LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ: diciembre 2017

domingo, 31 de diciembre de 2017

RECORDANT : DE" CAL MARIO" , LA LLETERIA DEL CARRER MANRESA...

SAB"ADELL : ESTAMPES CIUTADANES

Comentari d'en :

JOSEP COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per : LLUIS MESTRES

------------------------------------------- "L'estampa d'aquest calentari- va escriure-"Comercial Tipogràfica",fa alguns anys, quan fou editat- ens recorda un carrer dels més típics, ocupat totalment per comerços, alguns d'ells molt antíncs i coneguts des de molt poc pels motius d'aquell d'aquell temps, com eren: "Cal Tatarra", "Xampla ", "Borrasca", "Ferrer del Honors ", etc.
De l'historial digne de ressenyar d'aquest carrer, hem de mencionar que a la casa amb façana també al carrer Jonch, i a l'any 1.727, el Consell de la Vila hi va establir l'Excorxador i Carniceria Municipal, i que en el número 11, hi funcionava una de les primeres fàbriques de teixits, coneguda per la casa Pujades, de la qual es conservà encara la tradicional " Quarto del Fil ". Dos sabadellencs ilustres nasqueren entre els seus veïns : L'any 1.815, el pare Josep Calasanç Casanovas. fill d'un comerç de calçat establet en el número 22, que fou anomenat pel Papa Pius IX, prepòsit General de l'Ordre Escolàpia, i en Jaume Cruells Sallarès, fill de la fornería de "Cal Tatarra ", el qual fou disingit advocat, diputat provincial i el 1.909,diputat per nostres distrinte a les Corts Espanyoles".

sábado, 30 de diciembre de 2017

RECORDANT : LA PRIMERA BICICLETA CAPÍTOL ( i II )

..... UNA PROVA DE QUE MARÇAL BALLÚS

PARTICIPAVA EN MOLTES ACTIVITATS

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

......................................................

...Una prova de que Marçal Ballús participava en moltes activitats ciutadanes a més d'atendre la seva consulta professional con a odontòleg, professió amb la que subvenia les necesitats familiars.

Així doncs, cal ressenyar que fou, en el seu temps, el promotor de les il.luminacions extraordinàries de la façana de l'Ajuntament i del campanar i que, a finals de segle, va treballar i va donar instruccions per la seva millor efectivitat.

Com a anècdota, de les hores que dedicava a aquestes afeccions, s'ha de dir que aprofitava les hores de consulta quan no tenia visita. Ell vivía a la Rambla, número,8, la part posterior de la casa era perfectament visible des de el campanar, ja que no hi havia construccions que privessin la vista, entre mig. Com que anava a dalt del campanar molt sovint a treballar ajudant a la realització de les il.luminacions, no tenía impediments per a vigilar des d'allí, la seva llar.

Quan arribava un client a la consulta, la seva , la seva esposa sortía al pati amb una"bandera blanca", que era un pal llarg amb un drap blanc a l'extrem. Quan es movía la canya, Marçal ja sabia que el demanaven, baixava i atenía la visita, després tornava , al seu "hobby" del campanar, i auxí ho havia fet moltes vegades.

RECORDANT : LA PRIMERA BICICLETA ( I )

LA PRIMERA NOTICIA QUE EN TENIM

ES REMUNTA A L'ANY 1300 ABANS DE J,C.

Comentari d'en :
JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en:
LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per : MARTÍ LAYRET
------------------------------------------
La bicicleta és cosa antiga. La primera noticia que en tenim es renunta a l'any 1.300 abans de J.C.
Per`fins l'any 1.893 de la nostra era no fou coneguda en el seu acabat actual, amb la seva transmissió ,pedals, rodes metàliques, etc. amb les millores aportades en les distintes etapes del segle passat. Marçal Ballús, amb aquella inquietud del seu temperament, es va interessar ben aviat dels avenços del avenços d'aqueta màquina, i per tots els inicis, sembla que fou el primer a portar a Sabadell, una bicicleta tal com la coneixien en els nostres dies, naturalment amb els materials que s'usaven a primers de segle.

BALLÚS I ELS SEUS AMICS
------------------------------------------

...Feia freqüenment excursions amb els seus amics, el quals s'apressaren també a adquirir bicicleta. Entre ells es poden anomenar a Rafel Roig Ferrán, que era el secretari del Jutjat Municipal i despres sogra del doctor Torrents, a Campmany ,de la Ferretería Campmany, a Soldevila, el fotógraf del carrer de Sant Joan, al costat de les "Germanetes", que després va passar a la Rambla. La "colla" dels ciclistes es va augmentar en molt poc temps i sortien sovint pels volts de la població, un gran nombre d'amics.

viernes, 29 de diciembre de 2017

RECORDANT : ELS PRIMERS COTXES - SABADELL

PLÀCID MARCET, SEGONS DADES VA SER EL

PRIMER EN TENIR AUTOMÒBIL

MENTRE MARÇAL BALLÚS

NO EL VA TENIR FINS l'ANY 1.914

Comentari d'en : MARTÍ LAYRET

I recordat per:

LLUIS MESTRES

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÁ

------------------------------------------------

S'ha especulat sobre el propietari del primer cotxe de motor que hi hagué a la població de Sabadell, en la major part i en totes les ocasions es disputava aquest prooritat en dos noms : Plàcid Marcet, que el va adquirir a París en un viatge que va fer amb amics i Marçal Ballús. Per les dades que varen arribar en aquells moments, es va poguer afirmar casi definitivament, que l'automòbil fou propietat de Plàcid Marcet que el va adquirir a París.

Al cap de poc, la població de Sabadell ja comptava amb els cotxes d'aquets, com el de Ballús i Jacint Martí per citar.ne alguns.

De fet, MARÇAL BALLÚS no el va tenir fins l'any 1.914. El seu fill Santiago, que va començar aquell any a estudiar el baxillerat, recordà que el seu pare l'havia anat a visitar amb un llampant automòbil que encara no tenía quan va començar el curs. Per tant, podem determinar l'any amb certa facilitat.

