RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                          JOAN  SERRA  I  LLOBET

                 UNA VIDA DE FEINA I ESPORT   (i II )

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-------------------------------------

...Ja que només aquells que van viure aquélla època del waterpolo espanyol saben l'extraordinària qualitat que havía de tenir el substitut d'aquell monstre, sagrat que era Cruells en el marc nacional i, a més, i, a més, la superioritat que havía demostrar respecte als porters del Barcelona per trencar aquélla  ratxa de selecció espanyola, calcada totalment del Club de la capital. I així quedà escrit.

Respecte a les referència que hem fet als Hungaresos del Vallès, denominació que rebia l'equip del C.N. Sabadell en els anys vint i trenta, hem d'indicar que MORRAL  havía estat pre-seleccionat per als Jocs de Berlín del 1.936 , junt amb PIERNAVIEJA del Canoe, a més del complet del Barcelona. Morral tenía fins i tot a les mans l'uniforme olímpic amb la jaqueta blava, l'escut nacional i el botons  daurats.Com és sabut , aquell títol d'Olímpic quedà frustrat quan va començar la Gerra Civil. MORRAL continuà als anys quaranta i com va dir Joan SERRA, fou un bon exemple per a les noves promocions, juntament amb el grup que mica en mica s'anavava retirant. Però era un home que estimava tant el waterpolo que anys més tard encara jugava partits en el mateix equip que el seu fill, President de l'entitat durant els anys setanta.

RECORDANT ELS OLíMPICS DE SABADELL

                            JOAN  SERRA  I  LLOBET

            UNA VIDA DE FEINA I ESPORT

Recordat  en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

---------------------------------

Tot i la seva fama d'internacional i olímpic d'élite- Serra era tota una figura i una planta d'un metre vuitanta- continuà dedicant-se al bàsquet a l'hivern i al waterpolo  a l'estiu.

Fou titular internacional del waterpolo espanyol en vint-i-tres ocasions. Mai no va cobrar ni un duro i, en tot cas, costà alguns diners a la familia, ja que durant els desplaçaments, tot i que cobrava una petita dieta, ja se sap què passa amb els petits capricis.

Jugà a bàsquet amb l'equip del Club i amb el del Centre d'Esports i es retirà del waterpolo i del bàsquet als 27 anys, encara que continuà una temporada en el bàsquet del Club i al final al Juventus, per deixar-ho definitivament als 30 anys . Després mantingué la seva bona forma física jugant al tennis, en el C.N. Sabadell, recomanant al jovent que fes esport, ja que forma el cos i la ment, i recordà amb amor aquells anys en els quals  li fou possible de crear lligams d'amistat inoblidables que conservà molts anys, a tot arreu on va anar. Fou Millor esportista de Sabadell en la primera edició d'aquell certamen de 1.950 i va ser,sens dubte, una de les grans figures un autèntic mite de la postguerra de l'esport sabadellenc i nacional...

                                                       (CONTINUARÀ)

RECORDANT : ELS OLÌMPICS DE SABADELL

                 JOAN SERRA  I  LLOBET: :

                                             LONDRES 1.948

Recordat en :

" Le Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

-----------------------------------

Al 1948, amb Sabaté com a seleccionador i Zolyomi com a entrenador, ès porter titular espdríaanyol als Jocs Olímpics de Londres. Tenía 20 anys. Guanyan Suïssa, Corea i  l'India. Perden amb Suecia i Bélgica. Si ,haguessin guanyat un d'aquets dos es clasificaven quarts. Al final quedaren vuitens. La premsa anglesa i de diferents països publicaren fotografíes del jove SERRA i el qualificaren com el millor porter de waterpolo de Londres' 48.

Per cert, la selecció espanyola estava hostatjada en un antic hospital de la RAF.  a Ritchmon. Foren uns Jocs Olímpics molt austers.

ALEXANDRÍA ' 51

-------------------------

No foren uns Jocs Olímpics, eren Jocs del Meditarrani i se celebraven a Alexandría. Val la pena recordar que SERRA també fou el titular indiscutible en la selecció i que aconseguiren la medalla d'or d'aquets Jocs.

HÈLSINKI-1.952

-----------------------

Amb el mateix tàndem tècnic, SERRA fou convocat per als JOCS Olímpics d'Hèlsinki. Jugà també els amistosos previs d'entrenament però en els partits oficials en féu jugar Ribera, que era el porter del C.N. Barcelona, ja que hi havía molt d'interès en que el set nacional tornés a ser totalment de l'escullera. Espanya acoseguí la vuitena posició, com a Londres.Per cert, quan tornaren d'Hèlsinki, el Barcelona féu una gira de tres partits per Alemanya i pregà a Joan Serra que els acompanyés com a titular. ES guanyaren els tres partits, i en Joan protagonitzà tres acctuacions espectaculars.

                              ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                 JOAN SERRA   I LLOBET

            LONDRES 1948 / HÈLSINKI 1952

                  L' equip nacional era el del                                         Barcelona al complet
                 ------------------------------------


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per : Jaume Costajussà
------------------------------------

......L'equip nacional,evidentment, era el del Barcelona al complet: Cruells, Gamper, Borrás. Brull, Castillo,  Sabata i Jiménez. El 1.946 quan Serra tenía 17 anys, debutà com a porter nacional a Lisboa amb aquest mateix equip sustituint a Cruell, posiblement el millor porter de tota la història del waterpolo español. A partir de d'aleshores, la selecció continuava sent el Barcelona amb el porter del Sabadell i per tal que hi hagués un.a bona conjunció Juan es desplaçava a Barcelona dos díes a la setmana per entrenar amb la selecció. El Club li pagava les despeses. Anava amb tren i tornava de matinada.

