària, buidats per dintre llurs "caixes" per la cual cosa no devien tenir prou resistència i aguant.

Es va haver de compensar aixecant les seves parets i donar-los PES per contrarestar la gran pressió que havíen de suportar. Pel costat del campanar petit es varen reforçar els contraforts en tota la seva alcària vertical suprimint escalons, es va demolir la construcció interior del vell baptisteri i es reforçsren les parets, mentre es prolongava l'amplada del primer contrafort, fins el mur del Palau del Mirador, que en fer-se la façana va quedar unit amb aquesta.
                        
                     RECORDAT EN:
                      LES CRÍTIQUES Dén JUSSÀ

RECORDANT : ARQUITECTURA

RECORDANT : ARQUITECTURA

                 

RECORDANT : ARQUITECTURA

RECORDANT ARQUITECTURA

             LES FONTS  BAPTISMALS I  EL  COR

Generalment les primitives esglésies tenía les fonts baptismals  separades del temple, a la de Torroella estaven situades en el lloc que avui s'aixeca el "campanar petit", l'estructura i les parets presenten en la seva base testimonis  d'anteriors construccions  i reformes que al llarg dels segles s'hi varen portar a cap.

Per damunt d'aquestes fonts baptismals, a l'entrada  de cara a l'Altar Major, es va aixecar el cor, entre els anys 1.511 i 1.530, mentre es retirava el vell, que per documents sabem que es trobava davant de l'altar Major i dificultava les funcions religioses de les capelles laterals com el pas pels costats de la nau.

Sosté el COR una arcada atrevida per tota l'amplada de la nau, de 13,48 mts. de llum, el terra del cor  està format per quatre arcades que arranquen de les parets de les bases dels dos campanars laterals, i les nervudes d'aquestes es tanquen amb una clau que porta escolpit l'anagrama de Jesús. Per sobra la volta, s'estén una pesada barana amb balaustrada de pedra macissa.

Sobre la construes mantécció d'aquesta descomunal obra, a Torruella es manté una llegenda, que Pella i Forgas va recollir i recopilar a la seva obra "HISTÒRIA DEL AMPURDAN".

                RECORDAT EN ; LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

                               ( Continuarà ) 

RECORDANT : ARQUITECTURA

                                                           LA  NAU

La nau la composaven cinc trams partits per arcs torals, apuntats, de que descansen sobre pilars i que corresponen als respectius contraforts i sobresurten als respectius con des contraforts i sobresurten per tota la seva alçària fins el sól. Entre aquets arcs torals, la semblança de l'absis, destaquen unes arcades amb nerbadures ogivals que é,s lliguen en el centre de la creuería amb claus de volta als arcs torals, modalitat que és inexistent en moltes en moltes esglésies co la nostra. Ès d'interés observar el seu lligat i construcció per sobre les voltes, a les golfes.

Una guarnisa al voltant del parametre interior, lliga les arrencades dels arcs torals amb els de les ogives de l'absis; corresponents a cada tram i per sobre d'aquesta montllura, sobren uns esbelts finestrals, que donen llum a l'interior, amb aquets lobulats i alguns amb una columneta central.

En un principi la neu estava voltada completament de capelles, més tard es varen suprimir les nessesàries per una reforma i ampliacions arquitectòniques posteriors.

Les capelles interiors, entre els contraforts, ostenten llurs arcs amb blocs sense cap motllura, solament tenen un simple bisell en el cantel. Lliguen aquestes amb les arrencades de les voltes que formen llur sostre. Les de l'interior reposen damunt una mènsula en l'angle del fons i tanquen la volta amb una clau. Aquestes tenen en el medalló, esculpides diferents imatges de sants titulars, símbols eucarístics i escuts nobiliaris d'antigues families torroellenques fundadores de la capella.

              RECORDAT EN : LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