Pere BALART MARIMON i TERESA ARMENGOL PRAT
VIVIEN A LA CREU ALTA
Comentari d'en
LLUIS MESTRES
I recordat en :
LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per: MARTÍ LAYRET
--------------------------------------------
Pere Balart Marimón i Teresa Armengol Prat, vivien en la Creu Alta, al carrer del Pont on teníen una tenda de queviures. L'1.884, es traslladaren al carrer Manresa per ha possar-hi una lletería. La finca era força extensa, per darrera donava al carrer de For,tuny, amb un gran pati on hi tenien l'establia de les vaques.
AQUEST MATRIMONI VA TENIR 10 FILLS
----------------------------------------------------------------
Certamet en Pere i Teresa varen tenir 10 fills encare que més només en van viure sis, essent un d'ells, María Balart, la que coninuà el negoci. Va contraure matrimoomeni l'any 1.919 amb Màrius Balsach Canet, home afectuós,simpàtic i popular que es guanyava l'estima de la clientela pel seu tarannà obert i jovial. Fou molt conegut conegut perquè en la seva joventut feia el trajecte regular del servei de tartanes entre Castellar y Sabadell. D'aquest matrimoni en vingueren dos fills, dues noies, que no van continuar el negoci familiar.
La lletería de "Cal Mario", del carrer de Manresa ,tenía una porta acristallada i àmpla i una gran finestra que també donava que donava a la mateixa façana, amb un saló de regulars dimensions i taules de màrmol per el públic. La seva proximitat amb la Plaça Major era determinat servint desajunis i ressopons a tothora.
En aquell temps la competència més important era, per ells, la de la "Cal Andrés" un altre xocolatería força gran que estava oberta fins i tots les nits i que donava de ple a la Plaça i la de " "Cal Muntané", una altra lletería més petita, ubicada a la cantonada, més o menys on va èsser després el Banc de Santander.
Aquestes lleteríes o xocolateríes, veníen a ser com les que es veuen encara en alguns punts antics de Barcelona i que mes tard es van dir "granges" en las quals també si varen començar a servir desejunis o berenars amb productes o derivats ralacionats amb llurs noms.
AQUEST MATRIMONI VA TENIR 10 FILLS
----------------------------------------------------------------
Certamet en Pere i Teresa varen tenir 10 fills encare que més només en van viure sis, essent un d'ells, María Balart, la que coninuà el negoci. Va contraure matrimoomeni l'any 1.919 amb Màrius Balsach Canet, home afectuós,simpàtic i popular que es guanyava l'estima de la clientela pel seu tarannà obert i jovial. Fou molt conegut conegut perquè en la seva joventut feia el trajecte regular del servei de tartanes entre Castellar y Sabadell. D'aquest matrimoni en vingueren dos fills, dues noies, que no van continuar el negoci familiar.
La lletería de "Cal Mario", del carrer de Manresa ,tenía una porta acristallada i àmpla i una gran finestra que també donava que donava a la mateixa façana, amb un saló de regulars dimensions i taules de màrmol per el públic. La seva proximitat amb la Plaça Major era determinat servint desajunis i ressopons a tothora.
En aquell temps la competència més important era, per ells, la de la "Cal Andrés" un altre xocolatería força gran que estava oberta fins i tots les nits i que donava de ple a la Plaça i la de " "Cal Muntané", una altra lletería més petita, ubicada a la cantonada, més o menys on va èsser després el Banc de Santander.
Aquestes lleteríes o xocolateríes, veníen a ser com les que es veuen encara en alguns punts antics de Barcelona i que mes tard es van dir "granges" en las quals també si varen començar a servir desejunis o berenars amb productes o derivats ralacionats amb llurs noms.
No hay comentarios:
Publicar un comentario