El cotxe del señor Ballús era un model de la marca alemana N.S.U. i, com tots els automòbils d'aquell temps, estava preparat per aixecar el capot tan bon punt el temps amenaçara tempesta a fi de protegir-se, els seus ocupants.

També era molt normal de veure, després d'un aiguat, algún d'aquells automòbils encallat entre pedres i fang a les "rieres" que s'organitzaven per les carreteres , a la espera d'una parella de mules que el traguessin del mal pas.

RECORDANT : GAIRABÉ A DOMICILI

DETALL COSTUMISTA :

ES QUE LA MAJOR PART DE LES COMPRESM ES FEIEN

A DOMICILI

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

-------------------------------------------

Detall costumista és que la major part de les compres es feien a domicili. Venedors que anaven casa per casa pregonant la la mercadería pels carrers. La llet, el pa (aquell pa que es comprava en un día i es manjava durant tota una setmana i al cap de set dies era tan tou com el día primer ) i molts aliments més com café, sucre i pastes de sopa que les transportaven en una especie de caixa amb rodes tibada a mà que deia "Cafés Debray ", fins "nengades" de la Costa anomenada "civils" o bé "borregos" de Cardedeu que un venedor els portava a peu, des d'allí.

La gent gastava molt poc en medicaments. Quan algun conegut sortia a la farmàcia, ja els seus amics s'interessaven per si estaven malalts o si els havia passat alguna desgràcia gran perquè no era habitual comprar medicines com ara es fa.

Els nostres avantpassats estalviaven tot el que podien i no pas per per gasiveria o per tenir força diners,sinó perquè no sabien si a la setmana sigüent tindrian feina. Ningú estava segur de poder-la conservar i calia ser molt previsor.

De roba, ja hem dit que els treballadors, no en gastaven gaire perquè pràcticament sempre portaven la mateixa. Una americana blava i uns pantalons de vellut, costaven tot plegat, 12 pessetes.

Les festes no es cobraven. Els treballadors feien festa per Nadal i altres dies senyalats pero sense cobrar-los, així de senzill. No hi havia vacances, ni curtes ni llargues i malgrat això es vivía plàcidament, sense preocupacions, si hi havia salut a les families. Tot ha canviat molt, com deia el señor Gorgori, i és difícil valorar tot el que ara tenim si no hem conegut el passat, encara que ens ho vulguin explicar...

RECORDANT : ELS CARRETERS , GENT SANA

GORGORI S'HAVIA DEDICAT AL TRANSPORT

Comentari d'en :

JOSEP COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

------------------------------------------

El señor Gorgori, s'havia dedicat al transport.Els transportistes se les sabien i han estat gent honrada i treballadora a carta cabal. Ell tenía tractes amb els que portaven carbó, ell també s'hi havía dedicat a aquest transport.

Deia Gorgori que en els viatges es perdía carbó pel camí. Entre mala carretera,i els sots i algún cabàs que s'enduien els de la fonda mentre menjaven en les parades del viatge, podía ser que hi hagués alguna diferèncenia de pes, però ells ja ho teníen tot calculat; de primer, al carregar el carro li posaven un cavall petit i després n'hi posaven un de gros i tot quedave compensat amb la "tara"de carro i cavall.
Es tractaven bé. En el viatge a Barcelona, es paraven a "Can Pagès" de Cerdanyola i Sant Andreu doncs hi havia dos establiments amb aquest mateix nom, allà preníen "la barreja" i el "Caliquenyo" que valía 5 céntims cada cosa. Després, a l'hora de dinar, un bon entrant, la seva escudella i carn d'olla. vi, café y copa, i caliquenya. El pa, era costum portar-se'l de casa. Aquest menú costava sis rals.
els carreters es reunien principalment al "Paralelo"(carrer de Fernando) i a l'Euterpe o " Cal Jan ", i allí , passaven la vetllade amb una botella de rom, traguejant. No hi havia la costum de jugar, de no ser gent viciosa. El tema de discussió eren les clàssiques rivalitats sobre el temps que havien empleat en determinats viatges i la carga fent propaganda de les proeses del día.

jueves, 28 de diciembre de 2017

RECORDANT : EL SEÑOR GORGORI TENÍA DOS FILLS, JOSEP I JOAQUIM

TRES NÉTS I BESNÉTS

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CR´TIQUES D'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

-----------------------------------------

El señor Gorgori, un del homes més mentats en aquets capítols dels Bombers de Sabadell,va tenir uns anys exitosos dintre la feina al servei de Bombers ,que certament durant molt anys va enyora. Gorgori,era un home afectuós, amable i d'una memória excepcional, no gaire freqüent. Amb un colega meu un día li va explicar el records de juventut, recordant junt amb el tema central, la vida i costums d'aquell Sabadell que fa tants anys que ell va viure.

El seu primer treball per allà el anys 1.909-1.910, cobrant una pesseta diària. El diumenge tenía d'anar-hi a les set del matí fins a la una del migdía, si bé aquestes hores les cobrava amb

un sobresou de dos rals l'hora, però era obligació fer-les. Però...que es podía fer amb una pesseta en aquell temps?Es curiós saber-ho, però forçes coses per exemple:
Es podíen comprar unes espardenyes de cánem, que costaven dos rals, uns mitjons que valíen un ral, per gastar els 25 céntims restants, el señor Gorgori va dir en el seu día que es podía anar a cal barber per 15 céntims, però la canalla,o sigui els nois joves els portaven al "esquilet" que en feia pagar 10 céntims. Aquest era més barat,perquè no usava tisores, sino a cops de màquina. Amb el 15 céntims restants el señor Gorgori anava al cine, al carrer de Les Planes, que s'hi entrava pel carrer de Sant Pau,se'n deia el Centre Líric i només valìa 10 céntims. Amb el cinc restants, comprava caramels o "barrejat" de cacauets i xufles que,per cinc cèntims en donaven un "un grapat gros" que servía per entretenir la vetllade.
Amb una pesseta doncs,espardenyes, mitjons, esquilet, cine y caramels. D'aixo fa,més o menys,cent o 110 anys.
Escrit dedicat als germans:
LAURA I PAU

