jueves, 4 de enero de 2018

RECORDANT : JAUME CREUS, FILL DE LA "CISETA" i ( Caoítol V )

                        VA RECALAR AMB TERESA VISA,  
               ESTABLINT-SE AL CARRER MAJOR


                                                    Un escrit: d'en:                                                                           JAUME  COSTAJUSSÀ


                                   


I recordat en :
LES CRÍTIQUES d' en JUSSÀ
Per: MARTÍ LAYRET
----------------------------------------------
Com varem dir en el capítol anterior, del matrimoni Joan Creus i Narcisa Ustrell,en van nèixer dos fills. Jaume va contraure matrimoni amb Teresa Visa i després d'establir-se a la Rambla, varen recaler al carrer creualtenc del c/ Major, on el pastisser autodidacta per excel.lència que va dedicar tota la vida a apendre i corregir-se, millorant la seva técnica, encara atén la seva labor profesional a primera línea perqué els ,seus consells i la seva visió de l'ofici que han va fer art,valía perquè els seus fills i qualsevol  al seu costat, es capacisites amb rapidesa.
Quan eren a La Rambla, del Creus se'n deia "Cala Sandra",que era el nom del propietari del local. A la Vía Masagué se'ls conexía per Monseny,el nom de la granja que res i tenia a veure amb el seu  cognom sinó amb un aire sanitós, amb vaques pasturant per prats hemlluminosos.La llet de la Granja Montseny tenía que ser excel.lent.

Pero sobretot, era la Casa de la "Ciseta",alegre,animosa, oberta , de carácter, amable amb tothom,fruit d'una època dura, sense refinaments, pobra però ascendent amb la qual tenia treballar molt,fos com fos,per guanyar el pa. A "Cala Ciseta", era un establiment peculiar que,per haver calat en la vida ciutadana en un determinat moment, ha donal lloc a aquesta història. la que tots, d'una manera o altra , hem llegit o escrit cada día ,al llarg del anys. 

                CAPITOL DEDICAT A:
                 LAIA,SAMUEL,LAURA I PAU

miércoles, 3 de enero de 2018

RECORDANT : TRASLLAT A LA RAMBLA ( CAPÍTOL I V )

            LA FAMILIA CREUS DE LA "SICETA" VA DEIXAR
                   EL LOCAL  AL LOCAL   A L'ANY 1.945

                                                    Comentari d'en:
                                               JOSEP COSTAJUSSÀ
                                            En : Estampes Ciutadanes


I recordat per:
JAUME COSTAJUSSÀ
En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
----------------------------------------------
Si bé la Granja Montseny, com a establiment va funcionar durant uns deu anys en el nº a 3 de de la Vía Masagué, cert es que la familia Creus de la "Ciseta" va deixar el local a l'any'45,primer a mans de la cunyada que havia vingut de Lleida, i més tard en arrendament, es  vatransformà en bar fins que l'Armería Permanyer va instal.lar-hi el seu negoci.
Els Creus van anar a un local que era allà on més tard va ser de la Penya Barcelonista, el nº 179 de la Rambla.
Del matrimoni de Joan Creus i Narcisa Ustrell ( que va morir l'any 1.950) en van nèixer dos fills,Salvador i Jaume,el primer desaparegut en plena vida,mentres Jaume va contraure matrimoni am Teresa Visa.
                                                      (DEMÀ ÚLTIM CAPITOL )

RECORDANT : JOSEP CARPENA, GUARDAMETA DEL BALONMANO SABADELL ......:

                                       .....Y SU CARTA DESDE CEUTA


                                                                         Unas palabras de: 
                                                                                      Carpena a nuestro redactor
                                                                                        JAUME COSTAJUSSÀ
                                                                                        Para : El Correo Catalán
                                                         

                              


