TRES NÉTS I BESNÉTS
Comentari d'en :
JAUME COSTAJUSSÀ
I recordat en :
LES CR´TIQUES D'en JUSSÀ
Per: MARTÍ LAYRET
-----------------------------------------
El señor Gorgori, un del homes més mentats en aquets capítols dels Bombers de Sabadell,va tenir uns anys exitosos dintre la feina al servei de Bombers ,que certament durant molt anys va enyora. Gorgori,era un home afectuós, amable i d'una memória excepcional, no gaire freqüent. Amb un colega meu un día li va explicar el records de juventut, recordant junt amb el tema central, la vida i costums d'aquell Sabadell que fa tants anys que ell va viure.
El seu primer treball per allà el anys 1.909-1.910, cobrant una pesseta diària. El diumenge tenía d'anar-hi a les set del matí fins a la una del migdía, si bé aquestes hores les cobrava amb
un sobresou de dos rals l'hora, però era obligació fer-les. Però...que es podía fer amb una pesseta en aquell temps?Es curiós saber-ho, però forçes coses per exemple:
Es podíen comprar unes espardenyes de cánem, que costaven dos rals, uns mitjons que valíen un ral, per gastar els 25 céntims restants, el señor Gorgori va dir en el seu día que es podía anar a cal barber per 15 céntims, però la canalla,o sigui els nois joves els portaven al "esquilet" que en feia pagar 10 céntims. Aquest era més barat,perquè no usava tisores, sino a cops de màquina. Amb el 15 céntims restants el señor Gorgori anava al cine, al carrer de Les Planes, que s'hi entrava pel carrer de Sant Pau,se'n deia el Centre Líric i només valìa 10 céntims. Amb el cinc restants, comprava caramels o "barrejat" de cacauets i xufles que,per cinc cèntims en donaven un "un grapat gros" que servía per entretenir la vetllade.
Amb una pesseta doncs,espardenyes, mitjons, esquilet, cine y caramels. D'aixo fa,més o menys,cent o 110 anys.
Escrit dedicat als germans:
LAURA I PAU
Es podíen comprar unes espardenyes de cánem, que costaven dos rals, uns mitjons que valíen un ral, per gastar els 25 céntims restants, el señor Gorgori va dir en el seu día que es podía anar a cal barber per 15 céntims, però la canalla,o sigui els nois joves els portaven al "esquilet" que en feia pagar 10 céntims. Aquest era més barat,perquè no usava tisores, sino a cops de màquina. Amb el 15 céntims restants el señor Gorgori anava al cine, al carrer de Les Planes, que s'hi entrava pel carrer de Sant Pau,se'n deia el Centre Líric i només valìa 10 céntims. Amb el cinc restants, comprava caramels o "barrejat" de cacauets i xufles que,per cinc cèntims en donaven un "un grapat gros" que servía per entretenir la vetllade.
Amb una pesseta doncs,espardenyes, mitjons, esquilet, cine y caramels. D'aixo fa,més o menys,cent o 110 anys.
Escrit dedicat als germans:
LAURA I PAU
No hay comentarios:
Publicar un comentario