RECORDANT : ELS OLIMPICS DE SABADELL

                                      JOSEP MONLLOR I PASTOR

                                        Amsterdam 1.928

Recordat en :

"LES les CRÍIQUES d'en JUSSÀ
Per : Jaume Costajussà
--------------------------------------------
....Entre l'organització i els federatius acompanyants, ja sigui per l'idioma o per les conveniències, començà el gran desastre.

A Monllor li digueren que el seu debut olímpic eral'endemà mateix de l'arribada, per això anaren tot grup a sopar bé, que ja prou llarg i incòmode havía estat el viatge. Però quan havían acabat de sopar i es dirigien cap a l'hotel, sorpresa!, comuniquen al campió espanyol que el seu combat s'ha avançat i que s'hi ha de presentar urgentement, aquella mateixa nit, o s'el declararà perdedor per incompareixença.

No hi havía alternativa. Monllor, quan encara no havía començat la digestió, pujà al ring i devant seu aparegué un irlan un irlandès de dos metres d'alçade que tenía per cognom Murphy. El nostre representant ho veia negre des del primer moment. Quan la campana assenyalà l'inici del combat,calculà rapidament les seves forçes. L'irlandès comença amb força la baralla; l'enganxà de ple amb dos cops seguits. No va tenir temps a reaccionar. El nostre olímpic va tenir molt clar ben aviat que només podía rebre un correctiu ben fort i que acabaría KO, per això no esperà que aquest desastre es produis: quan feia un minut i mig que havía començat el combat, es decidí a abandonar-lo.
                                                            ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                                JOSEP MONLLOR I PASTOR

                                  Amsterdam 1.928

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

                             Els bons consells de Clusa

                         ----------------------------------------

...Seguint els bons consells de Clusa, la seva envergadura i valentía, Monllor era en el pes semi-fort, continuava guanyant i fent-se cada día més popular. Guanyava gairebé sempre. El primer combat el féu al Principal. Vingueren després l'Imperial, els Camps de Recreo, l'Euterpe, el Casinet, i poc abans de la guerra el Cervantes.

Pels vols dels anys vint (entre 1.924 i 1.925) als divuit anys, esdevingué tota una figura, i durant cinc anys fou campió d'Espanya. Els seus pares acceptaren, finalment, l'afecció de Josep i, més que res, com deia el mateix campió, "callaven perqué guanyava". En el país i en la categoría amateur, ningú no li podía fer fer ombra en el seu pes.

                               AMSTERDAM-1.928

Quan la federació Espanyola de Boxa el seleccionà per als Jocs Olímpics de Amsterdam, Josep Monllor estava pendent d'anar a la mili. Tenía el títol de campió d'Espanya del pes semi-fort. La participació d'aquest boxador en la memorable cita olímpica es calculà que durà, aproximadament, un minut i mig de combat, ja que des del començament fins a la sortida tot anà malament.

L'expedició anà fins a Holanda amb autocar. Sortí per arribar un día abans del primer combat i el viatge durà dos díes durant els quals només es menjaren entrepans i no es féu cap entrenament. Resultat: arribà a la capital de les tulipes amb quatre quilos de més.
                                          ( Continuarà)

RECORDANT : ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                       JOSEP  MONLLOR  I PASTOR
                          Amsterdam 1.928

Recordat en :

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

Josep Monllor i Pastor, nasqué a Alcoi l'11 de novembre de 1.907. El seu pare era teixidor. Anà poc a l'Escola i féu estudis primaris fins els nou anys, edat en la qual ja feia canons amb el seu pare. Als tretze anys arribà a Sabadell i començà a treballar en el ram textil; fou teixidor a l'empresa Francisco Llonch de la carretera de Terrassa.

Als setze anys, Monllor era tot un "tipus" de noranta quilos. Entrà en el món de la boxa de manera totalment accidental. Passà pel carrer Sant Josep, on aleshores afhi havía el gimnàs del club de boxa, xafardejà i parlà amb Clusa, entrenador, amb Molins, i amb Ramoneda, que eren allà. I per assejar, Clusa féu guants amb ells. Li anà força malament, tant que arribà a casa com si hagués rebut. Un cop hagué parlat amb el seu pare, encare tingué més problemes, ja que de l'esbronc, el futur campió en sortí amb ulls inflats.  Però l'esmena no féu l'afecte que el seu pare volía. Josep continuà anant al gimnás, li agradà això de fer guants i començà una carrera dura, més dura, fins i tot, en una època en la qual dominava l'amateurisme i com a únic premi només hi havía un vermut, un sidral,o, a vegades, alguna propina que oferien els afeccionats després d'acabar ben calent l'enfrontament entre les dotze cordes.