I recordat en:
LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per : MARTÍ LAYRET
------------------------------------------
Josep Carpena, guardameta del Balonmano Sabadell, gran guardameta, partió a filas en 1.968, pero en mayo hemos creído oportuno entre los dos que nos enviara desde Ceuta, sus pensamientos, como titular del Balonmano Sabadell y sus añoranzas dijo como titular.Ciertamente el guardameta arlequinado está contento de poder decirnos algo  el a la afición."CARPENA, esta "ardilla"tan eficaz bajo los postes arlequinados nos dijo entre otras cosas que,estaba ansioso de acabar la "mili" para poderse enrolar nuevamente al Balonmano Sabadell y seguir protegiendo bien el portal arlequinado en beneficio de todos. Encuentro en falta a la afición que tanto nos apoya y a mis compañeros a los que tanto admiro. Hacía bien poco, que junto a los Brú, Buxeda, Alós, Vallribera, Llós etc. habían conquistado la máxima División en El Palacio de los Deportes de Gijón ,ganándole al Vulcano de Vigo. En su carta, José Carpena,nos dice que es furriel, que estaba jugando a fútbol en equipo ceutí, que jugaba de extremo,aguantando el clima pero sobretodo conservándose en forma para no desentonar cuando vuelva a defender a mis queridos colores arlequinados."
- Un abrazo desde Sabadell,José y hasta pronto...!!!

RECORDANT BEN SEGUR QUE AVUI, UNA SOLA TENDA DESPATXA MÉS IOGURTS.....(Cap. III )

                ........    EN UN DIA, QUE NO GASTAVEN TOTES LES LLETERIES
                                                DE SABADELL EN AQUELL TEMPS



                                                                                 Comentari d'en :
                                                                                  JOSEP COSTAJUSSÀ

I RECORDAT PER:
LLUIS MESTRES OLIVER 
En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
----------------------------------------------

Eren molt naturals ,amb llet i ferment, sense les sofisticades combinacions del "gust"  actual. Les granges espeníen també nata simple, quasi sempre d'encàrrec i preferentment el diumenge ja que algunes families feien un desdejuni casolà extraordinari. Era molt natural veure a bon matí,pel carrer, senyores que després era menjade amb uns polsets de sucre. La nata i la xocolata desfeta tseren dos incentius importants i exclusius en el desdejuni familiar amb el que es feia feliç, la mainada en els matins dominicals quan la gent es podía entretenir més en la preparació.

Quan la "SICETA" es va situar en el nº 3 de la Via Masagué
----------------------------------------------------------------------------------
L'establiment va agafar més empenta perqué a més del despatx de les especialitats pròpies, va muntar un saló de festes en el pis de la finca, al qual si accedía per una escala de l'interior de la lleteria.
Aquest  saló va animar considerablement el moviment de la granja,dons era ideal  per bateijos, refrescos, reunions d'amics i fins algun refriferi nupcial.
Malgrat que tot, era relativament barat, comparat amb l'economílur festes a casa del temps,la gent en general, no feia gaire dispendis en esdeveniments o festes de familia. 
Passava que bona part  de les despesses d'ara, no eren conegudes en aquell temps i les families celebraven llurs festes a casa seva. Moltes coses que ara es fan,eren considerables de luxe innecesari i aneu a saber fins a quin punt teníen raó, alló que diem del SENY Potser...
Començant per a la calefacció,que se la feien amb un bon braser,que només donava comoditat a l'estança , on es feia la vida familiar, o la mateixa aigua que l'anaven a cercar a la font pública més propera a fi que no corrés el comptador, i altres detalls per l'estil,que sumats tots, a l'hora de la veritat, pesaban de debó en aquella`època i en les èpoques mes modernes,amb mil altres despeses que no cal enumerar...        ( CONTINUARÁ 

RECORDANT : L'ANY 1.940 NOU CANVI ---- I UNA GRANJA POPULAR ( CAPÍTOL II )

                            ....FOU EN 1.940 QUAN ALGUN ESTABLIMENT DE LA VIA
                                        MASAGUÉ VA TORNAR A CANVIA DE LLOC


                                                                                      Comentari d'en :
                                                                                       JAUME COSTAJUSSÀ



I recordat per:
MARTÍ LAYRET
En : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
-----------------------------------------------
Fou l'any 1.940 quan van canviar de nou traslladant-se a davant  mateix en la Via Masagué 3 Exàctament on existia l'Armería Permanyer. Abans, en aqueste local hi vam conèixer la Pastissería Genescà. que tenia per veïns, en direcció a la Creu-Alta, als Ventura i cap a la Plaça de l'Angel,una tenda de llegums cuits dels Dalmases, i el propi establiment antic dels Permanyer.

