RECORDANT : AFECCIÓ SOBRE DE TOT ( y Capítol VI )

                    ABANS DE PERE  GRAU, TAMBÉ UN SABADELLENC  HAVÍA CONSTRUÏT

                                                               UN APARELL DE RÀDIO

                                                                               Comentari d'en :

                                                                                JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat per :

MARTÍ LAYRET

En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

------------------------------------------------

L'atracció que sentía Grau per les coses noves i els mecanismes el va fer interessar pels aparells de ràdio.

Aquell primer model que va contruir, un C-119, el va fer amb material francés que li venia una Llibrería de Barcelona de la Ronda Universitat. i que regentaba Esteva Morata.

Abans de Pere Grau, també un sabadellenc havía construït un aparell de ràdio en aquell temps de l'any 1.924, es deia COMAS i anaven en col.laboració en aquestes coses. Comas era fill del que era llavors el representant de la Tabacalera a Sabadell.

No tot anava rodó en els "invents" d'aquells joves. Un amic de Grau, Adrià Margenat, era el qui portava el material i sembla que a les primeres proves l'aparell no rutllava. Tots tres es van passar tot un día fent proves amb la lògica il.lusió de oir-lo a funcionar i de comprovar els resultats. Finalment,després de moltes manipulacions i provatures es van adonar que havien col.locat una bobina-gamma defectuosa que no feia contacte. Substituïamar la Repúblicada la peça, es resolgué el problema.

Quan van sortir al mercat els primers aparells no van tenir gaire acollida. El preu era poc menys que prohibitiu i es van anar introduïnt molt lentament.

Una de les anècdotes que recordava el señor Grau, relacionada amb el negoci de la ràdio, es remontava al día 14 d'Abril de l'any 1.931, quan es va proclamar la República. Va instal.lar un altaveu al balcó i va conectar amb les noticies de l'esdeveniment que donava la ràdio.

Una gran quantitat de gent es va parar devant l'establiment per escoltar, i aquell tram de la Rambla es va omplir de gom a gom.

Després varen portar el negoci els seus fills. Ell com a bon peoner, havia obert oportunament un ample i esplendorós camí.

VA MORIR EL DÍA 1 de febrer  del 1.979, als 78 anys d'edat. Dos anys després d'haver contat aquesta relació i la passió que havia sentit per la ràdio al llag de la seva vida.