RECORDANT : AL SERVEI DE LA POBLACIO (Capítol V )

. ..I ES QUE EL BOMBERS CORREN UN RISC MOLT GREU

EN CADA ACTUACIO

Comentari d'en :

MARTÍ LAYRET OLIVER

I recordat en:

LES CRÌTIQUES d'en JUSSÀ

Per: LLUIS MESTRES

------------------------------------------

Per fortuna el fets luctuosos varen estar mínims. Es tingué que lamentar el cas únic d'un jove de 27 anys-Andreu Sisó Creus-,que va morir en acte de servei, el día 28 d'Octubre de 1.945 en l'incendi de Facund Morral a la Rambla, a la qual ens hem referit. Aquest fet desgraciat va causar gran consternació a tota la ciutat, quan es va produir.

AL SERVEI DE LA POBLACIO
----------------------------------------------
Les intervencions dels bombers sempre han estat presidides i acompanyades de la curiositat general. Sempre han tingut públic al voltant.
En l'incendi del Molí d'en Torrella els bombers empenyien una bombona per un terreny costarut, amb molt esforç. Un dels badocs se li va ocórrer imitar l'aspetec que es fa amb la boca per fer tibar les cavalleríes, Un dels bombers es va molestar per l'al.lusió i deixant un moment la feina, va clavar un cop de puny al graciós que el va deixar distret. Per tot comentari va assegurar :" Aquest ja no arriarà més-"
Un altre del serveis, intervingué el señor Gorgori i que la ciutat no oblidarà mai fou en la catàstrofe ferroviària del 21 de juny de 1.920, quan un tren que "dormía" en una vía morta de Terrassa, es va desfermar, baixant cap a Sabadell, alcançant un tren de carga que anave a Barcelona en el tram del pas a nivell de la carretera. Dintre el tren que venía de Terrassa ,havíen quedat atrapats alguns rodamons, d'aquets que dormen en els trens de les estacions i no es van atrevir saltar quan es desvetllaren perque el comboi ja anava massa llençat a una velocitat creixent. Al produir-se el xoc de l'embestida, es van encendre uns vagons de palla que portava el mercaderíes i que potser i potser si no s'haguessin encés hi hauría hagut sort. El cas es que foren reclamats els bombers per apagar el foc i rescatar els polissons i també per serrar alguns ferros que dificultaven el rescat. Fou una desgràcia fortuita, amb l'agravant que fou en plena nit.

( CONTINUARÁ)

RECORDANT : ALGUNS INCENDIS IMPORTANTS ( CAPÍTOL IV )

MOLT PERILL EN L'INCENDI DE

L'AGÈNCIA COSTA

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

----------------------------------------

En la seva època i com a importants( ja que en petits incendis s'hi partivipava molt sovint) es cità al de Bayó, al carrer Sant Quirze, articles de goma, El de Guillem, dels mobles, del carrer de les Tres Creus, el de Forrellad, magatzem de cardons, del carrer de Bilbao, el de "Cal Codina", al carrer Blasco de Garay, el local de l'antiga "Farinera", que després fou una fàbrica a l'Estació Central, el de "Cal Morral" a la Rambla, que tothom se'l sentía a caure , en el qual hi havia molta fusta engrassada pels anys i molta era mèlis. FOU UN FOC MOLT ESPECTACULAR. I TRÀGIC...

A on va córrec més perill, fou en l'incendi de l'Agémcia Costa, al costat del Suís, perquè al produir-se el siniestra, hi havía dins, una quinzena de muls, els quals el,. vigilant possiblement sorprés per la magnitud que prenía el foc, no es va atrevir tallar les cordes que els reteníen.

GORGORI, ACONSEGUÍ SALVAR 3 o 4 ANIMALS

------------------------------------------------------------------

Per sort, el señor Gorgori entrà i aconseguir salvar tres o quatre animals que estaven mig ofegats pel fum. Va tenir la sort que el quart va caure al mig del portal i mentre procuraven aixecar-lo es va enfondrar el sostre de la quadra. Si la bèstia hagués sortit amb les altres, el señor Gorgori, hauría tornat dins altra volta i probablement

s'hauría produït la tragèdia.

( CONTINUARÀ)

RECORDANT : ALGUNS INCENDIS IMPORTANTS ( Capítol III )

... MENTRE L'AJUNTAMENT FOU COMPRAR UNA

ESPECIE D'IMPERMEABLES

Comentari d'en :

LLUIS MESTRES

I recordat en :

Les Crítiques d'en Jussà

Per: JAUME COSTAJUSSÀ

----------------------------------------

El que va fer l'Ajuntament de l' època fou comprar una especie d'impermeables de goma enquitranada que feien pena i que al primer incendi foren un desastre complet, ja que la goma i el quitrà es fonien amb l'escalfor i tot era un regalim que els molestave de veres. La falta de recursos municipal es feia cada día més evident.

Hem de pensar que no es cobrava ni un céntim de les empreses on es prestave auxili. Més endavant, ja es va cobrar quelcom quan van entrar en servei els camions cisterna.

ALGUNS INCENDIS IMPORTANTS

------------------------------------------------

El señor Gorgori, no fou mai de la plantilla oficial del Cos de Bombers ja que era dels que tenía una altre ocupació i momés estava de servei quan era necesari. Fou bomber fins els 65 anys, o sigui fins 1.961.Quan va retirar, els que eren fixos, cobraven un jornal, poca cosa, però almenys corresponía a una dedicació de moltes hores.

Com a incendis de magnitud a Sabadell, recorda els de " Cal Pisit", del carrer del Sol, una fàbrica semblant a la del Morral, i el de Turull, l'any 1.912. Hi va inervenir el seu pare i van venir els Bombers de Barcelona.

