EL PRESIDENT MAS I JOSEP CUNÍ

Per començar, jo diria, sense ànim de crítica, que l' entrevista realitzada el passat dijous  per en Josep Cuní al President Mas podia haver donat més de sí. Ja no es tractava d'esbrinar tant a fons les intencions del President sobre un procés de Independència, sinó que, com a probable futur President dels catalans, que el votin  o no, i sigui per les intencions que cadascú el voti, crec que s'hauría d'haver entrat mes a fons amb la seva gestió realitzada durant dos anys com a President de

la Generalitat.

De ben segur que molts jubilats varen trobar a faltar que se li preguntés sobre les retallades, sobre el co-pagament, i per si fos poc el per què ara molts medicaments vitals per a ells, els han de pagar íntegrament. Segur també que van pensar ...i les retallades als polítics catalans i espanyols, no seria una bona pregunta que se li hauria de fer al President...? Ja no diguem el tema Caixes o potser si sobren polítics, factor que quan les vaques van grasses ningú pensa però que, quan estan tan "flaques" tothom hauria d'ésser més solidari.Creiem Sr. Cuní que quan hi ha tanta pobresa, quan els contenidors d'escombraries són remenats cada  matí o cada nit, quan hi ha tants i tants joves que han d'ésser mantinguts pels pares perquè no han pogut pagar l'hipoteca i els han fet fora del seu niu, es necesita un mínim de preguntes al President - de les quals posiblement  n'hagués  sortit airós i que ho sentía profundament, etc, etc.- que haguessin deixat més consolats a tanta gent que avui per avui ho passa molt malament.

Vaig trobar a un President molt més còmode que vostè durant tota l'entrevista, animant-lo inclús a que li fes alguna pregunta que vostè era reticent a fer-li, i per descomptat alguna se li va passar.

Evidentment però, estic amb vostè en què el President Mas té un to mesiànic, que jo ja li vaig descobrir en el miting de cloenda  d'ara farà gairebé dos anys...i el vaig felicitar inclús abans d'ésser proclamat guanyador.

Respecte a la il.legalitat del referèndum ...ens va venir a dir que si el Govern espanyol no li permitia

faria mans i mànigues per aconsegui-ho, aquí, a Europa o bé a Honnolulú -dit  amb altres paraules, és clar.

I quan vostè Sr. Cuní li va preguntar sobre una hipotètica contra-oferta del Govern espanyol, ell va respondre que això també ho hauria de contestar el poble català, cosa que aquesta  sí poso en tela de judici.

En fi, a prop d'unes eleccions catalanes, que sí podem dir, és que Catalunya avui les està afrontant amb il.lusió cap a un procés d'Independéncia desconegut per a tots, encara que no tothom, no ens enganyem,  a l'espera del què passi el 25N.

Sigui el que sigui, n'obstant, demanem seny i que la crisi que estem travessant baixi aviat  bastant de to. Per altra part, ja sabem que, el que un dia el nostre President ens va dir, que se sentia independent, i que en certes ocasions i en alguna petita manifestació havíem vist algunes Estalades, a les quals poc cas es feia, ara sabem que el nostre President, i futur President, diria jo, és en esperit i ànima independestista i allò que va passar en la multiplicació dels pans i dels peixos ara ha passat a Catalunya amb la sortida de milers i milers d'Estalades al carrer.

ENTRE LA INFANTESA I LA INDEPENDENCIA

Si dono marxa endarrera i penso en tot el que recordo de la meva infantesa, a partir més o menys dels set anys o  vuit i, ho comparo amb tot el que he viscut any rere any fins avui, diria que... sembla que estigui vivint en un altre món. El que són les coses, costums i fets no és que hagin canviat tot fent un salt de qualitat, ni molt menys... És veritat que, tècnicament hem avançat, i cada dia s'avança... és veritat que estem a l'era del mòbil... però, també de la depència d'ell. És veritat que els aliments que els nens mengen avui no són els mateixos que els d'ahir... i així, moltes coses més. Però, es tenen els mateixos valors? La pregonada de tothom en dir i fer el que vulgui, no s`ha convertit, en moltes ocasions, en un llibertinatge tolerat que a la llarga no condueix enlloc?

