RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                              EMMA  BOSCH   I CASTELL

                          Albertville  1.992

Recordat en : 

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...Desde 1.987- una meta de sortida molt seriosa-, Emma va portar a terme una carrera proguessiva. Al 1.988, estigué en un stage a Xile, i al 1.989, a Argentina. En el mundial de 1.991, a Salbach, es clasificà en la trenta-cinquena posició. En el supergegant i fou la trenta-dues, en el gegant, al desembre d'aquell mateix any, en la copa del món- Santa Caterina- a Itàlia fèu una mànega de campiona a nomès sis dècimes de Blanca Fernández Ochoa.

Fins poc abans de l'inici d'aquests Jocs Olímpics, Emma va dedicar-se a entrenr-se am l'equip nacional femení amb Blanca Fernández, Eva Moga, Ainoia Ibarra i Silvia del Rincón. Des d'aquell primer eupervisor a la Vall d'Aran, David Vinyeta, fins a l'entrenador Fabio Roda, Emma s'ha après molt. Assolí, pas a pas, un camí somniat, pero ningú no li va regalà. Als gran campions als anomenen els elegits. Emma ens explicarà algun día què elegí i a qué hagué de renunciar a canvi. Però ella era la nostra primera olímpica d'hivern en tota la història de l'esport local.

ULTIM CAPÍTOL : ALBERTVILLE 1992, SER OLÍMPICA: UN PREMI A UN INCANSABLE TREBALL VOCACIONAL

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                         EMMA  BOSCH  I  CASTELL

                        Albertville  1.992

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per : Jaume Costajussà

------------------------

....A finals de 1987- des d'aleshores- es seguí molt d'aprop la seva carrera per mitjà de la seva familia, es va saber, com també  ho sabé Emma, que es trovava en les mateixes portes de la selecció nacional, com realment s'esdeveingué. En aquells moments la campiona era en el cercle del 90/100 punts, amb una moral de ferro i amb una serenitat que impresioanava per la seguretat que hi havia en una encisadora joveneta de, només, setze anys.

No li va estar gens fàcil tirar endavant els estudis i les estades en el col.legi internat de Jaca amb entrenaments a Candantxú. Però l'élite no se la deixa respirar. Es comença a les sis del matí i s'acaba a la una de la tarda. I a la  tarda hi havia una sessió de preparació física a l'estiu o de neu altre cop  si és a l'hivern. La posada a punt física era tant important com la tècnica. Per a la joventut era dur el règim diatètic i la categoría d'eterna viatgera; però no s'hi val a badar quan s'ha decidit quan o s'hi arriba o cap del esforços que s'han fet no serveixen per res.

                                                  (   Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL :

                   EMMA   BOSCH     I    CASTELL

                          Albertville 1.992



Recordat en:
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------------

EMMA BOSCH I CASTELL, nasqué a Sabadell el 22 de febrer de 1.971. Té un germà més gran, el Llorenç. Estudià a l'escola Sant Nicolau i després en aquélla experiència pilot de"l'esquí estudi"en el col.legi Joan Marc de la Vall d'Aran. Als tres anys ja anava a la neu amb els seus pares. Als sis prenía part dels campionats de Sabadell que organitzava la Unió Excursionista de Sabadell. Poc després anà al Club Alpí Falcó.

En l'àmbit familiar, els seus pares fa molts anys que es movien en el món del tèxtil en especialistas diverses.

Per aquesta campiona sabadellenca, l'esport, i l'esquí per antonomàsia significaren tot una vocació i una il.lusionada carrera treballada a pols amb el sacrifici d'una d'una dedicació exhaustiva, En la categoría infantil, pel volts dels anys vuitanta, fou una de les esquiadores més destacades en l'àmbit estatal. A partir d'aleshores, tocant de peus a terra en tot moment,començà a plantejar-se d'arribar als 50/60 punts que automàticament l'havien de fer arribar al cercle d'élite dels 300 millors especialistes mundials.

                                     ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                 FERRAN  ORTUÑO   :

           Als  32 anys abandonà el fútbol

Recordat en :
"Les  Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------   

...Ja se sap que passa en els Clubs importants, quan passen aquestes coses; es busquen solucions urgents, es troben substituts; però després es fa gairabé impossible de tornar a ocupar el lloc deixat perqué ha estat cobert.

El Madrid troba SANTILLANA i d'altres, per a Ferran era una utopía poder reconquistar el seu lloc. Aleshores, a la temporada 1.972-73, fitxà pel Castelló, i als 32 anys abandonà definitivament el fútbol.

Va viure a la capital, siguent representant d'una important companyia de les que dominaven el mercat de les " maquinetes" recreatives,  i va mantindra molt vius i constants els seus contactes amb amistats futbolístiques de fa anys. Jugà fins i tot, a fútbol sala amb Amamcio,Zoco, Grosso, Fleitas...i, lógicament, va ser un fidel seguidor  de l'activitat futbolística , però la veritat sigui dita, més tard ja no va perdra hores de son per aquestes coses. El primer era el primer.

                                                                    FI. 

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                      FERRAN  ORTUÑO  I  BLASCO

                        " UNA LLIGA EXCEPCIONAL AMB

                                           EL SABADELL "

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

---------------------------------

La lliga 1968-69 fou un dels capítols històrics més excel.lents de la hstòtia arlequinada, amb aquélla participació final en la Copa de Ferias, després d'haver aconseguit el quart lloc de la clasificació. El sorteig va aparellar el Sabadell amb el Bruges belga i no es va poder superar la primera eliminatòtia, pero allà restà el patrimoni de la proesa d'un modest equip en aquella època.