( CONTINUARÁ)

miércoles, 27 de diciembre de 2017

RECORDANT : ELS BOMBERS DE SABADELL ( Capítol II )

EL CARRER DE LLOBET JA ES VA ESTIPULAR UN

RETÉN DE NIT

Article publicat en:

Estampes Ciutadanes

I recordat en :

LES CRÍTIQUES D'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

-----------------------------------------

Per altre part,l'element humà també es va organitzar millor. Al carrer de Llobet ja es va estipular un retén de nit. Després de sopar i per torns, que duraven una setmana, sis homes i un caporal es cadaven allí a anar a dormir en prevenció d'una emergència nocturna, que en el cas de ser cridats podríen sortir i acudir a l'incendi amb molta més llestesa. S'ha de considerar, perquè es un detall molt important, que el camió del que hem parlat al principi,portave les rodes massissses. En una ocasió el señor Gorgori va proposar al cap,señor Burgarolas, que s'hi posessin pneumàtics corrents,d'aire, al que el responsable li va respondre que allò podría semblar ni més ni menys que un sabotatge al servei, perquè si es punxés una roda, faría perdre molt temps i mentrestant el foc aniría fent peu perquè s'arribaria tard.

AL 1.915, ES VA REGISTRE UNA PROTESTA IMPORTANT
--------------------------------------------------------------------------------------
Cert ´és que poc a poc, tot s'anava normalitzant ja que va arribar el moment en que es van pagar les hores perdudes en el servei d'extinció i quan menys els bomber no hi perdía diners.
Al 1.915 es registrà una protesta important perquè es solicitaven les solicitaven les sabates ja que en els incendis,al mig de l'aigua, runes i tota i tota mena de residus, resultava perillós anar amb espardenyes.

L'Ajuntament contraposà anar a mitges en les despeses i pagar només la mitat. Devant un panorama tant miserable, alguns es van donar de baixa, disgustats al no veure's compresos pel seu esforç i perquè i perquè tampoc tenien diners per semblants despeses...

( CONTINUARÁ)

RECORDANT : ELS BOMBERS DE SABADELL... ( CAPÍTOL I )

I ELS SEUS TEMPS HEROICS

Comentari d'en
JOSEP COSTAJUSSÀ
En:Estampes Ciutadanes

I recordat en:
LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per: MARTÍ LAYRET
-----------------------------------------

Van tardar força els bombers de Sabadell a poder disposar d'unes mínimes comoditats mentre ajudaven cada día a la població en tots els accidents que es presentaven. El señor Gorgori, recorda molt bé aquells temps llunyans en els que tot es feia rudimentariament, es pot dir, però amb una fé i un esperit de col.laboració extraordinari.

ANYS 15, MÉS O MENYS

-------------------------------------

Deuría ser pels anys 15, més o menys, que van comprar un xassis d'un camió americà, concretament un Maxwell (n'arrivaren dos a Sabadell i l'altre fou pel Grau dels acabats ) se'l van carrossar els mateixos bombers i fou destinat al transport de mangueres, extintors i part del personal. Hi cabien 10 persones i d'aquesta forma ja fou possible arribar amb més eficàcia al lloc de siniestres.

PERO LA BOMBA SEGUÍA TIRADA PER UN CAVALL.

(CONTINUARÁ )

RECORDANT : AFECCIÓ SOBRE DE TOT ( y Capítol VI )

ABANS DE PERE GRAU, TAMBÉ UN SABADELLENC HAVÍA CONSTRUÏT

UN APARELL DE RÀDIO

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat per :

MARTÍ LAYRET

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

------------------------------------------------

L'atracció que sentía Grau per les coses noves i els mecanismes el va fer interessar pels aparells de ràdio.

Aquell primer model que va contruir, un C-119, el va fer amb material francés que li venia una Llibrería de Barcelona de la Ronda Universitat. i que regentaba Esteva Morata.

Abans de Pere Grau, també un sabadellenc havía construït un aparell de ràdio en aquell temps de l'any 1.924, es deia COMAS i anaven en col.laboració en aquestes coses. Comas era fill del que era llavors el representant de la Tabacalera a Sabadell.

No tot anava rodó en els "invents" d'aquells joves. Un amic de Grau, Adrià Margenat, era el qui portava el material i sembla que a les primeres proves l'aparell no rutllava. Tots tres es van passar tot un día fent proves amb la lògica il.lusió de oir-lo a funcionar i de comprovar els resultats. Finalment,després de moltes manipulacions i provatures es van adonar que havien col.locat una bobina-gamma defectuosa que no feia contacte. Substituïamar la Repúblicada la peça, es resolgué el problema.

Quan van sortir al mercat els primers aparells no van tenir gaire acollida. El preu era poc menys que prohibitiu i es van anar introduïnt molt lentament.

Una de les anècdotes que recordava el señor Grau, relacionada amb el negoci de la ràdio, es remontava al día 14 d'Abril de l'any 1.931, quan es va proclamar la República. Va instal.lar un altaveu al balcó i va conectar amb les noticies de l'esdeveniment que donava la ràdio.

Una gran quantitat de gent es va parar devant l'establiment per escoltar, i aquell tram de la Rambla es va omplir de gom a gom.

Després varen portar el negoci els seus fills. Ell com a bon peoner, havia obert oportunament un ample i esplendorós camí.

VA MORIR EL DÍA 1 de febrer del 1.979, als 78 anys d'edat. Dos anys després d'haver contat aquesta relació i la passió que havia sentit per la ràdio al llag de la seva vida.