I no parlem de les residències d'avis, perquè la majoria de les vegades ens fa fins i tot tristor visitar-les, quan abans, els nostres pares cuidaven als nostres avis fins l'últim moment. Jo, encara sóc dels que pensa, que un avi a casa ensenya més que estorba...però, és clar, amb l'assumpte de les hipoteques, a vegades, un avi, no estaria gaire ben atès a casa, mentre el matrimoni treballa i els fills entudien...

En fi que, hi ha temes que mereixerien ser tractats amb un títol diferent al que figura a l'encapçalament, però ja veieu... me n'hi he anat sense voler amb apunts d'altres temes...

La veritat però, és que, la vida, des de la meva infantesa fins ara, no té res a veure amb el que jo vaig viure.....Ara es respira independència per a tots quatre costats, fins a  un  punt, que si un la diu grossa, l'altre tampoc calla. Tot això, recolzat per un quart poder que encara ho emmetzina més, sobretot, el de fora...

Abans, fins els vuit anys creixíem més o menys feliços, sense que a les escoles ens fessin pintar cap bandera ni opinar de temes polítics. Però, és que ni als vuit, ni als quinze... ni als vint.  Fixeu-vos, jo vaig tenir un professor, que em donava la  famosa assignatura 'Formación del Espíritu Nacional' que, en els exàmens finals ens deia: 'Señores, no me metan rollo que igual les voy a aprobar'. Aquest professor era falangista, però no pretenia alliçonar-nos amb escreix... I, a casa, amb els amics dels pares, generalment, no se'n sentia a parlar de la Guerra Civil... 

Ara bé, després d'haver viscut la postguerra com a nen, la democràcia en mans d'Adolfo Suárez, Calvo Sotelo, Felipe González, J.M. Aznar, Rodríguez-Zapatero i Rajoy,  crec que Catalunya ha donat molt a Espanya si ho comparem amb el que ha rebut d'aquesta. I jo diria que d'una manera irrevocable, quan això succeix, quan tot es calenta, quan la crisi hi col.labora i quan les noves generacions diuen prou, els catalans de la meva època, i no parlem dels més joves, d'una manera bastant pacífica i assenyada, comencem a trencar, ara fa set anys, amb la qüestió de l'Estatut. Quan hi ha governs que no compleixen la paraula i oposicions que porten el tema al Constitucional, i es comença a crear un mal estar d'indignació pel despreci cap al motor d'España. Només li faltava, al Govern Central, una crisi com la que estem vivint i, per altra part, el NO de Rajoy al Pacte Fiscal.

Resumint, els catalans hem començat a donar els primers passos sobre el camí de decidir. Quelcom que va começar sent un petit embrió que ha anat madurant i que ha de germinar... A partir d'aquí, l'elecció del President Mas, el No de Rajoy al Pacte Fiscal, demanat pel propi President de la Generalitat, mai menys merescut i....l'ESCLAT!!, el dia de la DIADA del poble català, trencant previsions. Dia on s'inicià un camí cap a un procés, el de la Independència de Catalunya, de difícil marxa endarrera, digui el que es digui des de la resta de l'Estat Espanyol. Naturalment, d'una manera ben democràtica, encara que no cosnstitucional, a la vella usança... com cada dia estant pregonant des de la capital de l'Imperi. 

En fi, n'anirem parlant perquè l'assumpte és ben complexe. I davant de tantes dificultats com es pretén que arribem....cal molta serenitat i sobretot el SENY català.

Com canvien les coses amb 50 o 60 anys  ...Ara bé tinguin  en compte tots els que ens volen posar contra les cordes que només el polítics, sobretot del Govern Central, i la premsa de fora Catalunya ,hauran estat els responsables d'una futura Independència del poble català.