PRÓXIM CAPÍTOL : LONDRES 1.948

                                          ( CONTINUARA )

RECORDANT : ELA OLIMPICS DE SABADELL

                           JOAN  SERRA  I  LLOBET

         LONDRES 1.948 / HÈLSINKI 1.952

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------

... No ´tingué problemes ni amb els seus pares, ni amb la seva feina a l¡hora de practicar l'esport, tot i que en el terreny laboral, en aquella època tampoc era fàcil aconsegir permisos a totes hores de les empreses per els desplaçaments. En el cas de Serra , la visita del seleccionador nacional i els bons oficis Jaume Sapés van aconseguir la carta blanca.

Joan fou home del Club a waterpolo i en aquesta entitat tingué com a entrenadors Trigo, Gamper, Clemente, Vilanova, Màxim Vilas...i de i de la selecció espanyola hem de citar al belga Metisard, Zolyomi i Coor Braasem.

Ès la quinta posterior als inolbidables hundaressos als quals el seu grup succei i amb els quals tingingué l'oportunitat d'entrensr, Va apendre l'estil i les esper i les esperiències de Montlló, Torras, Vilas, Torres-Serrano, Climent, Morral i Altimira. Amb el Club aconseguí el subcampionat d'Espanya en un temps  en el Club Natació  Barcelona no li feia ombre ningú i aconseguía golejar escandalosament a casa i a fora.

                                                     ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                       JOAN  SERRA  I  LLOBET

                  LONDRES 1.948   / HÈLSINQUI 1.952

( I  )

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

-----------------------------------

Joan Serra i Llobet, nasqué a Sabadell el 8 d'Octubre de 1.927, Era el més petit de tres germans: Antoni, Vicenç i ell. El seu pare era pèrit mercantil comptable. I Joan féu els seus estudis en el col.legi dels Germans Maristes fins als 13 anys. Als 14 anys començà a treballar- i encara ho va fer bastants anys- sempre en el sector tèxtil. Es va casar amb PepitaAymerich y varen tenir quatre fills d'entre 30 y 19  en aquell temps.

Quan li faltava un mes per fer 12 anys-el 10 de maig de 1.941- Joan fou donat d'alta com a soci en el Club Natació Sabadell. Comencà a fer bàsquet a l'hivern i natació a l'estiu perquè no hi havía piscina coberta alerhores . Joan Trigo, un gimnasta del Club Natació Barcelona, que venía a entrenar-los, fou qui lo augurà que jugaría de porter. I és que Joan Serra, tenía ja quan era jove una virtut que conservà durant tota durant tota la seva carrera, s'aixecava de l'aigua a una alçada inversemblant, fins el punt de sobesortir del pal superior, i sorprenía l'atacant tapant-li tota la portería. Veure'l jugar era tota una atracció.

                                             ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍ

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                 VICENÇ   BRUGAT   :

      Tot un Olímpic ,amb un brillant historial,

             continuà la seva vida en el tèxtil.

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà 

---------------------------------

Brugat, es va retirar de l'espopotrt actiu als 22 anys, quan realment podría haver iniciat la seva carrera, ja que un porter de waterpolo pot actuar fins ben passats els treinta anys. Però,  la causa va ser de lógica i demostrà la maduresa d'en Vicenç en pensar en el seu futur. Havía tornat del servei militavíaar i fou aleshores quan es va plantejar molt seriosament el dilema de si havía de treballar o dedicar-se plenament a l'esport.

Ell va veure clara la carrera futura de Franch, que l'havía substituït( encara que després se n'anés al Montjuïc ) si bé va continuar jugant un any més, no podía entrenar-se cada día perquè les seves obligacions professionals s'anaven multiplicant i cada cop era més difícil de fer compatibles les dues tasques.En la selecció nacional s'entrenava matí i nit, i Zolyomi apreciava i imposava la disciplina com a única manera d'aconseguir qualitat.

Un dels metes històrics Vicenç Brugat, tot un olímpic, amb un brillant historial, va continuar la seva vida en el tèxtil, especialitat a la qual continua dedicant-se tota la seva atenció professional. Èra un home il.lusionat, feliç que continuà mantenint un envajable calor amb els seus amics d'aleshores i que sabía que va cumplir la seva època i va fer història. No hi havía nostàlgia i si el caliu del record, tal com ha de ser.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                 VICENÇ   BRUGAT  :

            ES VA RETIRAR ALS 22 ANYS

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

Vicenç va ser trenta-sis vegades internacional. Amb la selecció nacional juvenil va ser  sots-campió d'Europa el 1.966 i al 1.967 en els Jocs Mediterranis de Tunisia va guanyar la medalla de bronze, ja que no van arribar a la final perquè com en d'altres ocasions en aquell temps, Ioguslàvia els va barrar el pas.

Després de l'excel.lent actuació de l'expedició espanyola a Tunisia (en diverses disciplines es van aconseguir medallas d'or, com per exemple, en tennis, els Santana, Orantes o Arilla), Joan Antoni Samarach els va portar al Palau del Pardo, on van ser rebuts pel ministre Solis-Ruiz, i van ser saludats pel mateix General Franco. Tots ells van rebre un rellotge Rolex com a record de la medalla aconseguida.

                                                                                       

                                                                                        ( Continuarà )

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                  VICENÇ   BRUGAT  I  GIRBAU

                               I LA SEVA PARTICIPACIÓ
                      ALS JOCS OLÍMPICS DE MÈXIC' 68



Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"
Per:Martí  Layret
-------------------------------------

...Al 1.968, amb Abella de seleccionador i Zolyomi d'entrenador, Brugat és designat component de la selecció espanyola de waterpolo. Hi van anar: Betit, Borrel, Codera, Zubicoa, Padrós, Mas, Gené i Torres i Brugat com a meta suplent; i els espanyols aconseguiren la novena posició, i perden amb equips molt forts com Cuba o la URSS, mentre que guanyaren els EUA i d'alguns altres equips més fluixos. Els resultats no els van permetre una classificació millor.

