NAVEGANT PER LA TARDOR ECONÒMICA…

Benvolgut President:

L’ACTUAL  GOVERN DE LA GENERALITAT, crec particularment , que  està  a punt de trepitjar terres molt pantanoses.  Deixis  estar  de donar  missatges tan austers  i de tanta retallada. “Deixeu-vos estar  de tanta  pedagogía”, tal i com li vaig dir un dia en el Sr. Lluis COROMINAS  a  la seu de Convergència  de  Sabadell, en un debat plural,  ja que el  què vol  el poble és pa!!

Ja que com sabràs amic Artur  hi ha milers de persones que ho estan passant molt malament, com per escoltar i patir tantes retallades… No es pot resar amb l’estòmac buit!!          

La veritat és que ningú entén  aquesta crisi, encara que hagin esclatat tots els problemes  a la vegada. Perquè,  és clar, el poble diu i amb raó: Com és que ara bancs i caixes et demanen de quin color portes els mitjons per  donar-te un crèdit? Ja que les empreses segueixen sense llogar a personal… L’euro només ha servit per a augmentar un 48%  la despesa diària mentre els salaris, en el millor  dels casos, només han crescut  un 14% en el millor dels casos.I ara per si fos poc,  hem d’anar “a toc de pito” dels alemanys, i conseqüenment d’en Rajoy,  i no diguem ja de la GENERALITAT, que els últims quinze anys o bé, no ha sapigut demanar  al Govern  Central el què era nostra o bé, no ha  sabut gestionar adecuadament  els recursos de Catalunya.   El que no s’entén, amic  Artur, és aquesta fallida global econòmica, ni molt menys la catalana, tenin en compte que sempre s’ha dit ,i amb raó, que el nostre país  havia estat sempre el motor  o un dels motors de la economia española.

I , parlant de caixes i bancs, entens President que si   una persona vol retirar  “X” diners d’un producte, no tan sols el penalitzin sobre els seus diners ,sinó que el client en qüestió hagi d’esperar la convèniencia de la Caixa o Banc…?

Què vol dir tot això…? Doncs que estem devant d’una insinuació de “CORRALITO” flagrant. En fi, benvolgut President, un altra dia et comentaré més coses de les moltes que em sembla ignores, però que estan latents a peu de carrer. Anota’t però que si ara visqués el meu pare, home de banca i honrat , “a carta que val”, em diría, i no sense raó, que els billets que avui fem còrrer són pitjors que els fulls de paper de diari. Ja que dubtaria solemnement que els diners d’avui estessin avalats amb or pel Banc d’Espanya.