 

-

EL PADRE DE XAVI Y SUS MANIFESTACIONES

 Ciertamente,  la entrada en directo del padre de Xavi Hernández ,don Joaquim Hernández ,en el  programa televisivo de "Punto Pelota " que dirige J. Pedrerol ,nos causó sorpresa .Porque claro,empezar diciendo que "  la selección ha llegado donde ha llegado gracias a Iker ,Xavi y Del Bosque ",refiriendose a que ha habido intentos de desestabilizar todo.incluso la amistad entre su hijo e Iker ,creo que es cosa que en su día con buena voluntad, lógica y el buen "seny" catalán ya se llevó a término  mediante reuniones por parte de quienes las tenían que llevar a cabo.Y ésto, quien más quien menos lo sabe y es de elogiar .Creo por otra parte que Xavi nunca hubiera hecho éstas manifestaciones y desde luego tampoco Iker Casillas .Porque claro,imaginémonos que en la tanda de penalties Portugal hubiera eliminado a España  ...¿porque no?. .Me pregunto cuáles hubieran sido ayer las manifestaciones de d.Joaquim Hernández.Yo creo que como en la vida misma, en el deporte los ratos poco éticos ,fruto de un calentón, aunque sean con amigos de toda la vida ,no son para seguir comentándolos sino para hablarlo entre las partes implicadas ,entre capitanes ,únicos en sus respectivas demarcaciones en el mundo y naturalmente para olvidarlos

NUESTRA SELECCION SUPO DAR LA TALLA

La selección española  volvió a ser la mejor,   a maravillar al público de Kiev y a los millones de telespectadores  que pudimos seguir la final Itália -España de la Eurocopa 2012. Cierto que la selección de Vicente del Bosque no empezó ésta última  Eurocopa  demasiado fina ,cierto que hubieron sus críticas del porqué no se jugaba con un 9 real .Para esto está la prensa .Pero Del Bolque siguiendo con su estructura y haciendo caso omiso de las críticas ,que siendo constructivas considero que siempre debe haberlas ,consiguió llevarse el gato al agua con un bloque que dió lo mejor de si mismo ,ante una Itália que tuvo que bajar los brazos ante una España que impidió que funcionaran  sus motores como los Pirlo ,Balotelli etc,etc.
Cierto que a pesar de todo ,nos dolió un poco el que Fernando Llorente no se estrenara en ésta Eurocopa y casi casi que tampoco lo hace Mata .Pero en fin,su profesionalidad y compañerismo creo que podrá mas con Llorente que el no haber saltado al campo ni un minuto ,en ésta Eurocopa .
De momento a disfrutar de éste nuevo título de nuestra selección ,toca .Ya iba siendo hora ,desde 2008 ,que España demostrara al Mundo la gran generación de futbolistas que también puede llegar a tener.

FERNANDO LLORENTE Y SU DESILUSIÓN

Tanto cuando la selección española no convencía nada ,como en el último partido frente a     Portugal que se ganó a los penalties ,se le dijo a Vicente del Bosque ,o mejor dicho se le recordaba que la selección no se trataba del Barça ,entre otras cosas porque el Barça tiene a Messi .Pero él ha seguido con  sus alineaciones mas o menos calcadas partido tras partido ,dejando en el banquillo a jugadores que chutan mucho mas a puerta y que son también grandes jugadores .A alguno de ellos se le ha dado algún que otro minuto ,pero a Fernando Llorente ,ninguno .Sabemos que  éste gran jugador  volverá a su tierra decepcionado y desilusionado aunque Vicente Del Bosque lo alineara unos minutos en la final contra Itália .Sabemos que a pesar de todo al final de cada partido su nobleza le obliga a celebrar las victórias con su equipo ,con sus compañeros ,pero creo firmemente que Vicente del Bosque en ésta  Eurocopa  le  ha hecho una mala pasada  a Llorente . A veces cuesta poco dar unos gramos de ilusión a un noble futbolista .Pero del Bosque ha preferido no darle ni un momento , ni un minuto de confianza a Llorente .Sabemos que Fernando Llorente se lleva bien con el grupo y que intenta hacer  a de tripas corazón con el seleccionador .Ahora bien ,en el fondo de su corazón seguro que existe en el día de hoy,  una gran desilusión que a otro jugador seguro le significaría un gran bajón de moral.Porque yo dudo ,sinceramente, que Fernando Lorente  esperara  pasar por ésta suplencia total después de su buena temporada con el Atlhétich .
¡¡¡Ánimos Fernando...!!!.

