RECORDANT : BESCÓS , ERA "MAÑO" DE LA PROVINCIA d'OSCA, DE LAS SELLAS ---

                                        .... VA VENIR EL 1..922

                                                       Comentari d'en :

           (  I  )                                    MARTÍ LAYRET

I recordat per :

LLUIS MESTRES, 

en : LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

--------------------------------------------

Així es, Bescós era "maño",de la provincia ds 'Osca, de Las Sellas, va venir el 1.922. en un temps en el qual van afluir  aragonesos a les indústries de Sabadell. La seva mare anava a fer feines a casa dels Renom, que era el comptable de la Companya de Gasar i li va demanar  feina pel seu fill. Va entrar-hi com a peó i després "a fer foc"o sigui de FOGONER . Sembla que tots estaven d'acord en que fogoner era el lloc mes dur de les feines d'una fàbrica de gas perquè a l'estiu es suave la camiseta, com ara diuen alguns. El cas es que  no podía anar sense perquè s'hauría cremat. Aquesta prenda era imprescindible per protegir el cos,així com un tarot per la protecció dels cabells i els ulls ja que l'escalfor era insofrible.

Al principi, els fogainers només teníen un servei, es a dir que trevallaven dotze hores hores seguides però més tard se'n van fer tres. Els diumenges, essent impossible poder sortir , la familia entera amb ells fills acudien a la fàbrica i així podien menjar junts.Aquesta era la festa que feien,,,

                                                     (CONTINUARÁ)

RECORDA NT : EL REI DEL IOGURT ( CAPÍTOL VI )

                  UN DELS PRODUCTES QUE MÉS FAMA VAN DONAR A "CASA MARIO"

                                                            FOU EL IOGURT

                                                          Comentari d'en :

                                                           JAUME COSTAJUSSÀ

I recordat en:LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per:MARTÍ LAYRET

-------------------------------------

Posiblement un dels productes que més fama van donar a "Casa Mario "en els darrers temps fou el IOGURT, que a partir de l'any 1.928,començaren a elaborar amb maquinàatgeria propia.

El secret principal era sens dubte l'exel.lent qualitat de la llet que gastaven y la cura extremada que hi havia en totes les coses d'aquella casa. El ferment els proporcionava una firma de Barcelona que l'importava directament de Bulgària.

No podem obldar tampoc,el típic i molt apreciat "Pan Inglés del Señorito" un nom esgarrifós  d'unes barretes d'un pa exquisit ´que ningú ha sabut imitar, embolicades amb paper fi, que costava quinze céntims. L'amo de l'anomenat popularment " Horno del Señorito"( Tot un poema ),era un señor molt elegant i equipadísim. El seu pa no faltava a lletería i era conegut de tothom. Tal com deiem al començar, els descendents de "Mario" no van continuar el negoci, El titular morí l'any 1.945.´
Després vingué l'expropiació i les obres varen desemvocar en la realitat d'aquell temps: El Passeig Manresa. Es va esborrar per sempre més la típica imatge d'aquella vella i estreta artèria ciutadana que s'havia edificat al llarg de l'antic camí de la capital del Bages que li donà el nom, esborrant també el primitiu que era el carrer Botet amb el que fou conegut fins el segle XV.

RECORDANT : EL REI DEL IOGURT (CAPÍTOL V )

                                 UNA DE LES ESPECIALITATS ERA "EL MATÓ BLANC"

                                                                                          Comentari d'en :

                                                                                           JOSEP COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: JAUME COSTAJUSSÀ

------------------------------------------

Així es. Una de les especialitats era "el mató blanc" del qual sempre es teníen comandes perquè mimaven en extrem la seva elaboració feta amb tècniques ancestrals com el clàssic llensol. Per cert que l'aigua que despenia el mató, blanquinosa com la llet aigualida, se'n  deia "xirigot" i els nostres avis afirmaven que tenía propietats refrescants,tant era així que els clients demanaven que els en guardessin sempre, com a remei.

No hem d'oblidar el clàssic" mató de monja",anomenat així per la seva forma i que s'elaborava a l'estil de la crema però amb més midó,presentat en una terrina d'especials característiques que el va fer molt popular,era quelcom deliciós

                                                      ( CONTINUARÁ )

RECORDANT : EL REI DEL IOGURT ( CAPÍTOL IV )

         ELS "MARIO" ES FEIEN ELLS MATEIXOS LA NATA

                                                          Comentari d'en :

                                                                                JOSEP  COSTAJUSSÀ

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: JAUME COSTAJUSSÀ

---------------------------

En "Mario" sempre va servir llet de primera qualitat. No hem d'oblidar que tenía la fàbrica al darrera,amb les seves vaques. A última hora quan la tenien que comprar a les granges era molt exigent comprovant "el grau" i evitar que el producte no fos massa batejat.
Abans que existis la xocolata en pols, ells mateixos "ratllaven " directament les pastilles. Aquesta operació es feia també a les cases particulars quan es volía menjar "xocolata desfeta". La mainada l'anomenava així per a distingir-la de la de preses. Fer "xocolata desfeta" el diumenge, per desdejuni, era tot un esdeveniment.
Els "Mario" es feien ells mateixos la nata. Naturalment,les pastes, ensaïmades i la pastiseria en general les portaven d'algun forn especialitzat de la població.
                                                (CONTINUARÁ )

                                                          

RECORDANT : EL NAIXEMENT DE LA CASA MIRO (CAPÍTOL III )

                                Pere BALART MARIMON  i TERESA ARMENGOL PRAT

                                                           VIVIEN  A LA CREU ALTA

                                                                               Comentari d'en

                                                                                LLUIS MESTRES

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ  LAYRET

--------------------------------------------

Pere Balart Marimón  i Teresa Armengol Prat, vivien en la Creu Alta, al carrer del Pont on teníen una tenda de queviures. L'1.884, es traslladaren al carrer Manresa per ha possar-hi  una lletería. La finca era força extensa, per darrera donava al carrer de For,tuny, amb un gran pati on hi tenien l'establia de les vaques.