Zolyomi apreciava molt a Brugat. Sempre deia que era "un home de sort". Li deixava la medalla d'or que havía guanyat a Itália, li agradadava que Vicenç la portés penjada al coll. Feia entrenar els seus jugadors quatre hores al día. Gràcies a les seves exigències, l'equip va guanyar en qualitat.

El fet que a Brugat se li atribuis la categoría "d'home de sort" no era nou. Pere Morral li deia sempre que era un "llepat" que venía a ser el mateix.

                                                ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                            VICENÇ BRUGAT  I GIRBAU

                           MÈXIC 1.968

( II )

Recordat en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà sigui pel

------------------------------------

...Però sigui pel que sigui, pels consells de Kees, sigui perquè trobava gust a la modalitat i el lloc, el cert és que es va anar consolidant i va aconseguir amb el Club diverssos subcampionats d'Espanya. Com a jugador d'equip no es va moure mai del Natació Sabadell, malgrat haver tingut alguna oferta temptedora des de Barcelona. Però el canvi  no es va produir, va anar escalant posicions en el rànking nacional, no tenía problemes per a concentracions o desplaçaments o desplaçaments en l'empresa on treballava,i també a casa seva trobava una plena acceptació de la seva dedicació esportiva.

Com a entrenadors va tenir en el Club Natació Kess, Fred, Claret i Morral entre altres. I en la selecció nacional: Serra i Zolyomi, aquell famós entrenador que va canviar totalment els esquemes del waterpolo espanyol, i des de bon començament va marcar una nova època en formes i sistemes.

PRÓMIX CAPÍTOL: LA SEVA PARTICIPACIÓ AL JOCS

                                      OLÍMPICS DE MÈXIC '68.

                                                        ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                           VICENÇ  BRUGAT I GIRBAU

                               Mèxic 1.968
( I )

Recordat en:

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

Vicenç Brugat i Girbau, va néixer a Sabadell el 27 de novembre de 1.947. Van ser tres germans. Ei seu pare es dedicava a la barbería del carrer de Margenat, que abans havía estat de Ricard Simó. Va estudiar al col.legi del cor de María ( ara Claret), fins als 14 anys, quan va començar a treballar en un despatx tèxtil i va passar a estudiar de nits. Ès va casar amb Empar Prados i varen tenir dos fills, Miquel i Marta.

Com passa en molts casos, en Vicenç va començar a fer esport al pati de l'escola, a les hores  d'esbarjo. Bàsquet, handbol o  hoquei sobre patins varen consitituir les seves primeres experiències en jocs d'equip.

Quan tenía 12 anys es va inscriure com a soci del Club Natació Sabadell. Era l'època que hi havía d'entrenadorv Kees Oudigeest, aquell holandès que va començar una època daurada  de la natació sabadellenca. Vicenç Brugat es va iniciar en la natació en l'especialitat de braça, i si va arribar al waterpolo va ser totalment casual, diríem accidental, a causa d'un partit -contra el C.N. Barcelona d'aquella època- en el cual va participar perquè faltaven jugadors per completar l'equip. I el van posar de porter, que aleshores tampoc no era el seu punt més fort. Tenía 14 anys, però era un record que no oblidaría mai, ja que recorda que li entraven pilotes per tots els angles de la portería.
                                              ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                              RETIRADA I FUTUR  IL.LUSIONAT

          d'en: MONTSE PUJOL I CLUSELLA

( i  V )

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà Oliver

---------------------------------------

Montse, recorda amb afecte i senses falses nostàlgies tot un passat encadenat que la portà a un final feliç. Als seus 14 anys va debutar com internacional en un encontre júnior Espanya- Portugal en la prova de 100 m. tanques ( Salamanca 1.975.

Als seus 30 anys, a causa d'una lesió al múscul bessó decideix abandonar l'atletisme i amb ell l'esportiu actiu. No es volgué operar perquè a la seva edat tampoc tenía totals garantíes d'èxit per tornar a les pistes. Económicament no guanyà quantitats de diners com per impressionat, com passa amb els altres esports, però no es queixà de la vida que portà, ni de les seves perspertives. Potser es va fer justícia al seu esforç si bé això sempre es difícil de valorar. El que ès important és ser feliç, un mateix per dins. Comparteixo plenament, el seu punt de vista.

Josep Alonso i Valero, català del Vendrell, nascut el 12 de febrer de 1.957, el seu promés de sempre, atleta d'èlite, Olímpic a Los Angeles i Seül, 50 vegades inteirnacional absolut, també es retirà. Compartiren anys meravellosos , èxits i fracassos, alegríes i tristeses. Abandonaren tots dos la competició. Fa bastants anys que són parella. Montse, la nostra olímpica sabadellenca, esparave un fill, es dedicà a la seva llar, li agradave molt la cuina i era una auténtica delicia sentir-la explicar la seva vida esportiva, les seves vivències al costat d'en Josep, en l'esport i en la fé en un futur. I els que coneixeren aquesta atleta saben que si se'n va anar a Madrid no va ser perquè no estimés Sabadell i les nostres coses, sinó perquè la vida és il.lusió, reserva sorpreses i, sobretot guarda records entranyables, familiars, esportius i de profunda amistat, que no s'obliden.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                       MONTSE  PUJOL 
( I V )

          EL PASSAT COM UN RECORD  EXCEL.LENT

Recordat en :
" Les  Crítiques d'en Jussà"
Per : Jaume Costajussà Oliver
-----------------------------------------

.....Aquells entrenaments al bosc de Can Déu no estigueren oblidats. Montse està contenta perquè l'atletisme li ha donat moltes alegríes i satisfaccions, però està convençude que sense les lesions que va patir hauría arribat a assolir millors marques.

Com a millor fita en la seva carrera potser caldría destacar la  Westathletic, quan els 17 anys va assolir dos rècords d'Espanya i va guanyar les dues proves. En una d'elles va fer un temps de 57.94 en els 400 m. tanques, rècord del món júnior. Era l'any 1.978, a la població holandesa de Sittard.