RECORDANT : CAP AL PERFECCIONAMENT ( CAPÍTOL V )

GRAU ,VA CONSTRUIR JA UN APARELL DE 3 VÀLVULES A REACCIÓ

L' ANY ,1.927

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per : MARTÍ LAYRET

------------------------------------------

L'any 1.927, Grau va construir ja un aparell de 3 vàlvules a reacció i el va convertir en un superheterodí, o sigui amb possibilitat de canvi de freqüències per a captar mès emissores. Aquest sistema va ser precisament el que avantatjà a tots en aquestes matèries altres i el que volem en aquesta història es donar només constància dels fets sense entrar en tecnicismes. Del que no hi ha dubte es que per arribar a trobar aquest sistema en aquell temps i en els primers passos de la ràdio,s'ha d'admetre que Grau i altres amics treballavenen en la causa , debíen tenir-hi molt amor i dedicació.

Aquell sistema va ser precisament utilitzat universalment, i aventatjà a tots els altres.

EL PRIMER ESTABLIMENT DE RADIOS

-------------------------------------------------------------
Fins l'any 1.930, no es va establir, Pere Grau, en la venda d'aparells de ràdio . Ho va fer en la mateixa Rambla, al costat de la sabatería, instal.lant un petit aparador d'exposició. La primera marca que va oferir era la "Clarion", americana , de cinc vàlvules. Valía 750 pessetes, quantitat que en aquell temps bé podia considerar-se un dineral. Després va venir la guerra i durant tot el temps que durà el conflicte,establiment va està practicament tancat, Després ja, a l'any 1.941, va traslladar la botiga del ràdios al carrer del Pedregar fins l'enderrocament d'aquella zona l'any 1.947. Per cert que,com a nota curiosa, cal dir que per indemnització de l'enderrocament ,li van donar al Sr. Grau la xifra de 2.000 pessetes, quan una casa normal, una casa de les que en deiem angleses , se'n pagava llavor, segons l'estat i el lloc on estava ubicada, entre les 45, i les 75 mil pessetes. Altre cop trasllat, ràdius y sabates altre vegade a la Rambla. Com que a Pere Grau li interessaven més les ràdius, va posar la sabatería al carrer del Sol, on la va seguir regentant a escala familiar, mentre a la Rambla posava els aparells de ràdiu "en línea" i en plan d'ofensiva, oferint les millors marques i models que sortien al mercat.

RECORDANT : 1.927 : ELS PRIMERS APARELLS DE RADIO VERITABLES ( I V )

EN AQUELLA ÈPOCA, GRAU , CARREGABA ELL MATEIX

ELS ACUMULADORS

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per : MARTÍ LAYRET

-------------------------------------------

Els primers aparells de ràdio que portaveveritable van sortir al mecat amb un v ibrador entre els anys 1.927 i 1.929. Anaven amb acunuladors que s'havien de portar a carregar,i amb un que fabricave l'especialista el Sr. Ferrando aquí a Sabadell. En aquella època, Pere Grau ,carregava ell mateix els acumuladors.

Per a poder oir la ràdio amb certa nitidesa, calía posar-hi una antena, no com les de la televisió d'ara, naturalment, sinó una de més senzilla però que ajudava a la captació a la captació de les emissores. Més endavant es va anant perfeccionat el sistema però durant molts anys va ser imprescindible l'antena ja que gairabé tots els aparells de poca potència haurien resultat inútils.

De França arribava una revista titulada "Antena" que.tots el programes de les audicions de les principals emissores d'aquell temps.

( CONTINUARÁ )

martes, 26 de diciembre de 2017

RECORDANT : L' AVANÇAT PERE GRAU ( CAPÍTOL III )

PERE GRAU FONTANET , NASQUÉ

A SABADELL EL 27 DE FEBRER DEL 1.900

Comentari d'en:

MARTÍ LAYRET

I recordat per :

LLUIS MESTRES

En : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

-------------------------------------------------

Pere Grau Fontanet, nascut a Sabadell el 27 de Febrer 1.900, als 14 comença a treballar en la fin s a la defunciórma Ramón Romeu Voltà, dedicada a matéries téxtils,fins a la defunció del seu pare,l'any 1.927. Abans però, a l'any 1.912,havien traslladat la sabatería , de la Plaça Sant Roc, a la Rambla número 14.

DEDICAT AL RAM TEXTIL...
-----------------------------------------
Si bé dedicat al ram téxtil, per raó de la feina,la dèria de Pere anava per uns altres viaranys. Així doncs, l'any 1.924, quan encara no existía la Radio Barcelona.encara que un temp mes tard va iniciar les emissions, es va construir ell mateix un aparell de ràdio. Hi va venir molta feina,però els temps que corrien, era d'una instal.lació potent.
Va muntar una antena de tres fils, que anaven del propi edifici de la Rambla al carrer del Sol. La primera audició que va aconseguir amb el seu aparell la va captar de l'Hotel Saboia, de Londres i d'altres.
( CONTINUARÁ)

RECORDANT : PERE GRAU, HAVÍA ESTUDIAT ALS ESCOLAPIS... ( Capítol II )

.. ... EN ELS SEUS PRIMERS ANYS

Comentari:

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

-----------------------------------------

Als catorze anys Pere començà a treballar en la firma Ramón Romeu Voltà, dedicada a matèries textils, fins a la defunció del seu pare, l'any 1.927,abans però, a l'any 1.912, havien traslladat la sabatería, de la Plaça Sant Roc, a la Rambla número 14. Si bé dedicat al ram textil per raó de la feina, ls dèria de Pere anava per uns altres viaranys. aixì doncs, any 1.924, quan encara no existía Radio Barcelona, encara que un temps més tard va iniciar les seves emisions, es var construir ell mateix un aparell de ràdio.

RECORDANT : DELS PRIMERS SABADELLENCS QUE VAN ESCOLTAR LA RADIO ( Capítol I ) )...

