RECORDANT : ESTAMPES CIUTADANES - SABADELL 1.880-

           " LA VAGA DE LES SET SETMANES"

                           Per: J. COSTAJUSSÀ OLIVER

I recordat en :

Les CRÍTIQUES d'en Jussà

Per: Jaume Costajussà

-------------------------------------

ELS PROBLEMES VENÍEN DE LLUNY:

El tema de les vagues, no era pas estrany en la història dels nostres teixits, Mateu somriu obertament quan aquest assumpte entra en la roda de la conversa. " La primera vaga del món, es va fer a Sabadell" . I Parlem de "la vaga de les set setmanes" per allà 1.880, en la que hi hagué una entesa general per no acudir al treball perquè els teixidors volíen cobrar més i els fabricants no accedien. Els Brujas, s'escaparen de la crema perquè es posaren d'acord amb el personal i les màquines van funcionar. Els salaris eren minsos. Les families teníen poques despeses i per això vivíen. Però en general, l¡obrer menjave entrepans d'arengades o "civils" que en deien llavors i, estalviant, menjaven arroç amb conill, el diumenge, que era d'allò més tirat en aquell temps. Postres no se'n menjaven, en tot cas el diumenge. La Passtissería de "Cal Garriga" que estava en els baixos del que després va èsser l'Euterpe, vénia el diumenge una bona quantitat de tortells de nata i crema, fins aquí arribaven els pressupostos familiars, no tots, es clar.

Un tortell valía un  ral. Potser el Brujas, foren del primers sabadallencs que beberen xampany per l'amistat de la mare del 

senyor Brujas-Casanovas, amb els Codorniu.

No es cregui que els fabricants tireven la casa de la finestra. Estalviant i contant molt, es guanyaven la vida normalment a la manera del temps.(les diverticions es limitaven generalment, al teatres de la ciutat-Cervantes,Euterpe, Campos i Principal- ) on arribaven, això sí, companyies de fama i bon cartell. Algunes companyies italianes havíen fet temporada, mentre esperaven vaixell que els portés a América.

Com a dada curiosa, hem de citar que els components d'aquestes companyies s'allotjaven als domicilis particulars de teixidors de Sabadell  que, llogant alguna habitació, aconseguíen una ajuda econòmica estimable.