Montse, s'havia instal.lat a Madrid per entrenar amb Manuel Pascua, que considerava el millor entrenador de la seva especialitat. Una altre raó de pes era que a la capital hi vivía J. Alonso i Valero, el seu xicot. L'adaptació no li fou fàcil, entre les comoditats de casa dels pares que havia deixat i els sacrificis dels entrenaments a Madrid. Però la companyia i la il.lusió van fer que el sacrifici fos més suportable.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                        MONTSE PUJOL  I CLUSELL

                                          SEÜL  ' 88

( III )

Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà Oliver
---------------------------------------

ACTUACIÓ AL JOCS OLÍMPICS DE SEÜL' 88
-----------------------------------------------------------------

En Montse,la va seleccionar Carles Gil, el director tècnic de Federació Espanyola d'Atletisme, per els 800 m llisos. Va quedar fora després de la primera eliminatória. Evidentment, es va acostar a la seva marca, però ella sabia que només amb aixó el seu paper estava reservat a un lloc subaltern. De totes  maneres no va ser un fracàs, sini tot un èxit en l'aspecte d'esperiències, d'alternar amb l'élite de l'esport mundial i, naturalment, aprendre a esforçar-se perquè representar un país obliga a molt. I la Montse no ho va oblidar mai.

RECORDANT . : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                        MONTSE  PUJOL  I CLAUSELLA
                                        SEÜL 1988.


( II )
Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà "
Per; Jaume Costajussà
------------------------------------

...Pel que fa a entitats , la Montse estigué a la JAS, al C.N. Sabadell, al Vallehermoso de Madrid i al Santiveri de la Corunya. Feia 1,70 m. i pesava 55 kg, Està vuit vegades campiona d'Espanya a l'aire lliure i sis en pista coberta. Va ser semifinalista en els campionats d'Europa a Praga 1.978. Atenes 1.982, Stutguer  1.986 i Spl Finalista 1.990.Finalista e i n els campionats en els campionats d'Europa de pista coberta a Grenoble 1.981. Lievin 1.987 i 4ª en la Copa del Món, Barcelona 1.989 i és ex- recordwoman mundial mundial junior en 4oo m. tanques amb 57.59. .Està internacional absoluta en 42 ocasions.

Les lesions estigueren per a ella un veritable calvari. Des del tendó d'Aquil.les fins a sis o set contratemps la van privar en cada època i moment de millors registres i fites mes altes.

                                                               ( Continuarà)

DEMÀ : ACTUACIÓ ALS JOCS OLÍMPICS

DE SEÜL 88.

...................................................................................

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                       MONTSE PUJOL I CLUSELLA

                                           SEÜL 1.988

(  I  )

Recordat en : 

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: J. Costajussà i Oliver

------------------------------------

Montserrat Pujol, nasqué a Sabadell el 27 d'Abril. Fins als 14 anys va fer EGB a l'escola Narcisa Freixas, BUP a l'Institut Pau Vila fins als 18, i després , la INEF de Madrid fins als 23. Es Llicenciada en Educació Física. El seu pare treballava en el ram de la metal.lúgia i la seva mare era costurera.

La Montse, va començar a fer esport quan tenía 10 anys al 1.972. I ho va fer en una epecialitat que sería la definitiva, atletisme, En iniciar-se, la van ajudar els seus pares i com a ofici, per continuar en la meteixa línia, va ser uns anys professora d'Educació Física.

Com entrenadors base tingué l'ÀNGEL GALOBART i en Manuel Pascua. El seu pare, que havía estat atleta i més tard jutge d'atletisme, ben conegut a Sabadell, va ser qui la va portar de veritat a la pràctica de l'atletisme. Era un home il.lusionat, cordial i desinteressat, pero tenaç a la vora de les pistes de la JAS. No va tenir inconvenient que la Monserrat als seus 18 anys se n'anés a viure a Madrid.

                                                          ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                              JORDI GARCÍA  OLIVER:
             SATISFET DE LA SEVA CARRERA ESPORTIVA
 - VA ÈSSER PROFESSOR DE l' ESCOLA d'ASTUN A JACA
   - I CONSERVÀ PROFUNDS  LLAÇOS  AMB SABADELL



Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per : Jaume Costajussà
-------------------------------------

........Tingué la sort de no patir lesions. Estava satisfet de la seva carrera esportiva. Gràcies a ella té bons amics i  es guanyà  bé la vida. Va ser professor de l'escola d'Astun a Jaca on residí. Preparà equips regionals i ès molt feliç en la població d'Osca on se l'estimen. Va tenir una nena anomanade Carlotta que aviat va esquià. I sempre va recordà profunds llaços amb Sabadell, d'amics i de negocis, ja que representà la firma Diforn, de material esportiu d'hivern. Tipus cordial i afable recordà  amb gran estima  la seva etapa sabadellenca i tots els seus amics,com en Pere Gil parlant d'esport o de cava en aquell Castell de Vimbodi, prop dels històrics murs del Monestir de Poblet.

RECORDANT: ELS OLÍMPICS DE SABADELL

JORDI GARCÍA  :
                   EL SEU PAS AL PROFESSIONALISME




Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-------------------------------------

Al 1.980 encara fou campió d'España. En total obtingué aquest títol set vegades. Quan tenía 24 anys, per divegéncies amb la Federació Espanyola, es retirà de la competició d'èlite i se'n va als EUA, i s'integrà al circuit professional durant dos anys, després dels quals si que es retirà definitivament de les competicions i passà a entrenar l'equip nacional durant cinc anys, del 1.984 fins al 1.989, primer amb els equips infantils i juvenils i més tard  amb el femení. Va coneixa perfectament les esquiadores sabadellenques i entrenà a Emma Bosch entre altres.