Durant la temporada seguent, 1.969-70 Ortuño continuà jugant amb el Sabadell però només la lliga. La Copa ja la disputà amb el Reial Madrid, equip al que fou traspasat en una hàbil jugada de Ricardo Rossón, que va colocar Romero en el Barcelona i Ortuño en el Madrid. Per cert, aquélla primera competició que jugava amb els blancs de Miguel Muñoz-l' únic entrenador que tindría mentre jugués en el Reial- constitui el primer títol nacional absolut per a Ortuño.Ès una anècdota excepcional el fet que que l'eliminatòria de tornada amb el Barcelona fou precisament el partit dels successos "GURUCETA", amb la falta fora de l'àrea blaugrana que es convertí en penal i tota la sèrie de fets inoblidables que van marcar tota una època. En aquell partit, a més en que era recent el pas del Sabadell i el traspàs, Ortuño, fou xiulat moltes vegades en el Camp Nou, gairabé cada vegade que tocava la bola.

Ortuño, que va poder jugar encara durant l'última temporada activa de Paco Gento, no tingué sort en el Madrid, cosa que va fer que aquella bona campanya d'un excel.lent futbolista no quedés refectida. I la poca sort no fou esportiva, ja que el seu joc agradava i s'havía guanyat la titularitat. La desgràcia aparegué amb una lesió important-trencament de la tibia i el peroné-, que l'apartà de la primera fila.

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

1.               FERRAN   ORTUÑO  I  BLASCO

                             MÈXIC  1.968

RECORDAT EN:

"Les CRÍTIQUES d'EN JUSSÀ"

Per: Jaume Costajussà

---------------------------------------

                SISÈ  LLOC A MÈXIC 1.968

             ------------------------------

Al 1.968 José Emilio Santamaría , el seleccionador nacional. el 

crida per anar a la selecció olímpica , que tenía que jugar als Jocs Olímpics de Mèxic. És obvi que aquest desplaçament li va fer molta il.lusió. Recorda els seus companys :Mora ,Espildora, Benito, Sala, Xufi,, Grande, Jaen , Asensi, Barrios, Garzón, Igartua, i Clemente. tot i que aquest finalment no jogà.A

Guanyaren els partits contra Brasil, Nigèria, Japó i Romania. Després  el sorteig els fèu  jugar  amb Mèxc. l'equpaip  anfitrió i ja intuïren el final . Efectivment, jugaren a Puebla , patiren una autèntica trampa. L'arbitre polonès decidi pràcticament el (2-0), i la seva i la seva eliminació. L'equip espanyol quedà clasificat en sisena posició amb diplona olímpic, una actuacio realment notable que Ortuño recordà  amb tot l'amor i la satisfacció que li produí aquella titularitat Olímpica,

En el terrny internacional tingué altres satisfaccions: que KUBALA el cridés per anar amb la selecció i que amb Santanaría guanyesin la Copa d'Europa de Seleccions al 1.967.

POXIM  CAPITOL :          UNA LLIGA EXCEPCIONAL
                                                         AMB EL SABADELL

                      

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                    FERRAN  ORTUÑO   I   BLASCO

                         MÈXIC  1.968


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
-----------------------------jugà -----

Ferrán Ortuño, nasqué a Granollers el 12 d'Octubre de 1.944. Anà  al Col.legi fins al 16 anys, tot i que després continuà estudiant idiomes, activitat que compaginava amb ek fútbol. Tenía dos fills: Ferran i Josep Manel, i una mica més tard va viure a Madrid.

S'inicià en " això del fútbol" al 10 anys, jugant amb l'equip infantil del Granollers, la ciutat que l'havía vist a nèixer. De fet fou el seu pare qui l'inicià en aquest esport, bon afeccionat, que a més a més, havía jugat amb el Júpiter i el Granollers ens els campionats de Catalunya.

Precisament amb el Granollers obtindría el seu primer títol el de Campió de juvenils. Els seus entrenadors en aquélla època foren Valls i Patro( Patrocini Ramón, un, històris del Centre d'Esports), aquest darrer ja quan Ortuño escalant ctegoríes, havia arribat al primer equip.

Al 1.966 fitxà pel Sabadell i poc després s'incorporà al servei militar, que faría a Ceuta, equip amb el qual jugà a 2ª Divisió, cedit pel Sabadell de Ricardo Rossón i Paieguito, el recordat tàndem directiu tècnic, que tingué durant tota la seva estada a l'equip arlequinat. A l'estiu del 67, un cop hagué acabat els deures militars reingressà al Sabadell. Aquella temporada inicià la lliga en un equip format per Martínez Isidro, Pini, Casado, Marañón, Muñoz, Vall, Palau, Seminario, Montesinos i Zaballa. Al Novembre, Ortuño ja havia entrat a formar part d'aquesta alineació titular.

Per cert, Ferran recorda perfectament la  Vella" Creu- Alta"on anà a jugar quan arribà per primera vegade al 1.966. Ès doncs un històric amb tota la solera que confereix haver actuat en aquell, anys desaparegut, inolbidable marc.

                                                  ( Continuarà)