Per: J. Costajussà Oliver "
I recordat en:
Les "CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per Jaume Costajussà
--------------------------------------
Les jovenetes que volien aprendre l'ofici, emtraven com a aprenentes els 10 ó 11 anys. Als 14 ja començaven a fer alguna feina del ram. Al principi era qüestió d'escombrar, treure la pols, netejar estris...
Després, ajudar a l'oficiala vigilant tot el que calía domar-li ; pinces, pinta, tovallola i després,ja més avançada , cremar-se a l'agafar els esmolls si estava distreta. Això passa més d'una vegada a totes les que apreníen la professió.
Les més antigues "pentinadores", com per exemple la señora Antica, anaven a les cases de les clientes. No hi havía costum, o molt poc, de rentar-se el cap abans d'arreglar-se els cabells. Era normal doncs a l'aplicar els esmolls calents que es desprengués una sentida que ja no cal dir. En molts aspectes el contrast amb els costums de més enllà, era abismal, cosa facilment comprensible, perqué en la major part de les llars no hi havía no de bon tros les petites comoditats que sense ser cap luxe es varen tenir més tard,habitualment.es que
Existíen, naturalment, petits capricis; la clienta que volía el mateix model que havía vist en tal o qual revista o en aquélla actriu d'aquélla pel.lícula. Eren les que menys però sempre n'hi havía alguna i la "pentinadora", amb la millor voluntat mirava de compleure-la. Hem de dir que, amb relació al cost de la vida, es quolte les dedicaven a aquesta professió, se la guanyaven força bé.
No sé si queda encara que dorm amb ret al cap a fi que el pentinat li duri més,pero aquest segle ja no.Aquest era una costum bastant generalitzada, ja que es ben cert que el cabell recollit aguanta molt més el treball que s'hi ha fet i es conserva molt més. Però es clar les modes canvien...
Les joves, ho han deixat des de fa temps, per allò que el marit deia que no li agradava. Era el símbol d'una època com altres molts...
Després, ajudar a l'oficiala vigilant tot el que calía domar-li ; pinces, pinta, tovallola i després,ja més avançada , cremar-se a l'agafar els esmolls si estava distreta. Això passa més d'una vegada a totes les que apreníen la professió.
Les més antigues "pentinadores", com per exemple la señora Antica, anaven a les cases de les clientes. No hi havía costum, o molt poc, de rentar-se el cap abans d'arreglar-se els cabells. Era normal doncs a l'aplicar els esmolls calents que es desprengués una sentida que ja no cal dir. En molts aspectes el contrast amb els costums de més enllà, era abismal, cosa facilment comprensible, perqué en la major part de les llars no hi havía no de bon tros les petites comoditats que sense ser cap luxe es varen tenir més tard,habitualment.es que
Existíen, naturalment, petits capricis; la clienta que volía el mateix model que havía vist en tal o qual revista o en aquélla actriu d'aquélla pel.lícula. Eren les que menys però sempre n'hi havía alguna i la "pentinadora", amb la millor voluntat mirava de compleure-la. Hem de dir que, amb relació al cost de la vida, es quolte les dedicaven a aquesta professió, se la guanyaven força bé.
No sé si queda encara que dorm amb ret al cap a fi que el pentinat li duri més,pero aquest segle ja no.Aquest era una costum bastant generalitzada, ja que es ben cert que el cabell recollit aguanta molt més el treball que s'hi ha fet i es conserva molt més. Però es clar les modes canvien...
Les joves, ho han deixat des de fa temps, per allò que el marit deia que no li agradava. Era el símbol d'una època com altres molts...
No hay comentarios:
Publicar un comentario