En l'aspecte económic. com és lògic no aconseguí ingressos destacables mentre fou amateur. A la seva etapa professional els guanys milloraren i no està decontent dels resultats.

Le seves opinions són molt importants per a le joventut que aspirà a l'alta competició. Un esquiador amb aspiracions es passa practicament deu mesos a l'any en concentracions i viatges i els seus estudis poden ressentir-se d'això, tot i que actualment hi ha escoles especials, com, per exemple, l'escola d'Alt Rendiment de Sant Cugat. Pèrò tot l,any hi ha neu a un lloc o altre, quan no a Europa a Sudamàmerica.i cal aprofitar totes les aportunitats per a una posada a punt. En Jordi donà la volta al món, però al que més conexia son estacions d¡esquí i concentracions. Entrenaments e 4 0 5 hores al día son normals i encara que també es normal fer entre les 400 i les 700 portes al día, també hi ha jornades esgotadores en les quals s'arriba a les 1.000. Però per arribar a estar dins dels 100 millors del món s'havía de treballar moltes hores. Al món de l'esquí hi havía una gra competència.

                                       ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

JORDI GARCÍA:

                                LAKE - PLACID   1.980

                               ---------------------------------

Per a aquesta Olímpiada americana, en JORDI fou seleccionat per Domnique Henri i els components de l'equip eren Paquito Fernández Ochoa( que s'acomiadava de l'alta competició), el seu germà Joan Manuel, Jordi Pérez i e mateix Jordi García Oliver. Als Estats Units , l'assumpte de disposar de neu en abundància era en moltes ocasions un problema. D'aquí que utilitzin amb freqüència els canons de la neu artificial per adecuar les seves pistes.

En Jordi, es clasificà en el lloc 18 de l'eslàlom gegant( féu una primera mànega molt bona, però el segon día no ho va fer tan bé), que en aquélla època es realitzava en dues jornades i més tard només en una. A l'eslàlom va caure, ja que es tractava d'un traçat bastant complicat i perdé tota opció a un lloc d'honor. Aquest fou el balanç de la seva participació.

                                                      ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                            JORDI GARCÍA:

                                    VA A INNSBRUCK 1.976

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-------------------------------------

Al 1.976 la Federació Espanyola el designà per l'equip nacional que participà a Innsbruck, l' Oimpíada a la qual anà com a presa de contacte perquè era realment molt jove, tot i que anave ben preparat. Bernat Fabre era el seleccionador i entre els components d'aquell equip trobem els germans Fernández Ochoa, Jaume Ros i Pere Gil Moreno, a més d'en Jordi. L'amistat d'en Jordi i Pere Gilés era entranyable des de aquélla època i era habitual que en Jordi visites amb assiduïtat el Castell de Riudabella, a Vimbodi,on a més es fabricava  el cava i el vi de la mateixa denominació. Des de aquells murs del segle XV es divisen inmensos vinyars. Jordi García i Pere Gilés rememoraren sovint allí entrenyables històries esportives. Un racó ideal on la familia Gilés obría les seves portes als amics, des d'un insòlit lloc habitat des del Neolític.

Tornem a Innsbruck. En Jordi es mostrà satisfet de la seva primera experiència. La majoría de participants patiren la grip i es digué en aquell temps que la contaminació l'havía portat l'equip soviètic. En aquella època ja s'iniciava el control antidopatge i molts medicaments no es podien prendre. El metge de la selecció espanyola, Pitu Figueras, va fer miracles perquè poguessin actuar i ho feren amb dignitat.

                                                   ( Continuarà)

                                                          

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                               JORDI  GARCÍA I  OLIVER

                     INNSBRUCK 1.976 /LAKE-PLACID 1.980


Recordat en :
" Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Jordi García i Oliver nasquè a Madrid el 2 de Maig de 1.956. Anà al col.legi fins el 15 anys i els seus estudis acabasetren amb el batxillerat per raons precisament esportives, ja que en aquélla època era molt difícil copaginar els llibres amb la competició d'alt nivell. Era el sisè de set germans, dels quals sis han estat practicants de l'esquí de competició. El seu pare era encarregat d'un hotel al port de Navacerrada, dada clau en el posterior desemvolupament d'en Jordi en aquesta àrea esportiva.

Amb la familia al port de Navacerrada no és difícil d'imaginar que en Jordi ja anés amb eesquis als dos anys. Ès absolutament certa la dada i allí començà la seva carrera, o si ho prefereixen, la seva afecció a tot el que estigués relacionat amb la neu. Certament, a la seva època escolar practicà el basquet,l'handbol i altres especialitats, però com a passatemps els esbarjos. A l'hora de l'elecció es quedà amb l'esquí, esport en el qual l'inicià el seu pare, i durant bastants anys fou el seu esport i la seva professió perquè a part d'entrenar i estar en forma era molt difícil fer res més.

Estigué a la seleció catalana, a la  nacional ( començant  per l'equip promesses a la categoría C i a la A definitiva) i en el seu títol olímpic de Sabadell li ve de la seva pertinença al nostre Club Alpí Falcó, quan anà a Lake- Plàcid . Tenía molts amics a Sabadell, població que frequantava també per motius comercials. Abans de participar a la primera de les seves olimpíades, fou campió d'Espanya d'eslàlom i d'eslàlom gegant.