...A NORD- AMÉRICA VAN COMENNÇAR

ELS EXPERIMENTS

Comentari de :

JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en:

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ LAYRET

------------------------------------------

A Nord- Amèrica van començar els experiments de les emissores de ràdio l'any 1.914. Al 1.919, Radio Montreal, emitía ja programes regulars. A Europa, la primera tranmissió radiofònica de caràcter públic va efectuar al maig de l'any 1.920 des de l'emissora anglesa de Marconi Wireless de Chelmsford. En 1.921, a París, es va utilitzar la Torre Eiffel com a antena en els assaigs i a l'any, 1.922 espa va a continuar a Londres la BBC..L'any 1.923, Alemanya i Txecoslovàquia ja diposaven d'emissores de ràdio, A Espanya, Josep María Guillén, enginyer industrial, creà , l'any 1.924 la primera emissora espanyola. Radio Barcelona, instalada en l'edifici de l'Hotel Colón, a la Plaça de Catalunya. Oficialment, Radio Sabadell, va iniciar el seu funcionament públic l'any 1.933., preludoANY 1.924 :SORGÍ LA PRIMERA EMISSORA ESPANYOLA
----------------------------------------------------------------------------------------

Fins a derraries del primer quart de segle, la ràdio, com a tal, era desconeguda per nosaltres. Ens alguns països d'Europa començaven els assaigs i les proves, hi havía un moviment de curiositat davant que s'anunciava, però ni havía emissores a Espanya ni les europees que s'anaven assagjant, teníen programas organitzats com per a poder-ne gaudir i si bé a l'any 1.924 sorgí la primera emissora espanyola, precisament a Barcelona, les seves encara que les seves audicions no van agafar empenta ni continuïtat. Les emissions anaven barrejades amb tota mena de sorolls, gairabé sempre.
La técnica poc desenvolupada i le falta dels elements deguts, així xom coneixaments, en general davant el nou "invent" era la tónica dominant, D'aquí ve que el mèrit era del qui ,en aquells temps,preludi del progrés, van poder anb el que havíen après, amb enginy i sens dubte amb una bona dosi de de vocació ser el primers de gaudir de les audicions radiofòniques.

(CONTINUARÁ)

lunes, 25 de diciembre de 2017

RECORDANT : L' ANY 1.957 EL FILL JOAN OCUPAVA TOTA LA PRIMERA PLANA... ( y IV )

....ABC, DE MADRID PEL MATEIX MOTIU

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÁ

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

... L'any 1.957 el seu fill Joan ocupava tota la primera plana d'ABC de Madrid , pel mateix motiu . A la "passada" de Sabadell l'any 1.983, el seu nét Ramón la mateixa exhibició.

Fleca ma acudir a moltes manifestacions , "passades" i festes on un cavall i un vehicle eren una atracció. Una d'aquestes festes fou el Carnaval, de la Societat Coral "La Amerucana"( que teníala seu allà on abans se'n deia "La Rata", després el Casal d'esquerra, el "Cactus Club ", el Centre d'Acció Católica" de la Purísima i més enllà La Caixa d'Estalvis de Catalunya amb un bloc de pisos ) l'any 1.926.

EN AQUELL TEMPS ERA UN ESDEVENIMENT LA PEL.LÍCULA AL TÍVOLI DE BARCELONA... DEL

------------------------------------------------------------------------------------------------------------
......Interpretada per Ramón Novarro, titulada BEN- HUR. Com a propaganda l'empresa, feia de passejar pels carrers cèntrics de la Ciutat Comptal, una quadriga romana. Això va donar una idea a Fleca i va a anar a demanar que li deixessin la quadriga per a la Festa del Carnaval aa la qual volía enganxar quatre cavalls perquè alguns tram de la Rambla, especialment davant de cal Morral, era més estret i no hauría pogut passar, llavors i va posar tres cavalls només però l'èxit ja estava assegurat.

ELS DIARIS DE L'ÈPOCA VAN PARLAR DEL TRIOMF DEL FLECA
---------------------------------------------------------------------------------------------------
...En les festes del Carnaval de 1.926, les serpentines i el confetti es llançaven a dojo a La Rambla al pas de la desfilada festiva i l'admiració del día fou per "La Panera" en el que i anaven camarers i camareres, i sobretot Ben-Hur en la qual Ramóm Fleca unía l'espectacularitat amb la joventut i amb l'art perfecte de dominar els cavalls. Fou tota una jornada triomfal i de record perdurable. Les fotografíes que posseeix ho testimoni. Una maqueta que guarda en el seu museu es la prova final, la fita que constitueix pel jove Fleca, la quadriga "Ben-Hur".

domingo, 24 de diciembre de 2017

RECORDANT :EN 1.850 : EL BESAVI d'en " FLECA" VA CONTRAURE MATRIMONI ...( III )

...AMB LA FILLA ÚNICA D'ÚNA FAMILIA ANOMENADA "FLECA "

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

Recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Fleca, que vol dir Fornaría o venda de pa o podía o podía associar-se a una peça o especialitat de pa. Això ens va fer pensar per algunes contalles, sobre aquest tema, que la familia Fleca havía tingut a l'antigor, una important indústria d'elaboració de productes panificats. El besavi Puig era el gendre de "Can Fleca " i des d'aquella època, els cognoms Puig i Fleca ,varen continuar u de la visitanits, passant amb tot el simbolisme i amb la professió de l'afecte familiar de pares a fills. Heus ací doncs la familia Fleca.

