DAVANT LA SEVA PRIMERA COMUNIÓ
La meva estimada neta Laura ,està en vigilies de la seva Primera Comunió, davant de rebre el cos de Crist per primera vegada, després de dos anys de catequesis. La Laura té 10 anyets i afronta la seva Primera Comunió com un acte seriós a la seva vida, tan seriós però agradable i responsable com rebre aquest Sant Sacrament.
Perquè la meva neta, no sols té la il.lusió d'estrenar vestit, arracades, anell o coses pròpies dels nostres díes,no... La Laura dintre d'aquests curts però bonics 10 anys que té, també sap que el proper dia 15 anirà a fer un acte molt important, rodejada del seus. Un acte que li suposarà un valor afegit a la seva vida, amb tantes i tantes decisions que haurà de prendre com a adolescent ,en la seva joventud, en el seu matrimoni i com a mare, el gran repte de tota dona.
Precisament jo ahir li vaig preguntar :
-Diga'm Laura, què significa per a tu fer la Primera COMUNIÓ...? Mentre ella contestava, rialleta en boca...
-Mira avi, per mi fer la Primera Comunió vol dir casar-me amb Déu.
-Davant d'aquesta resposta li vaig haver de dir: "No dona, aquesta és una expressió que s'utilitza,quan una novícia, després del seus vots és investida com a monja...La meva neta em mirà entre la rialla i el què em dirà, i jo li vaig dir: " Mira Laura, fer la Primera Comunió és un sacrament, amb el qual rebreràs per primera vegada un trosset del cos del Senyor, mitjancant una òstia beneïda. Un sacrament que et dignificarà i que en el dia a dia, et farà una persona millor."
Ja sé que moltes persones no creuen amb actes religiosos, o no creuen amb l'església, però es que l'Església no momés està formada pel Papa de Roma, cardenals i bisbes.....L'església està també formada per una gran flota de capellans, que a més treballan i es dediquen, per exemple a tasques com poden ésser ajudar a drogadictes, o bé a famílies necessitades. L'església, Laura ho podem ser tots.
Mira -li vaig acaba dient per no cansar-la -,el teu avi matern va tenir la sort de tenir un professor sacerdot anomenat Pere Mª Casaldàliga, ja fa molts anys amb una tasca exempleritzant per allà on passava.Amb el temps el nombraren bisbe, però ell va lluitar, perquè si be s'hagués pogut quedar al Vaticà, on potser viure més comodament en una ciutat impotant, el destinessin a una población on la seva tasca fos ajudar a cents de persones necessitades i on ell pogués viure humilment. Ell va ésser destinat a un poble molt humil de Brasil.
Segurament, del meu ex-professor no se n'ha parlat gaire al nostre país. Però qui varem tenir la sort de conèixe'l, encara el recordem.
Estimada Laura, tots els que estimes estarem amb tu el proper dia 15.Tots compatirem amb tu una petita festa.Com també espero de tu "Laureta" que després d'aquest esglaó que pujaràs properement, la vida t'ajudi a comprendre , a ésser més sensible encara ,i si convé caritativa al llarg de la vida amb tanta i tanta gent gran i no tan gran que ho estan passant malament.
Una forta abraçada del TEU AVI, JAUME.
-Davant d'aquesta resposta li vaig haver de dir: "No dona, aquesta és una expressió que s'utilitza,quan una novícia, després del seus vots és investida com a monja...La meva neta em mirà entre la rialla i el què em dirà, i jo li vaig dir: " Mira Laura, fer la Primera Comunió és un sacrament, amb el qual rebreràs per primera vegada un trosset del cos del Senyor, mitjancant una òstia beneïda. Un sacrament que et dignificarà i que en el dia a dia, et farà una persona millor."
Ja sé que moltes persones no creuen amb actes religiosos, o no creuen amb l'església, però es que l'Església no momés està formada pel Papa de Roma, cardenals i bisbes.....L'església està també formada per una gran flota de capellans, que a més treballan i es dediquen, per exemple a tasques com poden ésser ajudar a drogadictes, o bé a famílies necessitades. L'església, Laura ho podem ser tots.
Mira -li vaig acaba dient per no cansar-la -,el teu avi matern va tenir la sort de tenir un professor sacerdot anomenat Pere Mª Casaldàliga, ja fa molts anys amb una tasca exempleritzant per allà on passava.Amb el temps el nombraren bisbe, però ell va lluitar, perquè si be s'hagués pogut quedar al Vaticà, on potser viure més comodament en una ciutat impotant, el destinessin a una población on la seva tasca fos ajudar a cents de persones necessitades i on ell pogués viure humilment. Ell va ésser destinat a un poble molt humil de Brasil.
Segurament, del meu ex-professor no se n'ha parlat gaire al nostre país. Però qui varem tenir la sort de conèixe'l, encara el recordem.
Estimada Laura, tots els que estimes estarem amb tu el proper dia 15.Tots compatirem amb tu una petita festa.Com també espero de tu "Laureta" que després d'aquest esglaó que pujaràs properement, la vida t'ajudi a comprendre , a ésser més sensible encara ,i si convé caritativa al llarg de la vida amb tanta i tanta gent gran i no tan gran que ho estan passant malament.
Una forta abraçada del TEU AVI, JAUME.
No hay comentarios:
Publicar un comentario