                                               ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

 MARÍA BALLESTÉ :
                                       PARÈNTESI PER A LA ESTADÍSTICA





Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------------

Fins al 1966 al final del qual es retirà, si més no de la mpeticióelitista, María havía aconseguit de ser internaccoional, en 47 ocasions.  S'havía proclamat campiona d¡Espanya dues vegades als 100 lliures, quatre als 400 lliures( a partir de 1.962), i dues vegades als 100 papallona, això fa un total  de vuit títols

                 

                                 FELIÇOS RECORDS

                            -----------------------------------

MaráBallesté es retirà de la competició als 19 anys. Considerà que "ja n'hi havía i  que el més digne era retirar-se en plenitut" I con ho sentía així, així ho féu. No aconseguí compensacions económiques en l'esport, que en aquell temps encara mo es donaven, com a mínim de manera generalitzada. Afirmà María que està molt molt contenta perquè visqué una època durant la qual, practicar esport era de romántics, cosa que la satisfà plenament. Ella recordava i gaudía moralment el fer-ho, haver estat proclamada la Millor Esportista d'España en un any concret. Però aquí la tenía la teniem. Més tard va ser entrenadora de natació, profsora de ioga i funcionària de la Generalitat a l'Institut  Nacional d'Educació Física. Individualment, particular per ser concrets, pracricà ioga com a materia formativa, i natació,  quan disposà de temps. I el temps ès tan avar per a les neccesitts personals...

           

RECORDANT : EL OLÍMPICS DE SABADELL

                                         MARÍA, ELS JOCS OLÍMPICS

                                       DE TÒQUIO 1964

Recordat en :

" Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-------------------------------------

                               FINS QUE DIGUÉ ADÉU

Al 1.964 no tan sols es limità als Jocs Olímpics. Tingué una activitat molt dura quant a participacions i bons resultats. Obtingué diversos títols de Catalunya i Espanya. Participà amb triomfs a l'Espanya -França i a l'Itàlia- Espanya. Baté rècords d'Espanya als 100 i 400 lliures i 4x100 estils.

Al 1.965 continuà en el seu pedestal i en els seus estils. En aquell temps  la natació sabadellenca encara comptaven els Torres, Castañé, Roig, Jou, Duran , Corominas, i Eulalià Castañé, la germana d'Isabel. Era pràcticament l'equip català que participava als Campionats d'Espanya. A María ,però, als 100 papallona li sortí un rival molt difícil que la superà: Ucellini.

                                                (Continuarà)

RECORDANT : ELS OLIMPICS DE SABADELL

                               MARIA BALLESTÉ  I HUGUET
                                     TÒQUIO 1.964




Recordat en :
"Les Crítiques d'en JUSSÀ
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------
                          MARÍA ALS JOCS OLÍMPICS
                                DE TÒQUIO  1.964
                          -------------------------------------------

A mitjans de setembre de 1.964, María Ballesté seleccionada per l'equip nacional dels Jocs Olímpics d Maríae Tòquio, emprèn viatge amb els seus companys de Club, Torres, Castanyé i el técnic Kees Oudigeest.María no tenía rival al país, en la seva especialitat, tot i que Oudigeest opimava que no havía trobat la seva millor forma. Com se sap, els Jocs de la XVIII Olimpíada els inugurà l'Emperador del Japó, Hiro Hito i els seleccionats d'Ugarte es desplaçaren amb moltes il.lusions.

María participà als 100 metres papallona amb un registre d'1.10.8, el seu millor registre de l'any. Amb això obria i tancava la seva partivipació olímpica, una de les millors esportistes que donà l'esport espanyol en natació.

                                   ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                  MARÍA  BALLESTÉ  I  HUGUET

                                      TÒQUIO 1.964

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------

...Al 1.962 ja comencà a destacar en l'àmbit estatal, fruit de les possibiltats que día a día a ratificant. de PascuaJa és campiona d'Espanya del 400 i 400 per 100 lliures. Guanyà el Gran Premi de Pasqua a Barcelona, el torneig europeu d'Itàlia, el Quatre Nacions, La Travesia del llac de Banyoles, als campionats d'Europa de Leipzig assoleix al lloc 16 als 400 lliures. Obté rècords infantils, juvenils i absoluts de Catalunya i Espanya i aquest any ès la quarta esportista d'Espanya femenina.

Al 1.963- la progressió és de fantasía. La María és proclamada Millor Esportista d'Espanya, davant Isabel Castañé, la comtessa de Latorre, Elena Artamendi, María Hernández o María Rosa Balaguer, per citar les que en aquells temps eren les més destacades esportistes en el camp de la natació, el tir, el tennis o la gimnàstica.

Evidentment, al 1.963 augmentà la popularitat i els mérits: fou primera ens als 100 papallona i als 400 lliures de l'Espanya-França i primera a les mateixes proves del França-Espanya, celebrat a París. Triomfà al Paris de Galles, al Cinc Nacions i al Gran Premi de Paris. Fou campiona d'España a 100 i 400 lliures, 100 papallona, 4x100 lliures i 4x100 estils. Al 1.963, millorà 38 récords locals, 51 de Catalunya i 34 d'Espanya.

Als principis de 1.964 la D.N. d'Educació Física i Esports li concedí la Medalla de Plata al Mérit Esportiu.
María Ballesté ostentà els rècords d'Espanya als 100, 400 i 800 lliures i als 100 i 200 papallona.
                                                       (Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                MARÍA  BALLESTÉ I HUGUET

                                     TÒQUIO  1.964

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

------------------------------------
María Ballesté i Huguet, va néixer a Sabadell el 12 de Desembre de 1.947.Estudià fins als 18 anys i obtingué el títol de baxiller. Ès ka tercera de tres germans, els dos primers foren homes. El seu pare era viatjant de teixits en una època en la qual els motors principals de la indústria textil eren el comtable, el teòric i el viajant. Ella era funcionària e la Generalitat de Catalunya. Era casada amb Miquel Torres, i vanren tenir dues filles. Mariona, de 20 anys i Mònica de 19.

La María ingressà al Club Natació Sabadell el 10 de juny de 1.955. Venía d'un co.legi on la pràctica esportiva era la normal en les noies de l'època. Anà al Club de la mà del seu germà perque aprengués a nedar, però fins a l'any 1.971 no es situà en alló que es diu iniciar-se en l'esport, i ho féu naturalment en natació, animada per Miquel Torres, que ja havía participat als Jocs Olímpics de Roma el 1.960.