AQUEST MATRIMONI VA TENIR 10 FILLS
---------------------------------------------------------------- 
Certamet en Pere i Teresa varen tenir 10 fills encare que més només en van viure sis, essent un d'ells, María Balart, la que coninuà el negoci. Va contraure matrimoomeni l'any 1.919 amb Màrius Balsach Canet, home afectuós,simpàtic i popular que es guanyava l'estima de la clientela pel seu tarannà obert i jovial. Fou molt conegut conegut perquè en la seva joventut feia el trajecte regular del servei de tartanes entre Castellar y Sabadell. D'aquest matrimoni en vingueren dos fills, dues noies, que no van continuar el negoci familiar. 

La  lletería de "Cal Mario", del carrer de Manresa ,tenía una porta acristallada i àmpla i una gran finestra que també donava que donava a la mateixa façana, amb un saló de regulars dimensions i taules de màrmol per el públic. La seva proximitat amb la Plaça Major era determinat servint desajunis i ressopons a tothora.
En aquell temps la competència més important era, per ells, la de la "Cal Andrés" un altre xocolatería força gran que estava oberta fins i tots les nits i que donava de ple a la Plaça i la de  " "Cal Muntané", una altra lletería més petita, ubicada a la cantonada, més o menys on va èsser després el Banc de Santander.

Aquestes lleteríes o xocolateríes, veníen a ser com les que es veuen encara en alguns punts antics de Barcelona i que mes tard es van dir "granges" en las quals també si varen començar a servir desejunis o berenars amb productes o derivats ralacionats amb llurs noms. 

RECORDNT : LA RELLOTGERÍA DELS VERGES, SABATERÍA NOGUÉS I EL " MARIO "

                   ... I  EL  FOTÒGRAF GUSI , ENTRE ALTRES.

 ( II )                                                  Comentari d'en:

                                                    LLUIS MESTRES

I recordat en :

LES CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per : MARTÍ LAYRET

----------------------------------------- 
...Inmediatament venía la Lletería Mario, fins arribar el carreró Jonch, les pintures Salvador, Monteys,venda i reparació de biciclletes. A l'altre"Anita'oplienm"  de l 'estret passatge, Dumenjó, el matalasser, una porta que donava als pissos de le modista "lanc"Anita" ( les noietes anaven allí a cosir de "de blanc"), ja finalment en el xamfrà de la plaça Major, els calçats Martí.

A LA PRT OPOSADE...
--------------------------------- 

A la dreta direcció Plaça Major començarem per la del Angel, la primera finca aliniada  era un bar que en els darrers temps, regentaren els Falguera, com també els del Cervantes i del Rambla. Abans del al Bar  però, la voravia s'exemplava fin el xamfrà fins el carrer de les Valls on hi havía la cirería Diez , el Bar Pirineus amb els cartels de "Toros",( crec que també es deien els "Trinkhall") la churrería Molina  i la bàscula del rèpes  del mercat quan la Plaça de l'Angel acollia  els pagesos de la comaerca que l'omplien totalment amb les parades, els diumenges.

RECORDANT : " CAL MARIO " ERA UNA LLETERIA.- XOCOLATERIA MOLT ANTIGA....( Capítol I )

                                  ...CONEGUDA QUE VA ESTAR OBERTA  AL  PUBLIC    

                                           FINS A  LA TRANSFORMACIÓ DEL CARRER 

                                                           MANRESA AL  PASSEIG   

:                                                                          Comentari d'en :

                                                                           LLUIS MESTRES

I  recordat en : 

LES  CRÍTIQUES d'en JUSSÀ

Per: MARTÍ  LAYRET

-------------------------------------------

Per a formar-nos la idea de quins eren els veïns de carrer  en els darrers anys  i buscant  alguns antecedents de certa antigor amb alguns  sabadellencs que visqueren allí bona part de llur vida trobarem, de moment,  les següents dades per la nostra hitòria :

Començarem pel cantó esquerre del  esquerre del carrer. La primera de les finques,quan el terrenys de les quant  al terreny, corresponía a la cantonada actual  amb la Plaça de l'Ange, on estaba ubicat Ràdio Calíope. Doncs bé aquí tenien els seus establiments Mobles Comas. També venien matalassos, brotxes d'afaitar, respalls i altres utensilis, expossat a l'apairabéarador de cara al carrer. L'avi Comas , s'havia dedicat anteriorment a la compra venda  de pells.

La finca següent era el cotempsmerç de llibreria, compra, venda i canvi de "cromos",conegut com a "Atena",molt popular entre la canalla d'aquell temps.

Al costat, la Camisería Gràcia, on abans hi havia hagut el sastre Viñas. Seguía el comerç Esteban, sastre també, que anteriorment tenía l'establiment  gairabé a davant mateix del carrer, després , després continuava la propietat de la Senyora Brígidida, la inquilina de la qual era una cotillaire.