UNA GRANJA POPULAR
-----------------------------------
Aquestes granges o lleteries, obertes al públic com la de la "Ciseta", de les que Sabadell,abans de la guerra, només en tenia tres o quatre en la part céntrica, no teníen barra de cara el client però tenien unes tres o quatre en la part céntrica que estaven majorment concorregudes per gent gran ja, que la joventut, llavors no tenía diners per gastar en refrigeris i tampoc hi havia gaire titada.

RECORDANT : DE " LA CISETA " DE LA VIA MASAGUE... ( CAPÍTOL I )...

               ..                    COM "GRANJA MONTSENY", NARCISA USTRELL, 
                                      PASTISSERIA DOT, "CASA GUILLERMO " L'ANTIC
                                             PERMANYER, PASTISSERIA GENESCÀ .....


                                                                                             Comentari d'en :
                                                                                              JOSEP COSTAJUSSÀ


I recordat en :
LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
Per: MARTÍ LAYRET 
-----------------------------------------
La " Ciseta"era coneguda com "La Granja MONTSEY" i tenía les característiques dels establiments de l'època que teníen com a negoci la venda de productes de la llet, i algunes "pastes" de tipus bolleria com són les ensaïmades,croasants,que les més corrents. 
Apart el seu nom oficial, la "granja entre amics se'n deia "cala Ciseta", diminutiu de la seva propietària, la seyora Narcisa Ustrell,unel pública dona amable i complimentosa, amb una sicoligìa molt especial gper a tractar  amb el pùblic, cosa que li havia proporcionat en pocs anys una clientela excel.lent, no sols del mateix veinat, com sería nata eaural,sinó de diferents llocs de la població.

NARCISA USTRELL...
------------------------------- 
...Nascuda Narcisa en 1.888, esposa de Joan Creus, que regentaba que regentaba una carnicería del carrer Major. Tingué un día la dissot de fracturar-se un braç el qual li va portar molts problemes de recuperació i la va deixar força malament sense la llestesa nescessària per alla feina que li era habitual. Oer lo qual decidir llavors posar un negoci a nivell familiar en el qual no li fos necessari) l'esforç que abans feia.

En els anys trenta van trobar un local a la Via Masagué,en el baixos de l'edifici, que fa cantonada amb la Plaça de  l'Angel,on després hi hagué la Pastissaría Dot, i mes tard una botiga de prendes de senyora,amb el mateix nom.
                                                                  (CONTINUARÁ 

martes, 2 de enero de 2018

RECORDANT : SER EMPLEAT DE GAS ERA UNA FEINA POC RETRIBUIDA ( y Capítol II )

                      ..        ....... PERO SEMBLA  QUE EN ELS ANYS DE LA REPÚBLICA
                                                  L'ASSUMPTE MONETARI VA MILLORAR


                                                                                           Comentari d'en:
                                                                                            MARTÍ LAIRET


I recordat  per:
LLUIS MESTRES OLIVER
En: LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ
-----------------------------------------------
López va fer de tot en la Companyia. Va començar com a fanaler i la seva feina va ser la de netejar els fanals del carrer. Ser empleat del Gas era una feina poc retribuida i poc considerada però sembla que en els anys de la República l'assumpte monetari va millorar i que en els anys subsegüents l'estampa va canviar i van, adquirir una personalitat amb l'uniforme. Tant  era així que el señor López anava a ballar vestit de fanaler i sembla que "fardava horrors". Pagava dues pessetes a un company que li fes el treball d'encendre els fanals de la seva demarcació, els diumenges, i ell mentrestant es podía divertir. Com que la seva zona era la Rambla de vegades sempre d'uniforme, anava amb la promesa a encendre els fanals, pera qual feina , allà en els anys 40, cobrava 77 pessetes a la setmana.
Entre els empleats del gas hi havia companyonia, s'ajudaven sempre i rares vegades havíen sorgit problemas.