Com a entrenadors tingué a Kees Oudigeest i Bert Sitters.

                                                       ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLIMPICS DE SABADELL

                                    JOSEP MONLLOR I PASTOR

                                  AMSTERDAM 1.928



Recordat en :
"Les Crítiques d'e Jussà"
Per : Jaume Costajussà
-----------------------------------

Com comentàrem en el anterior article, sobre el gran desastre, seguirem dient en unes poques ratlles, més o menys l'auténtica veritat. No es poden donar les culpes a ningú pel que fa a l'aspcte esportiu. Quan a l'organització els delegats espanyols quedaren totalment confosos i, per culpa d'aquesta confosió, es perderen totes les possibilitats del nostre campió. Per cert, l'endemà mateix ja tornava a casa. La Federació no es feis càrrec de les despeses d'estada dels eliminats, que eren enviats ràpidamnt a Espanya. Aquesta es la história Olímpica d'un esportista que en el nostre país no tenía rival en la seva categoría.

                            PERÒ LA VIDA CONTINUA

                         -------------------------------------------

Continuà bojexant. Després entrenant amb Arterio, un conegut preparador, aconseguí com a professional el Campionat de Catalunya. Fins després de 1.939 disputà algun combat. Al 1.941, un del últims fou contra el basc Paco Bueno.

Al 1.934 es casà amb María Oliver i Esquerda(treballaven a la mateixa empresa i ja feia un anys que eren amics però a ella no li agradava gens allò de la boxa) . Tingueren dos fills i la familia va continuar augmentan amb quatre  néts i un besnét.

Fins que no es retirà continuà teixint, com també ho feia son pare, estimant l familia, que constanment l'envoltava, i recordant els seus amics. I,com no, continuà recordan aquélla època en la qual arribà a ser una estrella del món d'un esport en qué calía tenir molt valor per arribar al capdamunt.

No vivía d'il.lusions ni de records. Però era feliç en tenir ganes de viure, de parlar i d'emocionar-se amb els amics.

RECORDANT : ELS OLIMPICS DE SABADELL

                                      JOSEP MONLLOR I PASTOR

                                        Amsterdam 1.928

Recordat en :

"LES les CRÍIQUES d'en JUSSÀ
Per : Jaume Costajussà
--------------------------------------------
....Entre l'organització i els federatius acompanyants, ja sigui per l'idioma o per les conveniències, començà el gran desastre.

A Monllor li digueren que el seu debut olímpic eral'endemà mateix de l'arribada, per això anaren tot grup a sopar bé, que ja prou llarg i incòmode havía estat el viatge. Però quan havían acabat de sopar i es dirigien cap a l'hotel, sorpresa!, comuniquen al campió espanyol que el seu combat s'ha avançat i que s'hi ha de presentar urgentement, aquella mateixa nit, o s'el declararà perdedor per incompareixença.

No hi havía alternativa. Monllor, quan encara no havía començat la digestió, pujà al ring i devant seu aparegué un irlan un irlandès de dos metres d'alçade que tenía per cognom Murphy. El nostre representant ho veia negre des del primer moment. Quan la campana assenyalà l'inici del combat,calculà rapidament les seves forçes. L'irlandès comença amb força la baralla; l'enganxà de ple amb dos cops seguits. No va tenir temps a reaccionar. El nostre olímpic va tenir molt clar ben aviat que només podía rebre un correctiu ben fort i que acabaría KO, per això no esperà que aquest desastre es produis: quan feia un minut i mig que havía començat el combat, es decidí a abandonar-lo.
                                                            ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                JOSEP MONLLOR I PASTOR

                                  Amsterdam 1.928

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

                             Els bons consells de Clusa

                         ----------------------------------------

...Seguint els bons consells de Clusa, la seva envergadura i valentía, Monllor era en el pes semi-fort, continuava guanyant i fent-se cada día més popular. Guanyava gairebé sempre. El primer combat el féu al Principal. Vingueren després l'Imperial, els Camps de Recreo, l'Euterpe, el Casinet, i poc abans de la guerra el Cervantes.

Pels vols dels anys vint (entre 1.924 i 1.925) als divuit anys, esdevingué tota una figura, i durant cinc anys fou campió d'Espanya. Els seus pares acceptaren, finalment, l'afecció de Josep i, més que res, com deia el mateix campió, "callaven perqué guanyava". En el país i en la categoría amateur, ningú no li podía fer fer ombra en el seu pes.

                               AMSTERDAM-1.928

Quan la federació Espanyola de Boxa el seleccionà per als Jocs Olímpics de Amsterdam, Josep Monllor estava pendent d'anar a la mili. Tenía el títol de campió d'Espanya del pes semi-fort. La participació d'aquest boxador en la memorable cita olímpica es calculà que durà, aproximadament, un minut i mig de combat, ja que des del començament fins a la sortida tot anà malament.

L'expedició anà fins a Holanda amb autocar. Sortí per arribar un día abans del primer combat i el viatge durà dos díes durant els quals només es menjaren entrepans i no es féu cap entrenament. Resultat: arribà a la capital de les tulipes amb quatre quilos de més.
                                          ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                       JOSEP  MONLLOR  I PASTOR
                          Amsterdam 1.928

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

Josep Monllor i Pastor, nasqué a Alcoi l'11 de novembre de 1.907. El seu pare era teixidor. Anà poc a l'Escola i féu estudis primaris fins els nou anys, edat en la qual ja feia canons amb el seu pare. Als tretze anys arribà a Sabadell i començà a treballar en el ram textil; fou teixidor a l'empresa Francisco Llonch de la carretera de Terrassa.