ELS MUSEU DELS FLECA

-------------------------------------

En el domicili del Fleca, en una de les ales, es troba el "Museu Fleca", un anténtic regal de la visita, i un plaer del record , resum d'una vida consagrada a una afecció. Allí es conserva la maqueta d'aquell tramvia públic de Sabadell. Moltes fotografíes de l'època, ordenades i col.leccionades; pura història sabadellenca. El motiu especial d'aquest museu es deu a l'entusiasme que sempre havíen desplegat els Fleca en la festa de Sant Antoni, L'any 1.962 hi va haver un malentès amb les autoritats locals, mai més en aquella festa essent l'Alcalde de la ciutat Antoni Llonch. Llavors, amb moltes dificultats i amb l'ajut de tota la familia, a pujar dalt del seu pis el cotxe de de cavalls. Ocupa la part central de la sala junt amb un munt de fotografíes del 1.909 fins bastant més tard,troffeus, guarniments, la imitació d'un pessebre clàsic i fins el cap dissecat d'un cavall del qual guardaven un nostàlgic record. (La "saga va continuà . en Ramón va merèixar la primera página de la "Vanguardia" el día 21-01-31 ,fotografiat anant a la "passada" dempeus damunt de dos cavalls, amb un altre devant.

sábado, 23 de diciembre de 2017

RECORDANT : L' AMIC FLECA, DE LA DINASTÍA CONEGUDA COM "ELS FLECA" ( Capítol II )

RAMÓN PUIG RENOM ,ENS VA CONFESAR:

" QUE NO FOU GAIRE BON ESTUDIANT "

Comentari d'en :

JOSEP COSTAJUSSÀ

I recordat per:

MARTÍ LAYRET

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

-------------------------------------------------

Ramón, va passar pel col.legi del carrer Llobet, cantonada amb el carrer de les Paus, mdedicàés tard va anar als Escolapis i finalment el portaren a " Cal Tatché ". amb el señor Colillas. Les seves déries han estat els cotxes i els cavalls. Abans dels 18 anys ja ajudaba al seu pare en el negoci dels tramvies. Després es dedicà més que res a la venda de bestiar porquí, diem-ne que és el seu "modus vivendi" bàsic, negoci que continuaran els seus fills. Home lluitador per naturalesa no escatimà, ni ho va fer mai les hores del treball i, durant molts anys de la seva vida ha estat la sortida del sol la que ha marcat l'inici de la seva tasca.

EN LES SEVES TARGES ES LLEGÍA : Ramón Fleca-Puig Renom però la veritat és que no se'n diu de Fleca. Tant a ell com a la seva familia se'ls coneix con a "els Fleca". Una carta sense adreça, arriba sense problemes a les seves mans . La mateixa carta dirigida a Ramón Puig podría anar molt bé a un altre destinatari o no es cursaría. No tots els seus veins saben que en realitat es deia Puig i molts sabadellencs que el coneixían , tampoc. El nom de Fleca mereix doncs per aquest motiu un nom oficial a escala familiar.

(CONTINUARÁ )

RECORDANT : L' AMIC FLECA , DE LA DINASTÍA CONEGUDA PER AQUEST NOM (CAPÍTOL I )

NASQUÉ A SABADELL EL 5 d'ABRIL DE 1.908

Comentari d'en :

JOSEP COATAJUSSÀ

En : SABADELL "Estampes Ciutadanes"

I recordat per :

MARTÍ LAYRET

En : LES CRÍTIQUgenerES d'en JUSSÀ

------------------------------------------------

Ramón Puig Renom, "pater familias" actual de la dinastía coneguda com a "els Fleca", en aquells temps, nasqué el 5 d'abril de 1.908, al carrer Sant Francesc, número 17, on molt de temps i va residir( encara que més tard va viure en un pis que donave a la Plaça Marcet,22, i que comunicava amb el del carrer Sant Francesc, on hi habitaba també un seu fill.) Van contraure matrimoni amb María Teresa Barber Carbonell i varen tindra 6 fills : Joan, Rodolf, Santiago, Ferrán, Mª Rosa i Inmaculada. Aquestes darreres, bessones. Com a anècdota corresponent a la seva arribada al món van nèixer un 19 de gener, a les 3 de la matinada, dins del cotxe on el seu pare les traslladava a la Clínica del Doctor Pareja. No passava ni una ànima pero no fou tot més que un ensurt perquè clinicament no es va presentar cap dificultat. L'alegría finalment, d'haver arribat descendència femenina, després de quatre varons, va fer que l'aventura s'oblidés aviat i quedés com un record de quelcom que no passa sovint però que tot pot succeir a qualsevol.

RECORDANT : PER L'HOTEL ESPANYA VA PASSAR TOTA LA SOCIETAT DEL SEU TEMPS ( y II )

I L'EDIFICI FOU ADQUIRIT PEL GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

Per: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Aixì es, per l'Espanya va passar tota la societat del seu temps. Era un títol de distinció. Era, en definitiva, una obra i un ambient creat justament a l'elcalf d'una època. I amb ella va morir...

La història de l'Hotel Espanya acaba aquí. Tancat l'Hotel, algunes entitats sabadellenques es van interessar per la compra. Entre elles, el Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç. Francesc Vives va acompanyar a alguns representants d'aquestes institucions a Madrid on residien els propietaris, fills del matrimoni Arribas- Turull. Crec que hi va haver alguns prob lemes inicials amb Pilar Arribas i el seu marit, l'advocat García Gutierrez, ja que els Arribas teníen confiança de tota la vida dipositada en els VIVES,sense cap problema durant tants anys i no els feia cap gràcia de tractar amb "Entitats", sino amb persones físiques de representació pròpia. Certament ,aquestes son coses anecdòtiques i sense cap mena de relleu ja que un temps més tard, amb una fórmula que complagués i dongués seguratat a tots en l'operació, l'edifici fou adquirit recaient finalment en propietat del Gremi de Fabricants.

RECORDANT : 1.933 : EL FINAL DE L' HOTEL ESPANYA ...

... .. CADA VEGADE ERA MÉS CÒMODE TRASLLADAR-SE A BARCELONA

Escrit d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

Per: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

A mesura que els anys anaven passant, el problema de la falta de clients, aguditzava. Cada vegade era més còmode traslladar-se a Barcelona i la majoría dels clients joves ja pernoctava a la capital, i feien igual les companyes de teatre amb regularitat. En molts aspectes era més interessant i certament allí teníen més incentius de distracció. Passava doncs que les habitacions no s'omplien totes i calia mantenir el personal i totes le s instal.lacions, per tant els números van deixar de ser positius o, quan menys, no tant interessants de quan el rendiment era normal. El negoci havia anat a menys, no pas per falta de qualitat sinó perquè havien canviat les costums.