LOS DIOSES SE ALIARON CON NUESTRA SELECCION

Ciertamente ,y sobre todo, en la segunda parte  del partido que enfrentaba a las selecciones de Portugal y España podemos decir a viva voz que sólo los dioses y la falta de puntería de los portugueses  ,hicieron que España llegara al término de los noventa minutos reglamentarios  con un injusto 0-0 en el marcador .Luego ,en la prórroga ,entendemos que España jugó mejor pero sin que el marcador cambiara se signo .Y por aquellas cosas del destino ,nos ofrecería nuestra selección lo mejor ,precisamente en los penalties ,sobresaliendo el gol de Sergio Ramos,estilo panenka y el último marcado por Cesc ,amén de uno parado por Iker Casillas,tal y como nos tiene acostumbrados. La cosa salió bien o mejor de lo esperado ,ya que se siguen alineando grandes jugadores ,más por su veteranía que por su estado de forma .En fin hoy no tocan apenas críticas ,sólo esperar que nuestra selección aproveche los días de descanso que tiene hasta el próximo domingo ,que tendrá que vérselas con Alemania o con Itália en la gran final.

...Y esperando no oir otra vez a cierto periodista ,cuyo nombre queremos ignorar ,que en ésta ocasión vaya más de corazón con "la roja ". En ésta ocasión no podrá decir :" Me cae tan mal Cristhiano ,que que hoy sí iré con la   roja " según comentaba antes del Portugal- España .Y es que para mí hay frases nefastas . ¿O es que vascos ,catalanes, gallegos etc. tenemos en la actualidad ,varias selecciones a las cuáles apoyar ....?

¿ MERECE SER ESPAÑA CAMPEONA DE EUROPA ?

Estámos viendo partido a partido ,con especial atención ,la Eurocopa 2012  de la cuál España es campeona ,mejor dicho brillante campeona .Pero yo y muchos telespectadores ,no ven a la actual  selección española ,ni a la selección que conquistara el Campeonato del Mundo ni a la que  cara al futuro inmediato pueda erigirse nuevamente como  Campeona de Europa, si  comparamos a la selección que  conquistara en 2008 el Campeonato de Europa .Vemos a una seleccíón que no acaba de convencer a pesar de haber  conseguido pasar a las semifinales .Por que claro una selección que consiguió pasar a las semifinales con mucho tiki taka  ,pero con sólo cuatro disparos a puerta ,dos de ellos fuera , con poca dirección,   y dos más a puerta,que significaron el gol de Xavi Alonso y el gol de , penalti ,marcado  también por Xavi Alonso ,no fué un partido que digamos ilusione demasiado si lo comparámos con el que pudimos ver el pasado domingo entre Inglaterra  e  Itália ,que a pesar de tener que ventilarse por penalties ,se trató de un partido en el cual la emoción estuvo servida en todo momento y también el buen fútbol por parte de los italianos.
Todos queremos que gane España ,pero nos gustaría mucho más que el once de Del Bosque nos hiciera disfrutar como en tantas ocasiones ha hecho . Esperemos que tanto en las semifinales contra Portugal y posteriormente si se pasa a la final ,no sólo se gane ,sino que se convenza.