                        ( Continuarà)

RECORDANT : OLÍMPICS DE SABADELL

                      JOAN MUÑOZ I PANADÉS
                      Amsterdam 1928

               "Una retirada Primerenca"


Recordat en :
"Les Crítiques d'en Jussà"
Per: Jaume Costajussà
------------------------------------

Era indubtable que Joan Muñoz tenía un ampli ventall de possibilitats en la boxa. Tenía una força desproporcionada, fins i tot per el seu físic. En el seu taller, aquell taller de la plaça Taulí que montà quan hagué abandonar la boxa en el que va contunuar força temps, després el seu fill Joan carregava amb sorprenent facilitat una peça d'un pes mort de 200 quilos. Però en aquell temps es rebien molts cops per molts pocs diners i la boxa li donà ben poca cosa a Joan Muñoz, només fou un petit ajut per el seu posterior casament. Per cert, i com a anècdota, el día que es casà, arribà a l'altar amb un ull de vellut, rastre del seu recent i darrer combat.

( Continuarà)

RECORDANT ; ELS OLÍMPICS DE SABADELL

                            JOAN  MUÑOZ  PANADÉS

                      Amsterdam  1.928

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

----------------------------------

...En definitiva, després d'una curta però brillant carrera, amb resultats molt favorables i un excel.lent palmarés que no va poder arrodonir a Hlanda, l'olímpic decicidir retirar-se buscar la seguretat de la seva família en la seva feina del taller de tornería mecànica. Ens abandobà jove, als 65 anys, deixant el vestigi mític de la seva classe i el dur exemple de les seves èpoques de boxejador, en un temps en el quals era ben difícil sobresortir.

Pròxim Olímpic : JOSEP MONLLOR I PASTOR.

                                Amsterdam   1.928

RECORDANT : EL OLÍMPICS DE SABADELL

                          JOAN MUÑOZ I PANADÉS

                          Amsterdam 1.928

Recordat en:

"Les Crítiques d'en Jussà"

Per: Jaume Costajussà

---------------------------------

Joan tingué un més de permis

-------------------------------------

Certament, en Joan tingué un més de .permís- era el mes de juliol i era a Madrid-i, durant aquells dies i hagué moviment en la selecció i entre els federatius, que consideraven que Muñoz era més bo que Rodrigo, però aquest tenía el títol. Es trobà una solució ben pràctica; organitzaren un combat a porta tancade en la concentració d'Olesa entre Muñoz y Rodrigo, que lluitaven per arribar a olímpics, i s'escalfaren de valent, però Joan dominà àmpliament el combat. La Federació decidí de considerar-lo com a seleccionat titular.

AMSTERDAM-1.928
----------------------------
La selecció espanyola de boxa fou totalment eliminada en dos dies, però amb una sola intervenció per atleta. O sigui, durant la primera jornada( entre el 8 i el 9 d'agost de 1.928), tal com asseyalava el cronista de la Veu de Sabadell, Muñoz i Campuzano foren els últims a caure ambdós al punts

Joan hagué d'enfrontar-se a Van Cleveren, l'home que més tard sería el campío olímpic en el seu pes. El seu fill explicave que sabía que la baralla havía estat molt disputada, ja que els dos contrincants eren bons estilistes i que l'opinió de la premsa, en general, no va ser massa favorable a la decisió arbitral.

Cap citar amb honor el Boxing Club Sabadell,  així anomenat ales eleshores el club local,perquè ha estat l'ùnic que ha tingut dos representants en la Selecció Espanyola, a més dels dos homes amb més carisma i possibilitats, que després no es confirmaren.
                                    ( Continuarà)

ULTIM CAPÍTUL:UNA RETIRADA PRIMARENCA.

RECORDANT: AVUI FA CINC ANYS MORÍ L'ESCRIPTOR I PERIODISTA JOSEP COSTAJUSSÀ OLIVER

                                        DESCANSI EN PAU
                     --------------------------------------


                       OLÍMPICS DE SABADELL

                      JOAN MUÑOZ PANADÉS

                          AMSTERDAM 1.928

RECORDAT EN :

"LES CRÍTIQUES D'EN JUSSÀ"

Per: Jaume Costajussà

-----------------------------------------

Joan Muñoz era un home de constitució forta. Els seus amics foren els qui més influïren perquè es decidis l'agost a practicar la boxa, i en el pes ploma era irresistible. Del seus seixanta -quatre combats disputats, només féu dos nuls i en perdé tres. En la resta impulsà el seu estil i la seva força. Al final de la seva carrera féu tres baralles com a professional.

Una mostra de la seva fortalesa pot concretar-se en l'anècdota protagonitzada en un combat a l'Euterpe contra el basc Urrizalgui, el qual sortí disparat per sobre de les cordes en direcció al públic. Quan anà a la mili , entrenava  amb un per fort, Gaspar Papazarzonzua Beintialaregoitia que li deia : "Catalán, si te toco, no vas a boxear más". Per cert, com que estaven fent el servici militar, Muñoz-nom que algún diari de l'època escrivía Munyoz- no pogué disputar els Campionats d'Espanya de 1.928 i a l'hora de formar la Selecció Nacional, que havía d'anar als Jocs Olímpics a l'agost i que es concentrà a Olesa de Montserrat( Vilanova,Sanz, Campuzano, Montllor , Fernández i Rodrigo), no al cridaren perquè qui tenía el títol nacional ploma era Rodrigo.
                                                 ( Continuarà)