L'ANY 1.933...

---------------------

Certament, una vaga hotelera en 1.933 va propicia el tancament definitiu de l'Hotel Espanya. De primer fou una cosa temporal, després es va reconsiderar la postura. S'ha d'advertir que Andreu Vives, havia mort, ell que havia portat magistralment la cuina. La familia va decidir retirar-se del negoci i anar a viure després al numero 30 de la pròpia Rambla, en un dels pisos que s'havien construít en el terreny que havía estat llar, anys passats, d'Agnés Armengol, de Badía.

L'Hotel Espanya va seguir donant banquets fins a última hora. L'últim ,la participació del qual m'ha vingut a mans, es datada del 13 de maig del 1.933 i,tenía per motiu la Festa de la Primera Comunió d'Antònia Abella Guillem. Es van menjar entremesos, canalons, llagosta a la brasa, Capons del Prat, biscuit, maduixes, fruita del temps i els invitables acompanyants finals...

(CONTINUARÁ )

RECORDANT : ELS MARCET EN L'ESPAÑA

ELS VIVES TENIEN MOLTA AMISTAT AMB ELS MARCET

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ,

En : LES CRÌTIQUES d'en JUSSÀ

Dels dos germans Vives, l'Andreu, tal com s'ha comentat, va enviudar quan els seus fills encara eren menuts. Llavors la Sra. María, esposa d'en Francesc, va fer-los pràcticament de Mare, tasca que va desempenyar amb aquella delicadesa i afecte que la distingien. Ella ja tenía dos fills, i dos de la cunyada, finada prematurament. La cosa no va acabar aixì sino que finalment fou l'encarregada de tirar endavant, amb dedicació maternal, amb cinc criatures, quatre d'elles de poca edat.

Ho explicaré : Els Vives tenían molta amistat i franquessa amb els Marcet. Quan Plàcid Marcet va enviudar, el seu fill Josep María, tenía només 9 anys. Degut aquesta circunstància i per assegurar la seva cura, va demanar a Francesc Vives que intercedís a la seva esposa per tal que es fes càrrec del nen, cosa que la senyora María, que esl apreciava molt, no hi posà resistència tot i sabent els problemes que li plantejaría tota aquella canalla al seu voltant.

Josep Mª Marcet, que després sería l'Alcalde de Sabadell, visqué a l'Hotel Espanya des dels 9 anys fins els 21, quan es va casar. Sempre reconegué haver tingut una segona mare amb Maria Planas i mai se'n va oblidar en cap moment de la seva vida. Molt sovint anaven a visitar al petit Josep Mª , els seus avis, Josep Marcet i la seva esposa, la senyora Marieta.

( CONTINUARÁ )

viernes, 22 de diciembre de 2017

RECORDANT : DE QUAN LES ENTITATS ECONÓMIQUES DE CATALUNYA....

VAN OFERIR EL BANQUET A :

S.M. , EL REI ALFONS XIII A LA LLOTJA DEL MAR

Comentari d'en:

JAUME COSTAJUSSÀ

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

El 27 de Juny de 1.920, les entitats económiques de Catalunya, van oferir van oferir un banquet a S.M. el Rei Alfons XIII a la llotja del Mar i el menú fou el següent: " Consomé de gall d'indi en tassa- Pasta fullada al Parmesan- Salmó fred amb salsa verde- Filet de Bou a l'olorós-Llagums de Primavera- Pastel de" foie-gras" d'Estrassburg - Capons del Prat,rostits- Amanida Raquel- Préssec Victória Eugénia - Mil fulls- Fruites - Aigües minerals-Licors- Tabacs-Vins-Sherry Pale- Château de la Rieusec ,1.893- Château de Leoville 1.893.- Möet et Chandon Brut 1.906".

Amb referéncia a les dues visites reals a Sabadell, en aquells anys, es guardava en l'Hotel Espanya,una Copa Daurada expresament, en el qual hi havía begut el Rei.

RECORDANT : SABADELL ,HOMENATGEAN AL EMINENT VIOLINISTA CATALÀ...

... JOAN MANENT

Comentari d'en :

JAUME COSTAJUSSÀ

Per: LESCRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per exemple, el 9 de juny de 1.909 , Sabadell va homenatgea al eminent violinista català Joan MANENT, amb el següent banquet :" Confitats varis- Canelonis Rossini- Lluç fregit - Filet à la Broche- Postres vàries - Vins- Xampany Frappé-Licors - Havans- Café-." En el mateix any celebraven lea noces a l'Espanya, Ernest Abelló Viver amb Elvira Serra (19 d'agost) i Eduard Abelló Josefina García Vidal (11 Novembre ).

1.911 : BANQUET SERVIT A L'ACADÈMIA DE BELLES ARTS
---------------------------------------------------------------------------------
"Entremesos - Canalons Rossini- Salmó del Rin- Filet de Bou a la Bordalesa-Cap de Porc a la Grega- Capons del Prat- Crema Modernista- Rioja- Xampany de l' Hotel Espanya- Café - Copa i Havans.-"

EL DIA 14 de Maig de 1.916
---------------------------------------
Un "Banquete de Simpatía a Francia y a las Naciones Aliadas". El 13 de Noviembre de 1.927, "La Junta de la Liga de Defensa de las Aguas del Rio Ripoll" y de sus Afluentes y Derivados, ofrecio un Banquete a los Sres. Ingenieros de Obras Públicas y del Servicio Central Hidráulico de Espanya, que han intervenido en los Estudios y Sondeos preparatórios del Pantano del Río Ripoll. Es serveix : Entremesos- Arroç Regència- Llangostins- Filets al Pantà- Gelatina de Pavo- Capons Rostits- Biscuit - Postre- Vins- Xampany- Café- Licors i "Puros".
Es guardaven en aquells moments a l'arxiu de l'Hotel Espanya molt més banquets servits i que varen ser cedits per la familia Vives al arxiu Municipal...
( CONTINUARÁ)