Als setze anys, Monllor era tot un "tipus" de noranta quilos. Entrà en el món de la boxa de manera totalment accidental. Passà pel carrer Sant Josep, on aleshores afhi havía el gimnàs del club de boxa, xafardejà i parlà amb Clusa, entrenador, amb Molins, i amb Ramoneda, que eren allà. I per assejar, Clusa féu guants amb ells. Li anà força malament, tant que arribà a casa com si hagués rebut. Un cop hagué parlat amb el seu pare, encare tingué més problemes, ja que de l'esbronc, el futur campió en sortí amb ulls inflats.  Però l'esmena no féu l'afecte que el seu pare volía. Josep continuà anant al gimnás, li agradà això de fer guants i començà una carrera dura, més dura, fins i tot, en una època en la qual dominava l'amateurisme i com a únic premi només hi havía un vermut, un sidral,o, a vegades, alguna propina que oferien els afeccionats després d'acabar ben calent l'enfrontament entre les dotze cordes.

                        ( Continuarà)

RECORDANT : OLÍMPICS DE SABADELL

                      JOAN MUÑOZ I PANADÉS
                      Amsterdam 1928

               "Una retirada Primerenca"


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Era indubtable que Joan Muñoz tenía un ampli ventall de possibilitats en la boxa. Tenía una força desproporcionada, fins i tot per el seu físic. En el seu taller, aquell taller de la plaça Taulí que montà quan hagué abandonar la boxa en el que va contunuar força temps, després el seu fill Joan carregava amb sorprenent facilitat una peça d'un pes mort de 200 quilos. Però en aquell temps es rebien molts cops per molts pocs diners i la boxa li donà ben poca cosa a Joan Muñoz, només fou un petit ajut per el seu posterior casament. Per cert, i com a anècdota, el día que es casà, arribà a l'altar amb un ull de vellut, rastre del seu recent i darrer combat.

( Continuarà)

RECORDANT ; ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                            JOAN  MUÑOZ  PANADÉS

                      Amsterdam  1.928

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...En definitiva, després d'una curta però brillant carrera, amb resultats molt favorables i un excel.lent palmarés que no va poder arrodonir a Hlanda, l'olímpic decicidir retirar-se buscar la seguretat de la seva família en la seva feina del taller de tornería mecànica. Ens abandobà jove, als 65 anys, deixant el vestigi mític de la seva classe i el dur exemple de les seves èpoques de boxejador, en un temps en el quals era ben difícil sobresortir.

Pròxim Olímpic : JOSEP MONLLOR I PASTOR.

                                Amsterdam   1.928

RECORDANT : EL OLÍMPICS DE SABADELL

                          JOAN MUÑOZ I PANADÉS

                          Amsterdam 1.928

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

---------------------------------

Joan tingué un més de permis

-------------------------------------

Certament, en Joan tingué un més de .permís- era el mes de juliol i era a Madrid-i, durant aquells dies i hagué moviment en la selecció i entre els federatius, que consideraven que Muñoz era més bo que Rodrigo, però aquest tenía el títol. Es trobà una solució ben pràctica; organitzaren un combat a porta tancade en la concentració d'Olesa entre Muñoz y Rodrigo, que lluitaven per arribar a olímpics, i s'escalfaren de valent, però Joan dominà àmpliament el combat. La Federació decidí de considerar-lo com a seleccionat titular.

AMSTERDAM-1.928
----------------------------
La selecció espanyola de boxa fou totalment eliminada en dos dies, però amb una sola intervenció per atleta. O sigui, durant la primera jornada( entre el 8 i el 9 d'agost de 1.928), tal com asseyalava el cronista de la Veu de Sabadell, Muñoz i Campuzano foren els últims a caure ambdós al punts

Joan hagué d'enfrontar-se a Van Cleveren, l'home que més tard sería el campío olímpic en el seu pes. El seu fill explicave que sabía que la baralla havía estat molt disputada, ja que els dos contrincants eren bons estilistes i que l'opinió de la premsa, en general, no va ser massa favorable a la decisió arbitral.

Cap citar amb honor el Boxing Club Sabadell,  així anomenat ales eleshores el club local,perquè ha estat l'ùnic que ha tingut dos representants en la Selecció Espanyola, a més dels dos homes amb més carisma i possibilitats, que després no es confirmaren.
                                    ( Continuarà)

ULTIM CAPÍTUL:UNA RETIRADA PRIMARENCA.

RECORDANT: AVUI FA CINC ANYS MORÍ L'ESCRIPTOR I PERIODISTA JOSEP COSTAJUSSÀ OLIVER

                                        DESCANSI EN PAU
                     --------------------------------------


                       OLÍMPICS DE SABADELL

                      JOAN MUÑOZ PANADÉS

                          AMSTERDAM 1.928

RECORDAT EN :

"LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------------

Joan Muñoz era un home de constitució forta. Els seus amics foren els qui més influïren perquè es decidis l'agost a practicar la boxa, i en el pes ploma era irresistible. Del seus seixanta -quatre combats disputats, només féu dos nuls i en perdé tres. En la resta impulsà el seu estil i la seva força. Al final de la seva carrera féu tres baralles com a professional.

Una mostra de la seva fortalesa pot concretar-se en l'anècdota protagonitzada en un combat a l'Euterpe contra el basc Urrizalgui, el qual sortí disparat per sobre de les cordes en direcció al públic. Quan anà a la mili , entrenava  amb un per fort, Gaspar Papazarzonzua Beintialaregoitia que li deia : "Catalán, si te toco, no vas a boxear más". Per cert, com que estaven fent el servici militar, Muñoz-nom que algún diari de l'època escrivía Munyoz- no pogué disputar els Campionats d'Espanya de 1.928 i a l'hora de formar la Selecció Nacional, que havía d'anar als Jocs Olímpics a l'agost i que es concentrà a Olesa de Montserrat( Vilanova,Sanz, Campuzano, Montllor , Fernández i Rodrigo), no al cridaren perquè qui tenía el títol nacional ploma era Rodrigo.
                                                 ( Continuarà)