LA "VACA DELS NENS "
Per:
J. Costajussà Oliver
t
I recordat en:
" LES QUÍTIQUES d'en JUSSÀ"
Per: Jaume Costajussà
--------------------------------------------
Teníen una vaca que li deien " La vaca de la canalla". Era de les anomenades "suïsses", i donave molt bóna llet.
El "entesos" deien ( i tal com m'ho van dir, ho dic), que la vaca holandesa donave la donave de més grau. A la vaquería dels Domènech n'hi havía de les dues classes però, segons sembla per l'aliment d'un nen petit i per la canalla, era preferible la llet de la vaca suïssa.
Als nens que se'els criava amb aquesta llet els era reservada sempre de la mateixa vaca. Era la fórmula que evitava complicacions intestinals, còlics i malenances que poden ocasionar alteracions substancials del productes alimentaris. Aquélla"vaca de la canalla" donava sempre una regularitat i una mesura de qualitat i grau. Era ideal i d'aquí ve que la batejaren amb aquest nom. En la vaquería dels Domènech, una cosa era anar a comprar llet i una altra era "llet de la vaca de la canalla".
En aquéll temps de la nostra història (l'an era una my 1.910, anem a dir ), la gent no hi anava a la lletería a comprar la llet, era el "vaquer" mateix el qui passava per les casses de la població a repartir-la, a diari.
Ens consta que la servían pura, tal con es munyía i que no hi havía el mal costum i el frau d'afegir-hi aigua.
Del repartiment se'n feien càrrec els mossos, que feien el recorregut matins i tardes. De tornada, posaven una manta a terra i es descarregaven de les bosses plenes de xavalla, perquè de billets en corrien pocs, un litre de llet, valía "céntims"( 30 o 40 com a més ) i per tant, la recaptació era una muntanya de monedes.
Els nens de la casa s'entretenien fent piles en mentre els grans les comptaven i en feien "cartuxos" de determinades quantitats en les recaptacions diàries. Més enllà el sistema dels cartuxos era encara vigent, quan es tractave de monedes metàliques.
Els Domènech, cultivaren durant molts anys les terres dels Oliver i, especialment com havíen dit abans, el conreu de les vinyes Oliver i Fuster, dues famílies distintes, eren posiblement a finals del segle passat de lèpoca, els terratinents més grans de les terres de conreu de dintre la població. La antigua casa pairal dels Oliver, estaba ubicada en els terrenys de Collsalarca.
Als nens que se'els criava amb aquesta llet els era reservada sempre de la mateixa vaca. Era la fórmula que evitava complicacions intestinals, còlics i malenances que poden ocasionar alteracions substancials del productes alimentaris. Aquélla"vaca de la canalla" donava sempre una regularitat i una mesura de qualitat i grau. Era ideal i d'aquí ve que la batejaren amb aquest nom. En la vaquería dels Domènech, una cosa era anar a comprar llet i una altra era "llet de la vaca de la canalla".
En aquéll temps de la nostra història (l'an era una my 1.910, anem a dir ), la gent no hi anava a la lletería a comprar la llet, era el "vaquer" mateix el qui passava per les casses de la població a repartir-la, a diari.
Ens consta que la servían pura, tal con es munyía i que no hi havía el mal costum i el frau d'afegir-hi aigua.
Del repartiment se'n feien càrrec els mossos, que feien el recorregut matins i tardes. De tornada, posaven una manta a terra i es descarregaven de les bosses plenes de xavalla, perquè de billets en corrien pocs, un litre de llet, valía "céntims"( 30 o 40 com a més ) i per tant, la recaptació era una muntanya de monedes.
Els nens de la casa s'entretenien fent piles en mentre els grans les comptaven i en feien "cartuxos" de determinades quantitats en les recaptacions diàries. Més enllà el sistema dels cartuxos era encara vigent, quan es tractave de monedes metàliques.
Els Domènech, cultivaren durant molts anys les terres dels Oliver i, especialment com havíen dit abans, el conreu de les vinyes Oliver i Fuster, dues famílies distintes, eren posiblement a finals del segle passat de lèpoca, els terratinents més grans de les terres de conreu de dintre la població. La antigua casa pairal dels Oliver, estaba ubicada en els terrenys de Collsalarca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario